Només cal veure les imatges de qualsevol televisió del món per comprovar el suplici que està sent a hores d'ara l'aeroport de Kabul, on desenes de milers de persones esperen per abandonar el país. Dones i nens en la seva gran majoria però també molts homes temorosos del que els pot passar amb el règim talibà a la recerca d'un avió que els permeti fer efectiu el salconduit per pujar a un avió i abandonar l'Afganistan.

En aquest aeroport es concentren les imatges internacionals mentre les notícies que arriben de la capital i de diferents poblacions parlen d'una certa calma tensa encara que, òbviament, no hi ha motius per a l'optimisme i més aviat o més tard es desencadenarà, tothom ho sap, una implacable persecució d'aquells que hagin col·laborat aquestes dues dècades amb Occident. És el preludi de molt mals temps.

És cert que en aquest 'mentrestant' les notícies que arriben de l'Afganistan venen molt filtrades per una informació molt imprecisa. Perquè, es digui o no d'aquesta manera, és una autèntica zona de guerra i el primer que pateix, com sempre, és la veritat. La manera com s'han retirat els Estats Units, el paper voluntarista i humanitari però sempre escàs de la Unió Europea, el silenci de la Xina esperant el seu moment en tota aquesta història i els clàssics dinosaures internacionals -l'ONU, sobretot- superats pels esdeveniments dibuixen una preocupant postal del que ha de venir i que sens dubte serà dramàtic.

Únicament en una zona al nord del país, a la vall de Panjshir, hi ha una mínima resistència organitzada que sembla disposada a lluitar contra els talibans. A la resta, el control és absolut i el rellotge per a l'abandonament del país fixat entre els talibans i els EUA no es prorrogarà més enllà del 31 d'agost.

El portaveu dels talibans ha estat taxatiu: no hi haurà ampliació del termini, mentre adoptaven mesures per aturar les riuades de gent que volien arribar a l'aeròdrom. A hores d'ara és impossible saber quants milers de persones quedaran abandonades a la seva sort als voltants de l'aeroport perquè és evident que, a falta de set dies per al venciment, el caos i la lentitud dels avions evacuant civils no permet ser optimista.

La reunió d'urgència del G7 d'aquest dimarts ha permès constatar que a hores d'ara el marge de les potències occidentals és molt petit i que Joe Biden és un president sobrepassat pels esdeveniments. La humiliant sortida dels Estats Units després d'un aparent acord amb els talibans del qual se sap molt poca cosa és ja la crisi internacional més greu al cap de pocs mesos d'arribar un president a la Casa Blanca. El cost per a la seva imatge tant a l'interior com internacionalment és enorme i el seu prestigi difícilment es recuperarà en una societat tan poc acostumada a tenir humiliacions d'aquest nivell.