Amb l'assistència de Miquel Iceta com a membre del govern espanyol a la presa de possessió del president de la Generalitat, es recupera el que havia estat, fins a la presa de possessió del president Quim Torra el 2018, una tradició des del 1977, quan es va restaurar la Generalitat en la persona de Josep Tarradellas i Joan. Aquesta figura un punt anacrònica i rebutjada de ple pel moviment independentista ha anat evolucionant el seu perfil també amb els anys. Amb Tarradellas va arribar a ser-hi el president Adolfo Suárez i ocupant el lloc més destacat, la taula presidencial. Amb Pujol ja es va baixar el rang a ministre, encara que va conservar el lloc preeminent en la cerimònia, una circumstància que es va mantenir amb Pasqual Maragall i José Montilla.

No va ser fins a l'arribada d'Artur Mas el 2010, que el nou president va desplaçar el representant del govern espanyol a la primera filera i van quedar només el president sortint i l'entrant a la taula presidencial. El format es va mantenir amb Puigdemont, encara que el llavors ministre vigilant Jorge Fernández Díaz ja va expressar la seva irritació pel discurs del president a l'exili. Amb Torra, la fractura ja va ser total. Es va jugar com gat i gos amb la presa de possessió, es va fer un acte petit i discret, perquè es volia posar en relleu l'exili del president i de diversos consellers, i la presó d'altres membres de l'executiu català, a conseqüència de la supressió de l'autonomia catalana pel 155 uns mesos abans i la repressió de l'independentisme.

La presència d'Iceta transmet una falsa normalitat de la situació política a Catalunya, perquè certament hi ha Govern, però la repressió no ha cessat ni un sol dia des d'aquell setembre del 2017. Iceta, que era primer secretari del PSC, un càrrec que encara ocupa, va ser una figura clau perquè el 155 s'apliqués a Catalunya encara que el govern espanyol fos presidit per Mariano Rajoy. El tiquet Soraya Sáenz de Santamaria- Miquel Iceta va funcionar a la perfecció, una cosa que segurament no recordarà avui Miquel Iceta de la mateixa manera que tampoc farà amb els més de tres mil represaliats amb exili, presó, inhabilitació, multes milionàries o processos judicials diversos.

Les relacions entre Espanya i Catalunya no es recompondran mentre no existeixi una llei d'amnistia i un referèndum acordat. I això a Iceta, com a representant del govern espanyol, que és com avui serà al Palau de la Generalitat, se li ha de recordar en nom de la majoria independentista que no ha renunciat a la independència.