L'Institut de les Ciències de l'Ocupació i les Relacions Laborals (ICER) va advertir sobre les notables implicacions que la intensificació dels conflictes bèl·lics en l'àmbit global, especialment a Ucraïna i l'Orient Mitjà, podria tenir sobre l'economia i el mercat laboral espanyol. Al seu informe 'Europa: Previsions davant d'un escenari de conflicte', l'institut analitza com la reconfiguració de l'ordre geopolític, acompanyada de la necessitat de reforçar l'autonomia estratègica, la seguretat energètica i la defensa col·lectiva, generarà transformacions estructurals significatives en l'economia espanyola i, per tant, en el seu mercat de treball.
L'informe de l'ICER planteja tres escenaris macroeconòmics per al període 2024-2026, sent l'"escenari de conflicte" el més preocupant per a l'ocupació. En aquest context, es projecta un alentiment del creixement del PIB espanyol fins a només el 0,6% el 2026, mentre en un escenari optimista o central superen el 2%. Així mateix, es podria veure un augment de la taxa d'atur que podria assolir el 12,1%, i una contracció de les exportacions propera als dos punts percentuals. Tanmateix, l'estudi reconeix la resiliència de l'economia espanyola que sustenta la seva fortalesa en el turisme i a alguns sectors estratègics.
Per al secretari general de l'ICER, Alejandro Costanzo, aquest estudi ressalta "la urgència d'adaptar les nostres polítiques econòmiques i laborals a un entorn internacional profundament condicionat per la geopolítica. Els efectes d'una possible generalització del conflicte a Europa ja no són una hipòtesi remota, sinó un escenari que exigeix respostes concretes. Aquest informe posa en relleu com sectors estratègics com l'energia, la defensa, la logística o la tecnologia es veuran reconfigurats i, amb ells, el mercat laboral. El capital humà qualificat serà el principal factor de resiliència per a Espanya i per a Europa. Per això, és imperatiu anticipar necessitats, reforçar la formació i garantir l'adaptació del talent als sectors emergents".
Per la seva part, indicadors com la inversió es veurien afectats en més d'un 1% respecte als escenaris optimistes i centrals, projeccions que ha realitzat l'ICER analitzant els diversos informes d'institucions com l'OCD, el Banc Mundial, l'FMI, entre altres, i que al costat del Ceprede, planteja diversos panorames per a Espanya davant d'un entorn global cada vegada més canviant.
En conseqüència, l'ICER en el seu estudi identifica cinc sectors clau que es veuran especialment afectats per aquesta transformació estructural, però que tenen en comú que tots ells requeriran més innovació, digitalització, qualificació tècnica i adaptació normativa.
Sectors que marcaran el futur
Indica que el sector de l'automoció enfronta la doble pressió de la transició cap a l'electromobilitat i les tensions comercials internacionals. L'alentiment de l'Agenda Verda europea, la competència xinesa i el proteccionisme nord-americà generen un entorn complex. Tanmateix, Espanya té l'oportunitat de liderar la producció de bateries i components estratègics, amb una alta demanda d'enginyers en emmagatzemament energètic, especialistes en vehicles elèctrics, experts en logística de components i gestors de sostenibilitat industrial.
Respecte a defensa, assenyala que el nou context de seguretat col·lectiva impulsa l'augment de pressupostos europeus en defensa i l'autonomia tecnològica. La indústria espanyola, partícip en programes clau, té potencial de creixement si s'adapta a l'especialització, sostenibilitat i normativa. La demanda se centrarà en professionals de ciberseguretat, IA, drons, sistemes autònoms, anàlisi geopolítica i fabricació avançada, estimant-se entre 3.300 i 4.600 noves contractacions d'alta qualificació en els cinc anys vinents.
En matèria de seguretat, explica que l'auge d'aquest sector en àmbits, públic i privats, es deu a la inversió pública més important en seguretat interior i l'externalització de funcions. Les noves amenaces híbrides (ciberatacs, sabotatges, desinformació) demanden capacitats avançades en empreses i organismes públics.
Respecte a la logística, aquest sector es veu altament afectat per disrupcions en cadenes de subministrament, costos energètics i noves demandes estratègiques, sent vulnerable a l'escassetat de talent en transport especialitzat, gestió d'inventaris i planificació en crisi. La seva transformació digital i rol en seguretat estratègica impulsen la inversió en capital humà, esperant-se més demanda de tècnics en planificació, especialistes en logística militar i civil, i professionals resilients a la pressió.
Finalment, el sector energètic es planteja com la clau en la transformació econòmica. El final de la dependència russa obliga Europa a accelerar la transició a renovables (on Espanya lidera, amb potencial en hidrogen verd). Això exigeix molt talent tècnic en energies renovables, IA per a xarxes intel·ligents i comercialització digital. La descentralització, digitalització i resiliència de la xarxa són desafiaments que requereixen planificació d'ocupació.