Encara que les amenaces de la CUP no són el que eren quan van acabar forçant la dimissió d'Artur Mas, el gener del 2016, i la seva evolució parlamentària ha deixat primer a Junts i ara a Esquerra prou marge per no sentir-se pressionats més del compte, aquest estiu la formació anticapitalista ha dut a terme diferents declaracions on expressa incomoditat amb el que defineixen com una actitud que tendex a estabilitzar l'Estat espanyol per part d'Esquerra Republicana, amb les seves posicions polítiques a Madrid. A Junts també la critiquen, en el cas de l'ampliació de l'aeroport del Prat, per exemple, però en tenir la presidència de la Generalitat Pere Aragonès, d'Esquerra, cal estar, en tot cas, molt més atents al que diuen dels republicans.

"No volem ser la crossa d'aquest procés d'estabilització", ha declarat aquest dissabte la diputada Laia Estrada, però al llarg de l'estiu trobaríem frases similars d'altres dirigents de la CUP. A uns deu dies de la represa del curs polític i la celebració de la primera Diada postcovid i que marcarà el perfil de l'arrencada de la temporada, són dos els termòmetres per poder avaluar què pensen fer els diputats de la CUP amb l'acord de governabilitat que van firmar amb ERC i que té una durada de dos anys en la mesura que es vagi complint el seu contingut social i de confrontació amb l'Estat.

Els tres elements que permetran prendre la temperatura a la solidesa de l'acord seran definits per l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat per al 2022, l'evolució de la taula de diàleg amb l'Estat espanyol per abordar l'amnistia, el referèndum i l'autodeterminació i els possibles acords per a un front comú dels independentistes a les Corts Espanyoles.

De totes maneres, el més avaluable seran, per la urgència del calendari, els pressupostos de la Generalitat en què ja està treballant la Conselleria d'Economia, i que haurien d'aprovar-se a la Cambra catalana abans de final d'any. Per a això és necessari que prèviament es faci una feina de diversos mesos entre presentació, rebuig de les esmenes a la totalitat, aprovació dels comptes en comissió i, finalment, l'aprovació al ple. Una feina prou laboriosa i complexa en la qual la CUP tindrà molt a dir com a primer soci de l'executiu català.

El fet que el Govern renunciés -sobretot perquè per calendari no podia fer cap altra cosa- a presentar a mitjans d'aquest any uns pressupostos exprés i deixés tota la carn a la graella per a la negociació dels del 2022, confereix fins i tot més importància a la negociació d'aquesta tardor. Els precedents dels últims anys amb la CUP demostren que quan s'han tirat endavant els pressupostos ha estat després d'una negociació molt difícil on hi ha hagut, en moltes ocasions, altres elements decantadors del suport. En els del 2017, per exemple, el compromís del president Carles Puigdemont de celebrar el referèndum de l'1 d'octubre.

Encara que no és una opció factible ara com ara, la disposició del PSC a negociar els comptes amb el Govern independentista permetria pensar en un pla B, encara que les relacions entre les tres formacions no permeten, ara com ara, passar del fet que aquest sigui un mer escenari especulatiu.