L'impost a la banca que ha aprovat el govern de Pedro Sánchez afavorirà a entitats d'altres països a l'hora de competir a Espanya i a la UE, segons alerten fonts del sector, que se senten perjudicades perquè el nou gravamen s'aplicarà sobre entitats que tenen ingressos per interessos i comissions de més de 800 milions d'euros. Amb aquest llindar fixat per les ministres Nadia Calviño i María Jesús Montero, denuncien que sembla excloure's a totes les entitats que operen a Espanya a través de sucursal, ja que a les principals companyies se les grava mentre a d'altres se les eximeix "sense raó aparent ni justificació d'aquesta xifra concreta que sembla diferenciar quins tenen aquests beneficis extraordinaris".
A més, apunten que existeixen nombroses sucursals d'entitats estrangeres que operen amb llicència bancària, en alguns casos de forma "molt rendible" però sense la mida necessària en aquest país perquè se li apliqui el nou impost. També assenyalen altres competidors no bancaris com a 'fintechs' i 'big techs' que es dediquen a realitzar operacions de crèdit en productes específics: crèdit al consum, crèdit hipotecari, targetes, avals, 'lísing', 'facturatge', buy now pay later, etc.
En aquest últim cas, aquestes empreses es veurien aparentment i potencialment beneficiades per una pujada de tipus sense veure's perjudicades pel nou impost que han dissenyat el Ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital de Nadia Calviño i el Ministeri d'Hisenda de María Jesús Montero per gravar els beneficis dels bancs en plena escalada de la incertesa internacional a conseqüència de la guerra de Rússia a Ucraïna i l'ús de l'energia com mecanisme de pressió a la UE.
Malgrat les recomanacions del Banc Central Europeu, que el 2019 ja va assegurar que qualsevol impost 'ad hoc' aplicat als bancs amb finalitats pressupostàries seria indesitjable en la mesura en la qual tals impostos imposarien càrregues indegudes als bancs, el Govern ha manifestat en reiterades ocasions que no pensa atendre les queixes del sector i els consells de l'òrgan financer comunitari.
La passada setmana es va produir una reunió del secretari d'Estat d'Hisenda amb tècnics de les associacions i les entitats on es va comprometre a enviar el text del nou impost al Banc Central Europeu perquè emeti un informe. Però de moment, el sector bancari considera que l'impost plantejat per PSOE i Unidas Podemos podria entrar en conflicte amb el 'principi de proporcionalitat' a l'entendre que no "es respecta el principi de generalitat" que impera en qualsevol tribut i "suposa una amenaça a la competència flagrant", segons indiquen des d'una de les grans entitats financeres en recordar que afectarà la competència nacional i l'europea, on aquestes firmes operen en un mercat únic.
Entre els punts que la banca ha volgut fer veure sense èxit el Govern destaquen que "l'adopció unilateral d'aquest tipus de mesures deteriora la capacitat competitiva de les entitats financeres amb activitat a Espanya al mercat únic europeu i, a més, la falta de previsibilitat de les mateixes genera inseguretat jurídica i desincentiva la inversió en el nostre país".
A més, les entitats financeres recalquen que l'impost hauria de ser per a tothom i no discriminar, ja que "si es pretén gravar el benefici més gran que presumiblement es derivarà de la pujada dels tipus d'interès, el nou impost hauria de recaure sobre totes les entitats que desenvolupin una activitat financera i en les quals es manifesti la capacitat econòmica objecte de gravamen", asseguren fonts del sector.
Per tant, per no conculcar aquests principis, no es podrien establir exempcions o bonificacions atenent el domicili fiscal, la forma jurídica adoptada per l'entitat, volum de negoci, actius o passius, o qualsevol altre paràmetre similar que discrimini entre subjectes passius que tinguin la mateixa capacitat econòmica real.