Europa posa mà dura. Espanya ha rebut gairebé la meitat dels fons europeus disponibles per finançar l'alta velocitat a la Unió Europea, segons assenyala un informe del Tribunal de Comptes Europeu publicat aquest dimarts, que carrega contra la "ineficiència" en la construcció de línies a l'Estat i a altres països.

Espanya, beneficiària del 47% dels fons europeus

Els auditors assenyalen que entre el 2000 i el 2017 Brussel·les va finançar amb més d'11.000 milions d'euros les línies ferroviàries d'alta velocitat espanyoles, l’AVE, el que representa un 47,3% del total repartit al bloc europeu. Així doncs, la UE va invertir més diners en alta velocitat a Espanya que a França, Alemanya, Itàlia i Polònia junts.

D’altra banda, Espanya és un dels països on l’alta velocitat ha sortit més cara als contribuents: 1.159 euros per ciutadà. És el doble de França (603 euros per contribuent), que és un dels països on l'alta velocitat s'utilitza més, amb 19,2 milions de passatgers per quilòmetre. A Espanya la ràtio és quatre vegades inferior: 5 milions de passatgers per quilòmetre.

Espanya, la major taxa de cofinançament

Tot i que l’anàlisi matisa que el pes del finançament recau en els estats membres ―de mitjana, el cofinançament europeu és un 11% del cost de construcció total― l’Estat té la taxa més gran de la UE de cofinançament europeu per càpita en l’alta velocitat: 305 euros per ciutadà, davant dels 12 euros d'Itàlia, els 21 de França i els 33 d'Alemanya. 

La "ineficiència" de l'AVE

A més, l’informe carrega contra la “ineficiència” en la construcció de línies a Europa i critica que en general no es recorre a l’anàlisi de cost-benefici, fet que fa que avui dia molts trens circulin, per exemple, a velocitats mitjanes inferiors ―només un de cada dos ho fa a la velocitat màxima― o no disposin de prou passatgers.

Malgrat l’alt cost de l’AVE, l’informe ressalta la manca de “rendibilitat” de les línies d’alta velocitat. “Alguns projectes tenen una possibilitat limitada de viabilitat des d’una perspectiva de cost-benefici social”, afirmen els auditors, que constaten que “tot i això s’estan construint”. Un dels exemples mencionats és el de la secció entre Venta de Baños (Palència) i Lleó. A banda, cita que en el recorregut Madrid-Lleó el tren circula a un 39% de la velocitat dissenyada mentre que la secció Figueres-Perpinyà ho fa a un 36%, perquè també acull altres tipus de tràfic. En aquest sentit, s’indica que, en casos com aquests, una millora en una línia convencional “hauria estat suficient” per assolir els objectius a un cost “molt menor”. 

Un altre dels punts que critica en el cas d’Espanya és la manca de connexions de l’alta velocitat amb altres vies de desplaçament, com ara l’aèria. Mentre el pla de la Comissió Europea és connectar els principals aeroports amb línies d’alta velocitat abans del 2050, en molts casos és lluny de ser una realitat. “Per exemple, tot i que l’AVE Madrid-Barcelona passa a prop dels dos aeroports més transitats a l’Estat, Barajas i El Prat, no hi ha plans per connectar-los amb línies d’alta velocitat”, lamenten des del Tribunal de Comptes Europeu.