Les companyies nord-americanes Apple, Nike o Uber figuren entre les més de cent empreses amb comptes en paradisos fiscals, les pràctiques dels quals han sortit a la llum en el marc d'una investigació periodística procedent d'una filtració compartida amb el Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació (ICIJ).

La investigació, que ha rebut el nom de "Papers del Paradís", va ser realitzada per 382 periodistes de gairebé 100 mitjans de comunicació que van analitzar més de 13 milions de documents de "territoris opacs". D'acord amb aquesta indagació, nombroses empreses nord-americanes haurien desenvolupat complexes estratègies fiscals amb l'objectiu d'evitar, o almenys minimitzar, el pagament d'impostos mitjançant la ubicació dels seus domicilis fiscals o l'obertura de subsidiàries en països amb polítiques impositives favorables.

Segons dades aportades pel Consorci, tres petits països com Holanda, Irlanda i les Bermudes acaparen el 35% dels beneficis declarats per les empreses nord-americanes a l'estranger, entre les que es troben algunes de les companyies capdavanteres dels EUA. Un dels casos més cridaners és el del gegant tecnològic Apple que, després de veure com el maig de 2013 havia de justificar davant del Senat dels Estats Units l'haver evitat el pagament de milers de milions de dòlars en impostos en tributar a través d'empreses subsidiàries a Irlanda, va desenvolupar una nova estratègia per poder traslladar aquesta mateixa filosofia a un altre lloc.

Els documents obtinguts de la firma d'advocats Appleby i Asiatici Trust, un bufet especialitzat a desenvolupar estructures impositives en paradisos fiscals, mostren que Apple va acabar establint el domicili fiscal de les seves operacions estrangeres a l'illa de Jersey. Aquesta decisió es va adoptar després que representants tant de la companyia de la poma com de la firma d'advocats intercanviessin nombrosos correus electrònics en els quals analitzaven les millors opcions.

El responsable del compte d'Apple al despatx legal, Baker MCKenzie, va escriure el març de 2014 una sèrie de preguntes als directius de l'empresa tecnològica per a així poder avaluar la conveniència d'obrir oficines en territoris offshore (amb avantatges fiscals) com l'Illes Caiman, les Bermudes, l'Illa de Man o Jersey, segons la investigació periodística. Finalment, després de deixar de tributar a Irlanda a través de subsidiàries, Apple va aconseguir el seu objectiu d'aconseguir acollir-se a una política impositiva extremadament favorable a Jersey per als seus prop de 252.000 milions de dòlars de beneficis obtinguts a l'estranger.

Una altra de les grans marques que va contractar els serveis legals de la firma Appleby va ser Nike, una de les companyies més importants en el sector del calçat i indumentària esportius a nivell mundial. En aquest cas, la clau de l'estratègia passa per un Estat membre de la Unió Europea: Holanda. El 2006, l'empresa nord-americana va arribar a un acord de deu anys amb les autoritats holandeses que permetia a Nike desviar els milers de milions de dòlars guanyats al Vell Continent al paradís fiscal de les Bermudes.

Gràcies a aquest favorable tracte, la multinacional va passar de pagar un 55% pels seus ingressos nets fora dels Estats Units, a tributar només un 13,2%, tot just tres anys després. La clau va estar a la nova subsidiària de Nike, amb seu a les Bermudes, Nike International Ltd., que va passar a tenir la propietat tant de l'emblemàtic logotip com d'alguns dels seus principals models registrades. De aquesta manera, la subsidiària de les Bermudes podia reclamar a la seu de Nike Europa, ubicada a la ciutat holandesa d'Hilversum, el pagament de gairebé la totalitat dels seus beneficis en concepte de cessió de drets d'imatge.

Una tècnica similar va ser l'adoptada per Uber, el 2013, en crear una societat comanditària, que segons la legislació holandesa és una conglomerat d'empreses estrangeres que a efectes fiscals es converteix en una companyia sense, per dir-ho així, pàtria. Holanda considera que aquest tipus de societats han de tributar en cadascun dels països de les empreses que les conformen, la qual cosa produeix el que es coneix com "un desajust híbrid" que va ser utilitzat per l'empresa de transport privat per gestionar des d'una subsidiària de les Bermudes la seva propietat intel·lectual.

La investigació de l'ICIJ treu a la llum documents procedents de 19 jurisdiccions que figuren en la llista de paradisos fiscals de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE). Es tracta d'Antigua i Barbuda, Aruba, Bahames, Barbados, les Bermudes, Caiman, Illes Cook, Dominica, Granada, Labuan, Líban, Malta, arxipèlag Marshall, Saint Christopher i Nevis, Saint Lucia, San Vicente, Samoa, Trinitat i Tobago i Vanuatu.