Fa uns anys, tant al Congrés dels Diputats com al Parlament de Catalunya, hi solia haver un instrument legislatiu que feia una mica de calaix de sastre de lleis o iniciatives que eren de mal encaixar, però que calia aprovar encara que fos per la porta del darrere. Era la llei d'acompanyament dels pressupostos i per aquesta via s'hi colaven coses realment transcendents pràcticament sense un debat profund. Quan he llegit aquest divendres la interlocutòria del jutge Manuel Marchena, per la qual el Tribunal Suprem denegava la llibertat provisional dels presos polítics empresonats a Soto del Real, i de Carme Forcadell i Dolors Bassa a Alcalá Meco, el que més crida l'atenció no és l'enèsima privació de llibertat sinó com el magistrat destil·la irritació per l'informe del grup de treball de Nacions Unides sobre Detencions Arbitràries que demanava la immediata llibertat de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Oriol Junqueras.

De fet, com passa amb tots els pronunciaments que arriben des de l'estranger, el recorregut sempre és el mateix. Primer, es menysté de la forma més descarnada possible: no són ningú, no tenen cap mena de prestigi, s'han deixat intoxicar per les mentides de l'independentisme català... I, al final, sempre s'acaba al mateix lloc: traient l'artilleria més gran possible disponible per desactivar el que sens dubte és un cop sec i contundent dels que fa molt mal. L'informe de l'ONU, en síntesi, ha estat això i les conseqüències ja es comencen a veure. Al Suprem no li serveix de gaire o gens, més enllà del sempre reconfortant consum intern, considerar que a l'informe de l'ONU hi ha afirmacions extravagants o mancades de tota lògica o que, en un altre moment, determinades anàlisis siguin considerades una insídia contra el tribunal. També que més endavant, l'ONU assenyali davant de la inexistència de violència que el que el Suprem pretén és coaccionar-los per les seves opinions polítiques.

Marchena no dona arguments davant de les acusacions, sinó que només fa una defensa genèrica del sistema judicial espanyol. L'Observatori del Sistema Penal i Drets Humans ja ha acusat al Suprem de mentir en els seus arguments contra el dictamen del l'ONU. I l'advocat Ben Emmerson ha anunciat pròximament un segon informe del grup de treball de detencions arbitràries que farà referència a Joaquim Forn, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa i la seva detenció il·legal. Segons la seva opinió, sortirà aviat.

Massa fronts per a un Tribunal Suprem atrinxerat en la seva veritat i que des que va acabar el judici els únics missatges que se'n filtren són els d'una sentència dura que sigui exemplaritzant. Tot això, a més, en un moment en què l'Estat espanyol té per davant una prova internacional d'enorme calat com és si Carles Puigdemont i Toni Comín seran finalment eurodiputats el proper 2 de juliol i podran accedir al Parlament d'Estrasburg. Les barbaritats fetes per les autoritats espanyoles en no incloure els noms de Puigdemont, Comín i Junqueras com a eurodiputats, encara que els seus noms es van publicar al BOE com a electes, té per davant una batalla transcendent jurídicament i políticament parlant. I amb un resultat molt incert.