La tornada a Espanya del rei fugit, la seva estada prevista a Galícia i a Madrid, i el tractament que està rebent de bona part dels mitjans de comunicació han convertit el que havia d'haver estat una visita privada en tota una campanya d'imatge de la monarquia per intentar blanquejar-ne la figura. Hores i hores de cobertura televisiva de l'emèrit —també hi ha entrat TV3— que deixen un regust d'una Espanya en blanc i negre amb l'aplaudiment d'uns quants centenars de persones, acaben competint, o bé guanyant, en espai i importància, a una història de corrupció continuada en la cúpula de l'Estat.

Joan Carles I no és, en aquests moments, el monarca que saluda feliç i satisfet pels aplaudiments que rep, sinó un rei nu que no ha donat cap explicació del frau fiscal, ni dels fons a paradisos fiscals, ni de les comissions milionàries que va cobrar per intervenir en diferents negocis. Si es perd això de vista, s'està donant la raó als que afirmen des d'una posició avui insostenible, que el millor en aquests moments és deixar-ho estar, perquè els serveis que ha prestat l'emèrit el fan mereixedor d'un tracte diferent. Aquesta visió miop de la història oblida que mentre ell passeja aquests dies per Sanxenxo amb absoluta llibertat, entre l'aplaudiment de l'Espanya del NO-DO, els polítics independentistes exiliats no poden tornar a casa seva perquè serien detinguts.

Algú pot dir que és cosa de la justícia i té raó: de la justícia espanyola. Perquè la justícia europea no concedirà mai les euroordres d'extradició demanades pel Tribunal Suprem, dels independentistes catalans. En canvi, si el cas de l'emèrit s'hagués vist en un procediment judicial lluny de Madrid és ben segur que no n'hauria sortit tan ben deslliurat i la situació processal seria ben diferent.

Encara que quedarà per a la història el vergonyós paper del PSOE en aquest retorn, crida poderosament l'atenció la facilitat dels ex a l'hora de criticar el muntatge que s'ha fet, davant el silenci dels que encara ocupen algun càrrec. Així, Carmen Calvo, exvicepresidenta i la persona que des de la Moncloa va gestionar la fugida, d'amagat, l'agost de 2020, cap als Emirats Àrabs Units, ha assenyalat en un tuit: Avui pugen les temperatures a tot el país, gran xafogor a Sanxenxo. Pablo Iglesias, que també formava part d'aquell Consell de Ministres quan Joan Carles va emprendre l'exili, ha parlat d'una humiliació a la dignitat de la nostra democràcia. Als substituts de Calvo i Iglesias gairebé no els hem sentit i molt menys en aquest to. De fet, al govern espanyol hi regna un preocupant silenci. Una vegada més es confirma aquell refrany que diu Qui té el cul llogat, no seu quan vol.

Potser per l'excepcional calor d'aquest insòlit mes de maig, una gran majoria dels mitjans espanyols s'assemblen més a butlletins monàrquics que no pas a mitjans de comunicació. Mentre la premsa estrangera considera esgarrifós com ha pogut tornar Joan Carles I a Espanya sense donar cap explicació i per poder gaudir d'una regata —el Bribón torna a competir a Sanxenxo—, l'Espanya oficial d'aquest 20 de maig és la de la tornada del rei emèrit, el congrés del PP de Madrid amb la coronació d'Isabel Díaz Ayuso, i els espionatges a l'independentisme. Tot prou lligat, almenys, perquè el locutor Carlos Herrera pugui dir en una de les ràdios líders espanyoles que l'emèrit era víctima del populisme.