Telefónica ha decidit desistir de l'operació de sortida a borsa de la seva filial d'infraestructures Telxius, prevista per a dilluns vinent, en considerar que les ofertes de compra d'accions rebudes no valoraven adequadament la companyia. Segons ha informat l'operadora la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), Telefónica continua "analitzant alternatives estratègiques en relació amb l'esmentat actiu".

Al llarg d'aquest dijous, s'han multiplicat els rumors que apuntaven a una feble demanda d'accions de Telxius, la qual cosa pressionava a la baixa el seu preu. L'agència Bloomberg ha avançat durant el matí que, davant de la falta de prou demanda, Telefónica s'estaria plantejant baixar la banda de preus, reduir el volum d'accions a la venda o posposar la sortida a borsa.

Més concretament, el fullet de la sortida a borsa de Telxius, aprovat la passada setmana, apuntava a una banda de preus d'entre 12 i 15 euros per acció, la qual cosa suposava una capitalització borsària d'entre 3.000 i 3.750 milions d'euros.

Previsió de venda de 90,9 milions d'accions

Telefónica, accionista únic de Telxius Telecom, tenia previst posar a la venda 90,9 milions d'accions, representatives del 36,36 % del capital social de la nova companyia, ampliable fins al 40 %, amb la qual cosa pretenia embutxacar-se entre 1.200 i 1.500 milions d'euros. La sortida a borsa de Telxius constituïa una de les alternatives en la qual treballava Telefónica per reduir el seu voluminós deute, superior als 52.000 milions d'euros, després de la venda frustrada de la seva filial britànica O2.

Telxius deixa serveis d'emplaçament en torres de telecomunicacions a través d'una cartera d'al voltant de 16.000 torres sense fil mòbils situades a Espanya, Alemanya, el Brasil, el Perú i Xile. Els seus cables submarins de fibra òptica sumen aproximadament 65.000 quilòmetres, dels quals 31.265 quilòmetres són propietat de Telxius.

Telxius té com a president i conseller delegat Guillermo Ansaldo i Alberto Horcajo, respectivament, i comptarà amb un consell d'administració format per nou consellers, entre ells María García-Legaz i Enrique Blanco.