És de domini públic que el dèficit públic de l'Estat espanyol es va disparar durant el 2020 per culpa, o a causa, de la pandèmia de la Covid, sobretot durant la primera meitat de l'any, tant que la Unió Europea va suspendre les regles fiscals per a tots els països davant de l'impacte de la pandèmia. Des d'aleshores, el govern espanyol ha treballat per anar reduint aquest dèficit i en els vuit primers mesos de l'any l'Estat va aconseguir reduir el dèficit fins als 53.949 milions d'euros, un 5,7% menys que el mateix període de l'any passat, que equival al 4,46% del PIB, segons les últimes dades publicades pel Ministeri d'Hisenda.

Aquesta reducció del dèficit estatal, segons el Ministeri, ha estat possible gràcies al fort augment dels ingressos, que van créixer entre gener i agost un 16,2%, de forma molt més intensa que les despeses, que es van incrementar en un 9,6%. En termes primaris -és a dir, sense tenir en compte el cost dels interessos del deute-, el dèficit es va situar en 36.936 milions d'euros, un 8,4% menys que en el mateix període de 2020 i lleugerament per sobre del 3% del PIB (3,05%).

La major part d'aquest dèficit es concentrava en l'Administració Central, amb 51.425 milions, un 16,4% menys i un 4,25% del PIB, ja que aquest subsector està assumint bona part de l'impacte de la pandèmia. Les comunitats autònomes van tancar agost amb un superàvit de 2.833 milions, el doble que el de 2020 i equivalent al 0,23% del PIB, gràcies a l'augment dels ingressos per impostos, transferències de l'Estat i recursos europeus. Els Fons de la Seguretat Social van reduir el seu dèficit un 67,3%, fins als 6.358 milions (un 0,53% del PIB), gràcies a la millora dels ingressos per cotitzacions socials.

Execució pressupostària

Hisenda també ha publicat aquest divendres les dades d'execució pressupostària de l'Estat dels nou primers mesos de l'any, quan va acumular un dèficit de 53.949 milions d'euros, un 5,7% menys que en el mateix període de 2020 i equivalent al 4,46% del PIB.

La millora de la situació sanitària va permetre incrementar els ingressos un 16,2%, sobretot gràcies a la bona marxa de la recaptació tributària, que es va situar en 127.936 milions, un 17,6% més que en 2020 i un 0,8% més que en 2019. La recaptació de tots els grans impostos va créixer amb força -l'IRPF, un 28,3%; l'IVA, un 16,4%, i l'impost de societats, un 12%-, igual que la de l'impost sobre primes d'assegurança (un 32,1%, gràcies a l'augment de tipus) o d'hidrocarburs (un 10,6%).

En canvi, els nous impostos de transaccions financeres i digital van recaptar 209 i 93 milions, respectivament, molt lluny de les previsions anuals de 850 i 968 milions, que el director de l'Agència Tributària, Jesús Gascón, ja va considerar aquesta setmana fruit d'un càlcul erroni.

Les despeses estatals van augmentar en aquests nou mesos un 9,6%, sobretot per les majors transferències a altres administracions públiques, tant les comunitats autònomes (per a sufragar la pandèmia) com la Seguretat Social (per major dotació per a dependència o ingrés mínim vital). També es va incrementar la despesa en remuneració d'assalariats (un 4,4%), en consums intermedis (un 25,9%, per la dotació per a vacunes) i els interessos del deute (un 0,9%).