Per més que un llegeixi i rellegeixi la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'aplicació del 155 per part del govern espanyol, prèvia aprovació del Senat, i les condicions que s'hi han de donar, i un constati que no hi ha cap marge per intentar activar-lo, el cert és que el Madrid oficial, el que inspira partits, mitjans de comunicació, judicatura i grans empreses es passarà tot el cap de setmana discutint-ho. No tant perquè ho diguin Albert Rivera i Ciutadans, que excepte en les televisions la seva influència és més aviat minsa; ni el PP, que no vol donar una cosa que consideren un triomf al PSOE en una campanya electoral. Sinó perquè el PSOE ha decidit situar-lo clarament a sobre de la taula aquest divendres en el Consell de Ministres. La ministra portaveu, Isabel Celaá, ha situat el 155 en un hipotètic horitzó encara que precisant sempre que si es donen unes condicions que avui no es donen.

És molt més important el primer que el segon. Estar disposat a això més que avaluar si es donen o no les condicions, ja que això, arribat el cas, depèn de la mirada que es vulgui aplicar. Algú explica que fins i tot s'han arribat a fer estudis de camp sobre quin impacte tindria en una campanya electoral espanyola i a qui beneficiària més. Costa de creure que una hipotètica anul·lació de l'autonomia de Catalunya estigui en el mercadeig del 10-N, però la veritat és que a hores d'ara un ja no sap què pensar. Entre altres coses, perquè falten 44 dies per a la jornada electoral i és molt temps per saber amb certesa com arribaran al 10-N totes les formacions polítiques.

Avui el PSOE viu en un vertigen que jornades enrere no tenia, quan les primeres enquestes el portaven cap amunt amb una clara millora a les urnes i una governabilitat a escollir amb Cs o Podemos, tots dos debilitats. A hores d'ara, no és tan clar i l'únic evident és la millora important del PP que xucla de Ciutadans i de Vox. El moviment del president en funcions ha estat tan barroer que no està tan clar que no hagi irritat una franja de l'esquerra. Iván Redondo, el guru que ho domina tot a la Moncloa i al PSOE, potser necessitarà escenaris elèctrics en algun moment de les properes setmanes, ja que l'exhumació de Franco pot tenir menys recorregut electoral que el previst. La por a un Vox molt a la baixa ja no existeix, la crisi econòmica que plana sobre Espanya pot entrar en qualsevol moment en campanya i de fet el que sorprèn és que el PP no la utilitzi més. L'Operació Errejón encaminada a debilitar la formació morada cal veure que efectivament sigui així i no acabi fent mal també al transatlàntic socialista. Apunten que la desmobilització del votant socialista no és ara com ara cap exageració.

Arribats a aquest extrem i amb el clima que s'està creant, un té la percepció que el PSOE acabarà recorrent a una cosa tan important com el 155 en funció de les seves necessitats. Com, per exemple, està fent en demanar a les institucions catalanes que es desmarquin de la violència com si l'estiguessin protegint o l'haguessin protegida. El full de rebuig i condemna del terrorisme sempre i en qualsevol circumstància de l'independentisme català i dels seus líders, és irreprotxable. El moviment és radicalment pacífic. Però si es juga amb això per acovardir o per interès electoral, amb què no es pot jugar?