Una de les principals conseqüències econòmiques de la invasió de russa d’Ucraïna ha estat sens dubte l’augment exponencial de les matèries energètiques com el gas, el petroli o el carbó. I com ja hem explicat moltes vegades, l’augment de les matèries energètiques, en especial el gas, repercuteixen directament en la nostra factura de la llum. Davant d’aquest panorama, la Unió Europea està intentant, a tot preu, abaratir les factures de tots els ciutadans, ara bé, els únics estats que s’han posat mans a l'obra són Espanya i Portugal mitjançant l’anomenada “excepció ibèrica”, que reconeix la situació energètica d’aquests dos estats com a excepcional i diferenciada de la resta del continent, al final es podria dir que es reconeix que hi ha una condició “d’illa energètica”.
Això ha servit perquè els dos governs hagin demanat a la Comissió Europea poder aprovar diverses mesures per contenir els preus del gas i, de retruc, reduir el cost de l’electricitat. De fet, la mesura més important que han posat sobre la taula Antonio Costa, primer ministre portuguès, i Pedro Sánchez, ha estat topar el gas natural en 30 euros el megawatt hora per a la producció elèctrica a tots dos països i a les centrals de cicle combinat, aquelles que generen electricitat usant gas natural, se'ls compensaria la diferència amb el preu real repartint el preu entre els altres mètodes de generació elèctrica.
El president espanyol, Pedro Sánchez, i el primer ministre portuguès, Antonio Costa - Efe
Com afectaria al preu de l’electricitat?
Aquest fet de limitar el preu del gas afectaria directament al preu de la llum. Concretament, Espanya i Portugal calculen que el preu del preu de la llum es reduiria, aproximadament a la meitat, a un preu orientatiu de 100 euros el MWh. Tot plegat es dona perquè hem de calcular que, més o menys, cada euro pagat per gas es revalora un 100% quan esdevé electricitat, per tant, si es paga el MWh de gas a 30 euros, el d’electricitat es pagarà a 60 euros. Ara bé, aquí hi entren més factors, i és que les centrals de cicle combinat paguen per les seves emissions de CO2 ja que el gas encara és considerat com un combustible fòssil, cosa que es tradueix en un augment d’uns 30 euros per MWh en electricitat. Tot plegat suma uns 90 euros el MWh als que se li han de sumar uns altres 10 euros dels costos d’operació dels cicles combinats i el marge comercial, el que acaba donant aquests 100 euros, aproximadament, de topall en el preu de la llum.
I es pot dir topall en el preu de la llum perquè el cicle combinat és la manera de generar energia més cara amb diferència i tenint en compte com se subhasta el preu de la llum, l’energia més cara acaba fixant el preu de la resta, per tant, si redueixen a un topall de 100 euros, redueixen considerablement el preu de tota l’electricitat.
Ara bé, davant d’aquesta situació Brussel·les té un gran dubte, com es finançarà aquest topall del gas? La resposta de Costa i Sánchez, aparentment, és molt senzilla, la diferència a compensar a les centrals de cicle combinat sortiria de repartir el cost entre la resta de tecnologies, com per exemple l'eòlica o la nuclear. Aquest dubte és el que separa els ciutadans de pagar menys de la meitat en la factura de la llum a partir de les pròximes setmanes, si se segueix el calendari establert. De fet, la voluntat d’Espanya i Portugal és que aquestes mesures siguin aprovades per la Comissió Europea, a poder ser, abans que acabi el mes d’abril o, a tot estirar, a principis de maig. Després de superar aquest tràmit, s’hauria d’aprovar en el Consell de Ministres.
Què passa amb la resta d’Europa? La UE embargarà el gas i petroli russos?
Per altra banda, la resta d’Europa encara no ha proposat massa res per intentar abaratir aquest preu de les matèries energètiques, però el que sí que està fent és imposar més i més sancions a Rússia després de la invasió d’Ucraïna. Però no va ser fins a l’últim paquet de sancions que Europa va apuntar cap a les matèries energètiques russes, més concretament, van apuntar al carbó i pretén privar Moscou d'uns 4.000 milions d’euros aquest any. Aquestes sancions arriben després que durant el 2021 el 46,7% del carbó que va arribar a Europa ho va fer des del gegant eslau.
La dependència energètica d’Europa envers Rússia no acaba aquí, ja que durant el 2021 el país dirigit per Vladímir Putin va ingressar prop de 99.000 milions procedents de la venda d’energia al conjunt de la UE, xifra que aquest any es podria superar tenint en compte els preus energètics actuals. A més, el 40% del gas i el 27% del petroli que van arribar a Europa durant l’any passat procedien de Rússia, ara bé, aquests dos últims hidrocarburs encara no han estat sancionats per Brussel·les.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, Charles Michel - ACN
I podem dir encara perque el president del Consell Europeu, l’òrgan que reuneix els caps de govern de la UE, el belga Charles Michel, ja va assenyalar dimecres passat que “tard o d’hora” caldrà imposar sancions sobre el petroli i el gas de Rússia. En aquesta línia es va pronunciar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que va assegurar que Europa està “treballant en sancions addicionals” envers Rússia, “fins i tot sobre les importacions de petroli”, un fet que podria arribar a dividir fortament els 27.
Per on entra el gas a Europa? Hi ha alternatives a Rússia?
Ara bé, si finalment Europa deixa de comprar gas i petroli a Rússia, el vell continent té alternatives reals? Per on entraria el gas? Doncs la resposta és sí, com a mínim sobre el paper, ja que a Europa hi arriben un total de 8 gasoductes en funcionament i n’hi ha dos que estan en construcció. Aquests dos últims són el famós Nord Stream 2, que havia d’unir Rússia amb Alemanya pel Bàltic, però que a principis de març ja va anunciar que havia entrat en suspensió de pagaments, i l’Eastmed, que hauria d’unir el mediterrani oriental amb Grècia, ara bé aquest gasoducte tampoc està clar que arribi finalment a entrar en funcionament.
Més enllà d’aquests dos fiascos, n’hi ha 7 més que sí que estan en funcionament, però tres d’ells connecten Rússia amb Europa, el Nord Stream, el Soyuz i el Yamal, que desemboquen a Alemanya, Ucraïna i Bielorússia respectivament i si es donés aquest embargament, quedarien inutilitzats.
Per l’altre cantó trobem els altres quatre gasoductes que arriben pel Mediterrani, dos des d’Argèlia, un des del Marroc, un des de Líbia i l’altre des de Turquia, que podrien representar les principals fonts d’entrada de gas a Europa si es talla la relació amb Rússia. Ara bé, hi ha un dels gasoductes que actualment no està en funcionament, el Magreb-Europe, que uneix Espanya amb el Marroc, a causa de les tensions entre aquest país i Argèlia, per tant, només arriba gas a través de quatre dels cinc canals disponibles.