En un moment on la transparència està a l'ordre del dia, gairebé la meitat dels think tanks o fundacions que operen a Espanya a tall d'incubadors d'idees per a partits polítics i organitzacions empresarials no publiquen les seves fonts de finançament, segons un estudi de l'Observatori de Think Tanks que allotja un cens de 46 organitzacions. Els seus comptes a les pàgines web es mantenen a l'ombra de l'opacitat. I mentrestant, els ciutadans continuen reclamant transparència per evitar més casos de corrupció o evasió d'impostos, especialment quan el subjecte en qüestió és l'ecosistema públic. 

Les fundacions reben subvencions públiques i aportacions privades amb significatives desgravacions fiscals, per la qual cosa, segons l'informe, queda patent que el control públic d'aquestes organitzacions és més aviat "suau". Es dóna lloc a "un espai considerable per a la conversió d'algunes fundacions en una font de finançament parcial per als partits polítics". 

Partit a partit

En l'àmbit dels think tanks polítics, la puntuació més alta se l'endú la fundació Sabino Arana (PNB), amb tres punts sobre cinc en el ràting de transparència de l'Observatori el 2015, la qual cosa implica que publiquen totes o pràcticament totes les fonts de finançament a les seves pàgines web. Amb un punt menys, hi situen la Fundació Campalans (PSC), l'Alternativa (EUiA) i la Fundació d'Anàlisi d'Estudis Socials (FAES), molt afí al PP i que malgrat distingir entre entitats patrocinadores, associades i col·laborades, no incorre en cap moment en detalls econòmics. 

Encara per sota, amb tan sols un punt, es troben la Fundació per l'Europa dels Ciutadans (IU) i la Josep Iria (ERC) que aporten informació d'algunes de les seves fonts, amb "caràcter no exhaustiu ni sistemàtic." I per últim, l'antiga Trias Fargas, ara CatDem (CDC) o la Fundació Pablo Iglesias (PSOE) tanquen la llista, sense cap punt i sense cap tipus d'informació financera ni actualitzada. 

Més enllà de la política, els laboratoris d'idees empresarials publiciten obertament el seu suport a les empreses que les patrocinen. En aquest sentit, destaquen el Cercle d'Empresaris amb tres punts, el Cercle d'Economia amb dos i la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) amb tan sols un punt. 

Millorar la transparència

Malgrat que els resultats són una mica més positius que el 2014 on un 54% de les fundacions avaluades no va registrar cap mena d'informació, encara queda molt marge de maniobra per millorar en matèria de transparència. Per a això, l'Observatori recomana "declarar clarament l'afiliació amb el partit polític" i "publicar la quantitat de finançament públic obtinguda durant cada exercici". En el seu propòsit de redefinir les polítiques públiques i generar noves propostes ideològiques, l'organització alerta també sobre la necessitat que els think tanks assegurin un finançament estable i ampli, es desvinculin dels partits polítics i guanyin visibilitat mediàtica. El debat està servit i encara falten dues noves cartes sobre la taula, els think tanks de Ciutadans i Podemos. 

Fotografia de CC

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
'Lobbies in the air'
'Lobbies in the air' Marta Escobar Martí