Les imatges d'aquestes últimes nits a la ciutat de Barcelona, amb motiu de les Festes de la Mercè com a teló de fons, són les d'una ciutat depriment, descontrolada i, en molts moments, irreconeixible pel vandalisme salvatge i denunciable. La resposta dels que estan al capdavant de la ciutat, defugint qualsevol responsabilitat, és un clàssic de la capital des que al capdavant hi ha Ada Colau, el 2015, i encara és més inquietant, perquè hem arribat a sentir que el que ha passat és una cosa pròpia d'una ciutat que està de festa.

Hi ha hagut saquejos, destrucció de locals, vehicles cremats, detinguts, ferits d'arma blanca, agressions sexuals i macrobotellons de desenes de milers de persones que la policia ha estat incapaç de controlar, i s'ha limitat a desplaçar a zones on els danys es poguessin esmorteir.

L'efecte Colau com a sinònim de desprestigi de la ciutat és alarmant. El silenci dels seus socis socialistes a l'equip de govern és preocupant. I la incapacitat per arribar a acords de les forces independentistes durant tot el mandat, senzillament pertorbador. Barcelona necessita saber que una alternativa a l'actual desastre és possible després de sis anys —encara en falten dos si no hi ha un terratrèmol polític pel mig— de caminar sense aturador cap al precipici.

D'aquella irresponsable feina de l'Upper Diagonal apostant per Ada Colau per impedir un alcalde independentista venen aquests confits. De l'impostor Manuel Valls, que va ser portat des de París com un rei per la burgesia barcelonina per acabar sent només regidor i avui ja està de tornada a la capital francesa, una caricatura dels qui van voler i no van poder. I del suport per a la seva reelecció de la denominada premsa de referència —la mateixa que ara el critica—, una explicació del perquè del seu retrocés imparable.

Els barcelonins necessiten saber que la seva ciutat té futur i que la situació actual passarà. Que la ciutat tornarà a ser aquella urbs prestigiosa amb Pasqual Maragall, però també amb Xavier Trias. Que no es despatxaran, com si fos una broma o pitjor encara un menyspreu, les crítiques a la brutícia de Barcelona, dient què és a causa d'una onada de calor. Que la inseguretat actual no està cronificada per anys i panys. Que la Guàrdia Urbana farà de Guàrdia Urbana i entre les seves funcions també hi haurà la seguretat a la ciutat. Que l'activitat empresarial i els comerços trobaran un marc apropiat per desenvolupar els negocis. I això passa també per no acceptar amb complaença actes d'autoritarisme com el de la passada setmana blindant la plaça de Sant Jaume per poder allunyar-ne els crits dels manifestants en contra, en l'inici de les Festes de la Mercè.

Les eleccions municipals del 2023 revertiran, de segur, la situació actual. Però com arribi la ciutat a aquells comicis és responsabilitat de tots els partits de l'arc polític municipal. Dels que més regidors tenen, primer. El com pitjor, millor, ja no serveix, perquè algunes de les urgències de la capital no poden esperar. El risc de perdre Barcelona durant una dècada és real i això seria el pitjor que podria passar.