Cada vegada que sento Pablo Casado o Isabel Díaz Ayuso em ve al cap la mateixa pregunta: per què la dreta espanyola no pot tenir un lideratge com el que ha tingut durant tants anys la democràcia cristiana alemanya amb Angela Merkel? La dreta espanyola està condemnada a ser vista com una formació política més semblant a les dretes de Polònia o Hongria, amb tics antieuropeus, sinó autoritaris? No només és la posició que té en el cas Puigdemont; és sobre la memòria històrica, la llengua i cultura catalana, els toros... i així una infinitat de temes en què un té la impressió que no només està al capdavant de les dretes més casposes del continent, sinó que encara li pesa massa una certa extracció franquista.

Han de passar anys perquè es reconegui l'important paper de contenció de Merkel durant els últims temps en què els partits a la seva dreta han anat creixent, però mai, en cap circumstància, no n'ha volgut ni un de sol dels vots per governar, bé sigui a la cancelleria o en un dels lands alemanys. Ni una mirada còmplice, sinó el menyspreu i la marginació més absoluta. França ha mantingut una posició semblant amb la formació de Marie Le Pen. Per què el PP té Vox com a aliat en comunitats autònomes i tothom dona per segur que si es donessin les condicions després de les pròximes espanyoles hi hauria una aliança de les dretes i hi cabrien els vots de la formació d'Abascal?

Merkel, cancellera des del 2005 i actualment en espera d'un acord, difícil però molt probable, entre socialdemòcrates, verds i liberals, ha estat una política excepcional i ha liderat batalles dins d'Alemanya mateix que han tingut un enorme desgast personal, però que li han permès ser percebuda com una líder robusta que adopta posicions més enllà del seu estricte perímetre electoral. En el cas de la immigració, obrint les portes el 2015 a un milió de migrants davant d'un recel, tot cal dir-ho, bastant generalitzat. Per no parlar del seu paper en la crisi financera de la zona euro i el seu suport a Grècia perquè no hagués de sortir de la UE.

Aquí, la dreta viu tan sols de banderes que res no tenen a veure amb el progrés dels ciutadans. En els seus mítings només s'hi sent Puigdemont a prisión i els principals missatges tenen a veure sempre amb Catalunya, bé sigui les seves formacions polítiques o la permanent voluntat de deixar el català com una llengua molt menor. Com si el castellà estigués a punt de desaparèixer a Catalunya. Quina ximpleria. Així pot despertar el vot adormit anticatalanista a Espanya que, certament, existeix. Però el lideratge de Casado serà sempre petit, sense cap crèdit a Europa, i per més que les enquestes dels mitjans de la dreta l'empenyin cap a la Moncloa, els números difícilment li sortiran. Fins i tot amb Vox ho tindrà molt difícil aritmèticament. Per no parlar de com ho explicarà als seus referents europeus.