Pedro Sánchez ja és història. El polític que en molts moments ha estat considerat tou i gairebé de mantega, el líder de les derrotes més amargues dels socialistes des de tota la transició, l'home públic, que ha patit un setge sense parió dels mitjans de comunicació afins i distants es va rendir ahir Ferraz. La seu històrica del PSOE que Sánchez havia convertit en el seu particular El Álamo després que Felipe González llancés dimecres passat l'assalt definitiu al fortí, ha estat lliurada als crítics.
Si el setge a El Álamo va durar tretze dies i la batalla es va concloure amb diversos centenars de morts, a Madrid la jornada que s'ha viscut aquest dissabte deixa desenes de cadàvers polítics, un partit dividit i exhaust, després d'un vergonyós espectacle on han predominat els insults davant les idees. El PSOE és avui una organització triturada pels que han volgut a qualsevol preu revertir les seves promeses i compromisos amb els electors per facilitar un govern de dretes, de recorregut incert i impossibles majories parlamentàries.
Pedro Sánchez ha arriscat tard i quan ho ha fet s'ha trobat un mur construït conjuntament entre la política i els mitjans de comunicació de la capital. S'obre pas ara, segurament, un acord entre PP i C's amb escons prestats del PSOE o directament un acord PP-PSOE. En qualsevol cas, la fórmula que finalment s'acordi és el menys important ja que el que realment compta és que els socialistes permetran un govern de Mariano Rajoy.
González ha guanyat i amb això ha demostrat que al PSOE hi pot molt més el passat que no pas el futur. Els barons s'asseguraran una gran estabilitat als feus respectius i els que governen podran comptar amb el suport dels populars a comunitats autònomes i ajuntaments. Podemos queda com a únic representant de l'esquerra i presumiblement el PSOE inicia amb aquesta decisió el camí cap a la seva irrellevància, seguint un camí no gaire diferent del del PASOK grec.