Aquest diumenge, Suïssa ha votat en referèndum si s'imposava entre els ciutadans del país el passaport covid davant de la forta resistència que hi ha al país helvètic, on els vacunats amb les dues dosis superen lleugerament el 65%. Encara que el menys important és el resultat que s'ha registrat, el 61% ha votat a favor que el Govern confederal imposi l'obligatorietat del certificat, amb una forta campanya en contra del partit populista de dretes Unió Democràtica de Centre (UDC), amb poc més d'un quart de seients a l'assemblea legislativa.

Tot i que a Suïssa els referèndums estan a l'ordre del dia i aquest any ja se n'han celebrats alguns, entre altres dos sobre el matrimoni igualitari i sobre la llei climàtica, en aquest cas són també el primer país del món en què una mesura d'aquesta naturalesa és decidida pel conjunt de la ciutadania. És possible que l'arribada de la sisena onada i les notícies sobre l'arribada a diversos països europeus de la variant sud-africana —denominada per l'OMS òmicron— i la seva capacitat de transmissió, hi hagin jugat un factor important. Sobretot en un moment que ha desencadenat una certa histèria i que els estudis necessitaran encara unes setmanes per ser definitius. Això en un moment en què les xifres de la covid-19 continuen augmentant a Catalunya a un ritme preocupant.

Sempre he estat un defensor dels referèndums de tota mena, que només poden aportar un grau de responsabilitat màxima i compromís als ciutadans en les decisions que els afecten. El Govern es va comprometre a fer-ne un a les comarques pirinenques per seguir endavant amb la candidatura als Jocs Olímpics d'hivern, Barcelona-Pirineus. Quina millor manera que dirimir a les urnes una decisió tan complexa i on les posicions al territori són tan antagòniques? Clar que poden decidir-ho els governs o les assemblees legislatives, com fins ara, però llavors no ens queixem si hi ha desafecció entre la població amb la política quan les decisions es prenen fora del perímetre afectat i a centenars de quilòmetres.

La democràcia es consolida amb procediments democràtics permanents encara que això sigui enormement incòmode per al governant, que no li agrada mai sortir derrotat i que tem quedar-se en minoria. Seria bo que el Govern treballés al màxim per impulsar aquesta mena de consultes i que no fossin una cosa excepcional com el del canvi de nom de Sant Carles de la Ràpita per la Ràpita. Res no és fàcil en aquest camí, perquè la cultura política sobre això és pràcticament inexistent i la força dels partits és tan important que acaba ofegant moltes de les iniciatives en aquest sentit.