El flamant president del Port de Barcelona, Damià Calvet, ha afirmat que els projectes bàsics per als accessos diaris i ferroviaris està previst que estiguin enllestits el juliol del 2022, després que a l'octubre se signessin els protocols entre les administracions.

En un acte celebrat al Col·legi d'Enginyers de Camins amb motiu de l'Any Europeu del Ferrocarril, Calvet ha subratllat que són d’"inversions molt importants", d'uns 400 milions d'euros per als accessos i 200 milions per a la terminal ferroviària, tot i que part d'aquests darrers ja es van avançar. Per la seva banda, la presidenta de FGC, Marta Subirà, ha reivindicat el ferrocarril "com a protagonista de la revolució de la mobilitat".

En l'acte -sota el títol 'Objectiu Europa. Compromesos amb els valors i propòsits de l’Any Europeu del Ferrocarril'- el president del Port de Barcelona ha comentat que fins que no es van signar els protocols, aquesta ha estat "una pel·lícula de por a vegades". Ara, ha dit, ha de ser "el protocol definitiu" i ha assegurat que diferents grups hi treballen "amb molta intensitat i rigor" per tenir enllestits els projectes d'aquí just un any.

Un bon full de ruta

Calvet ha admès que amb aquestes inversions "anem molt endarrerits" i que en anys anteriors s'havien generat "moltes expectatives" però ha valorat que actualment el "full de ruta està molt ben definit" i que "serà una realitat" en benefici, ha comentat, de no només el Port de Barcelona sinó de "l'economia del país". A més, ha destacat, que es disposen de fons, tan propis com previsiblement dels Next Generation EU.

Mentrestant, el president del Port de Barcelona ha celebrat que en els darrers anys la quota modal del ferrocarril hagi pujat del 3% fins al 16% o 17% actual. Segons ha dit, hi ha 10.000 serveis anuals de diversos operadors que transporten contenidors, cotxes i granels.

Pel que fa a la presidenta de FGC, Marta Subirà, ha posat l'accent en la importància del ferrocarril en el segle XXI, tot i tractar-se d'un invent del segle XIX. En aquest sentit, ha destacat que s'"està erigint com el protagonista de la revolució de la mobilitat" i que representa "modernitat". "Així ho reconeix la ciutadania, que ens demana més i millors serveis", ha afegit, que també ha apuntat el ferrocarril és la "punta de llança" per avançar cap a una societat més descarbonitzada.

A més, ha indicat el paper del ferrocarril en els dos segles passats i el seu lligam amb conceptes com "la llibertat i la capacitat dels països de desenvolupar-se socialment, ambientalment, econòmicament, políticament i culturalment".

Elogis a Adif

En l'acte, tant el mateix Damià Calvet, com el director general de FGC, Pere Calvet, i el director de Tecnologia i Recursos Humans de Ouigo, Francisco Martín, han elogiat el procés de liberalització d'Adif en el transport de viatgers en alta velocitat. "Espanya és el país que ha fet la liberalització més completa", ha apuntat Pere Calvet, que ha pronosticat que amb la incorporació de més empreses més enllà de Renfe "el mercat s'accelerarà". No obstant això, ha lamentat que la connexió no acabi de ser plena amb França. "Encara ens estem posant massa traves", ha comentat en referència a qüestions tècniques, administratives i idiomàtiques".

Per la seva banda, Martín ha aplaudit la "valentia i professionalitat" de l'ens gestor d'infraestructures ferroviàries" amb el qual ha afrontat el procés. Respecte a les primeres setmanes de funcionament de la companyia en el corredor Barcelona-Madrid, el directiu de la companyia francesa s'ha mostrat molt satisfet. "No podríem haver començat millor", ha assegurat. Segons ha dit, la puntualitat del servei és del 92% i del 99% si es tenen en compte els primers quinze minuts de l'hora prevista d'arribada, i el retorn dels passatgers ha estat molt positiu.

D'altra banda, Martín ha garantit que l'objectiu de Ouigo no és treure viatgers a Renfe sinó captar nous passatgers que inicialment no tenien previst viatjar i que abans no havia fet ús del ferrocarril. El directiu, a més, s'ha mostrat confiat que aviat s'eliminaran les connexions aèries de curt radi. Segons ha assenyalat, de mitjana els avions multipliquen per 80 la petjada de carboni respecte al ferrocarril. En aquest sentit, ha assegurat que les aerolínies ja tenen assumit aquest escenari pels pròxims anys perquè "No hi ha forma tecnològica d'eliminar la petjada de carboni". "És una decisió política que tard o d'hora es prendrà", ha augurat.