Que un esport de masses com el futbol no hagi estat capaç d'implementar un protocol sobre els insults racistes al terreny de joc, reflecteix tot el que cal treballar perquè el que és una autèntica xacra de la societat actual, sigui extirpat de soca-rel. Aquest diumenge, a l'estadi Ramón de Carranza de Cadis hem vist com l'insult racista d'un jugador local —el defensa Juan Torres Ruiz, conegut com a Cala— al defensa francès del València amb nacionalitat guineana, Mouctar Diakhaby, a qui va titllar de "negre de merda", no només no ha tingut més conseqüències, sinó que l'equip visitant ha abandonat el terreny de joc, per després tornar al camp sense el jugador agredit per no perdre els punts i ser sancionat. El futbolista que ha protagonitzat l'incident racista ha continuat tan tranquil disputant el partit.

Que un equip abandoni el terreny de joc per insults racistes marca un punt d'inflexió en el futbol espanyol, perquè l'única resposta que s'hi pot donar és tolerància zero. Que hagi de tornar al camp, amb el jugador insultat plorant al túnel dels vestidors, és un autèntic disbarat que hauria d'obligar els màxims responsables esportius a trobar-hi una solució, perquè el contrari és concedir impunitat absoluta a l'agressor, es disfressi com es disfressi.

La que molts denominen la millor lliga del món —esportivament aquest any ha quedat clarament per darrere de la Premier anglesa i probablement també darrere de la italiana— no pot donar per bona la imatge que ha traslladat el futbol espanyol al món sencer. El partit jugant-se i el futbolista insultat a la graderia després de ser substituït. Es parla poc del fet que un exmembre de ‘Fuerza Nueva’ i votant de Vox com Javier Tebas estigui al capdavant de la lliga espanyola. Un personatge que fins i tot ha demanat un Le Pen a l'espanyola. Es comença banalitzant aquestes situacions, es passa a situar Vox com una formació més en la política espanyola i, a partir d'aquí, es resta importància al racisme i s'atribueix a un rampell.

Passar de la crítica a la sanció exemplar és urgent. I si afecta un esport de masses com el futbol, que és mirall de moltes actituds en la joventut, és a més imprescindible.