El president de Banc Sabadell, Josep Oliu, ha advertit que si el mercat de treball s'enganxa a la roda inflacionària hi hauria una inflació permanent i estructural, i que els riscos estan a l'alça: "Que al final de l'any la inflació acabi en l'1% ho veig molt optimista". Ho ha dit aquest dimecres en una sessió del Fòrum Club Cambra de Sabadell, en la qual ha compartit les seves perspectives econòmiques per a 2022, al costat del president de la cambra de comerç de la ciutat, Ramon Alberich. Sobre la inflació i el mercat de treball, Oliu ha dit que "dependrà de prou equilibris i la mirada llarga d'empresaris i treballadors" perquè vagin trobant la manera perquè aquesta inflació no es converteix en una xacra.

Així ha valorat aquest fenomen, que ha augurat com a central aquest any dins del sistema econòmic i financer: "El que no sabem és quan perdurarà i on anirà a parar aquesta inflació. On anirà a parar i com vindrà dependrà com de llarg que siguin els xocs d'oferta que han provocat aquest increment de preu, i, en segon lloc, de la possibilitat que s'encomani o no a una espiral dins del mercat de treball", ha afegit. Ha explicat que bona part dels causants de la inflació són de naturalesa transitòria, com els efectes base de comparació i la demanda embassada, però que hi ha altres disrupcions per la covid-19 que augmenten costos, com els colls d'ampolla i el canvi de preferències de consum, a més de factors més estructurals com la transició energètica.

Canvi de paradigma

Tanmateix, el directiu s'ha declarat optimista, almenys més que fa dos anys, quan ha assegurat que la incertesa dominava, i ha dit que ara les incerteses són diferents i que el 2022 és un any "molt interessant" de canvi de paradigma. "Estamos davant d'un nou paradigma. El canvi en el paradigma inflacionari crea la necessitat d'un gir de la política dels bancs centrals i del sistema monetari internacional, tot això passa en un context en què mercats han viscut un any positiu", ha raonat. Ha destacat com|com a principals fites de 2021 els avenços en la vacunació, les noves variants de coronavirus, la reobertura econòmica, l'elevada inflació, el gir dels bancs centrals i el context positiu del mercat.

Oliu també ha considerat que la inflació obliga a sortir de l'actual política monetària heterodoxa, en la que ha advertit d'una vegada s'està allà és difícil sortir, i ha dit que caldrà veure com tornarà a una política normal, fins ara marcada per compres sistemàtiques per part dels bancs centrals per injectar liquiditat. "El que determina ara les decisions dels bancs centrals és aquesta inflació. Les reaccions no són iguals entre els bancs centrals", ha advertit, i ha recordat que el Banc Central Europeu (BCE) posarà fi en el primer trimestre al programa de compres, però augmentarà un programa previ de compra d'actius. Per a Oliu, el gran dubte és quina serà la velocitat de retorn a la política ordinària sense disparar la inflació i generar problemes d'estabilitat financera: "Pujades lentes i progressives del QE és desitjable" perquè no impacti negativament en l'activitat, la seguretat financera ni als bancs.

Possibles desequilibris

El president del Sabadell ha defensat que la vacunació ha permès reduir el nombre de casos greus i ha afirmat que convé esperar que la covid-19 continuï perdent la centralitat com a condicionant de l'activitat econòmica i dels mercats, això no obstant, ha advertit de "possibles desequilibris" davant de la diferència de vacunació entre les economies més desenvolupades i aquelles amb menor renda. A escala global, ha afirmat que el 2022 les perspectives econòmiques són positives, ja que s'esperen creixements "sòlids", sense que els PIB potencials s'hagin deteriorat, encara que ha advertit que persisteixen alguns riscos a la baixa, amb la Xina com a focus d'atenció. Entre els desequilibris, a Espanya ha advertit d'aquells entre els sectors econòmics per l'impacte desigual de la pandèmia, perquè mentre la majoria de sectors han recuperat el nivell de facturació prepandèmia, alguns encara estan lluny: "Les dinàmiques sectorials continuaran sent heterogènies".

Ha recordat que el 2021 l'economia espanyola va créixer una mica menys del previst, sobretot per l'efecte òmicron de l'últim trimestre, amb un desembre fluix, però ha afirmat que els nivells de PIB estan molt a prop del que era abans de 2019. Creu que tots els programes i moratòries durant la pandèmia han estat una subvenció al sector privat que ha evitat minves estructurals, encara que ha afirmat que el cost i el deute han quedat allà: "Serà fruit de deutes en el futur". També ha apuntat que els preus del mercat immobiliari en pugen poc, per la qual cosa veu que la dinàmica és positiva, ja que "no hi ha preus sobrecarregats, no són al nivell que toca", i destacat el repte d'absorció de fons europeus.

Sobre el sector bancari, ha afirmat que s'ha recuperat després de la pandèmia, pel fet que els bancs han reforçat la seva solvència i liquiditat, i la mora no s'ha comportat com en períodes anteriors gràcies a la política monetària. Per això, considera que la mora romandrà controlada davant de les perspectives econòmiques favorables i la solidesa del balanç del sector privat, mentre que el ritme de provisions continuarà moderant-se. Quant a Banc Sabadell, ha dit que l'activitat de 2021 es va mantenir fort, en el qual va recuperar la rendibilitat i va generar valor per als seus accionistes, després de tancar amb un benefici net de 530 milions, una generació de capital positiva (12,8%) i un Rote del 5%. Sobre el banc, ha dit que es basa en els conceptes de visió, missió i camí, i que és un element diferencial dins de l'oferta bancària a Espanya: "L'enfocament del Banc Sabadell és diferent. És un banc que es posa fil a l'agulla, tranquil i modest. Si no existís Banc Sabadell caldria inventar-lo".