El ministre andorrà de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, no només va ser apoderat de la societat panamenya Mariette Holding Inc sinó que va exercir de propietari d’un 10% de les accions i gestor de l’entramat societari del Grup Orfund. La companyia s’autodefineix com a “fonedor i afinador” i es dedicava al tractament de matèries precioses, així com a la comercialització de diamants i lingots d’or procedents de l’Àfrica. Grup Orfund tenia clients i joiers als quals proveïa per tota Europa.

Cinca ha reconegut públicament haver estat director general del Grup Orfund als anys noranta i accionista minoritari, a la vegada que d’alguna altra societat o filial vinculada. No obstant això, en cap cas ha aportat dades concretes. El cert, però, és que hi va tenir una implicació de primera magnitud. El Nacional ha tingut accés a tota la documentació que detalla l'estructura de l’entramat societari i revela les activitats del ministre andorrà durant els anys noranta amb el dictador de Libèria, Charles Taylor, el senyor de la guerra i després rival seu en la guerra civil del país, Alhaji Sekou Fofana, i l’exministre de Finances de la veïna Costa d’Ivori, Maurice Angoua, entre d’altres.

Carta de Charles Taylor al ministre de Finances de Libèria per autoritzar equipament gratuït per a la firma Blue Stone

Cinca, que també va ser conseller general del Govern andorrà de 1993 a 1996, va decidir llavors deixar temporalment la política per convertir-se en secretari general de la filial WIM (World Investment Management) i gestionar així les transaccions internacionals d’adquisició d’or i diamants de Grup Orfund, que es duien a terme principalment a través de les societats Orfound of Liberia LTD, Blue Stone SL, Di Andorra i Négoce Afrique-Côte d’Ivore (NACI, S.A). El seu principal mercat de negoci era la zona de l’Àfrica subsahariana, des de Libèria fins a Sudàfrica, passant per Costa d’Ivori i Ghana, entre d’altres països.

"Duty free" a Libèria

A Libèria, Cinca va negociar a través de Fofana, president de Blue Stone INC i DiAndorra, amb Taylor, gràcies al qual es van aconseguir llicències exclusives d’exploració, foneria i explotació de mines de diamants amb “duty free privileges”, és a dir, exempcions amb privilegis de tributació fiscal. I tenint en compte que Andorra era encara un paradís fiscal, això permetia actuar a Cinca sense cap necessitat de transparència en la gestió. Durant el 2003, Taylor va ser condemnat pel Tribunal internacional de la Haia a 50 anys de presó per crims de guerra contra la humanitat després d'haver subministrat armament al Front Revolucionari Unit (FRU) de Sierra Leone a canvi de "diamants de sang". 

Carta de Sekou Fofana a Manuel Terrén Parcerisas, director d'una filial de Grup Orfund, sobre l'explotació d'unes mines a Libèria

D’altra banda, el director general de NACI, Manuel Terrén Parcerisas, també estava en contacte constant amb Fofana, president de les filials d'Orfound, Blue Stone INC i DiAndorra. Un senyor de la guerra amb el qual es va firmar, amb data del 8 d'abril de 1999, un memoràndum d’entensa (MOU), és a dir, un acord bilateral per “explotar, fondre i refinar” durant cinc anys (amb possibilitat de més) mines de diamants a Libèria amb una inversió inicial de 150.000 dòlars, cosa que equival aproximadament a 130.000 euros en l'actualitat . Dos mesos abans, el llavors ministre de Territori, Mines i Energia de Libèria, A.Kpandel Fayia, ja havia autoritzat l’operació.

Repartiment dels beneficis

Del total de beneficis bruts, destaquen la repartició d’un 30% per Fofana, un 16% pels germans Manuel i Ramon Terrén Parcerisas i un 30% per Orfund. L’operació responia a “la reconstrucció, la rehabilitació i el desenvolupament de les infraestructures a Libèria” així com a “l’increment d’ingressos procedents de materials preciosos, inclosos or i diamants”. L’acord de compromís es va firmar a través de Liberia Andorra Spanish Industrial Corporation (LASICO). 

A Costa d’Ivori, el contacte de Cinca era Maurice Angoua, ex titular de finances del règim de d’Houphouët-Boigny i director de l’administració duanera (1964-1990). Segons consta en els documents als quals ha tingut accés El Nacional, Cinca, en representació d'Orfund, va autoritzar Crèdit Andorrà S.A a realitzar una transacció de 14.987,70 dels antics francs francesos al compte de dèbit d'Angoua, entre d'altres operacions.

Precisament, va ser des de l'antiga capital del país i el principal centre de negocis, Abidjan, des d’on el representant legal de NACI, Luis Bielsa Carrion, va transportar onze lingots d’or “en brut” fins a Barcelona, segons queda reflectit en el document firmat el 22 de setembre de 1998 per Manuel Terrén. A Barcelona els lingots van ser recollits per Cinca, amb passaport andorrà número 8125, que també va fer arribar personalment la mercaderia fins a Andorra. 

Carta de Crèdit Andorrà per formalitzar la transacció entre Cinca i Angoua

Malgrat defensar la legitimitat de transportar lingots d'or i a l'espera de donar explicacions respecte de la seva vinculació amb les activitats a Libèria, la figura pública de Cinca està més qüestionada que mai, com també la neutralitat i bona praxi del Govern andorrà encapçalat per Antoni Martí. Més enllà de la vinculació del ministre Cinca amb els papers de Panamà, l'executiu andorrà està també en l'ull de l'huracà per la gestió del cas Banca Privada d'Andorra (BPA), els dubtes del sistema financer del país i l'afer dels "diamants de sang" i els lingots d'or. Una tessitura que ha col·locat Cinca en l'epicentre de la polèmica i que els partits de l'oposició no han desaprofitat per demanar-ne la dimissió.