El Consell de Ministres d'aquest dimarts, aprova el subsidi per a treballadores de la llar. Així ho va confirmar dilluns el president espanyol, Pedro Sánchez, en un acte a La Moncloa com a resposta a una d'aquestes treballadores que li reclamava més millores en les condicions laborals d'aquest sector. Així doncs, Sánchez està convençut que amb la nova regulació, es respon a la demanda de la mateixa Organització Mundial del Treball (OIT) que porta anys lluitant per donar veu i reconèixer el dret a l'atur d'aquest col·lectiu. Els socialistes van agafar el compromís i, ara, sembla que el volen fer efectiu.

Un 80 % són dones

En què consisteix el canvi? El passat 2021, es va complir una dècada de la signatura del Conveni 189 de l'OIT, ratificat per 32 països i que promovia l'adopció de mesures que igualin els drets laborals de les treballadores de la llar a la dels altres en matèries com la prevenció de riscos, acomiadament o protecció de la desocupació. Des de la seva oficina, a Espanya es lamentava l'absència d'aquests drets i xifraven en prop de 700.000 persones d'aquest àmbit sense accés a la protecció social. Si ampliem la mirada, aquesta activitat arriba als 67 milions de persones al món, de les quals un 80 % són dones i un 90 %, realitzen l'activitat sense cap tipus de cobertura social.

Pel que fa a l'àmbit de l'ocupació de la llar a Espanya, aquesta ha recobrat importància a l'agenda pública en els darrers deu anys en funció de la confluència de factors variats: l'expansió del sector a causa del canvi de certes condicions socials (com l'envelliment o la incorporació de la dona al mercat de treball), la consolidació de grups defensors dels drets en aquest àmbit representats pels moviments feministes, les associacions d'immigrants i les de les mateixes treballadores del sector i una conjuntura política i econòmica favorable durant el primer lustre del present segle.

Tal com recorda Magdalena Díaz Gorfinkiel, analista de la Universitat Caros III de Madrid, a l'Estat, "les condicions de la feina de la llar van experimentar un important avanç amb l'aprovació de nova legislació l'any 2011 perquè a partir d'aquell moment, el sector va passar a tenir una consideració laboral i de protecció social pràcticament equiparada amb la resta de sectors". Malgrat tot, queden buits: algunes qüestions normatives han estat relegades i algunes matèries relacionades amb la implantació o consideració del sector encara estan pendents de ser abordades.

El 81% tenen una "ocupació informal"

Així doncs, el pas previ a l'accés del subsidi és que aquestes tinguin un contracte. Actualment, prop del 81% té una ocupació informal, fet que suposa el doble de la proporció d'ocupació informal entre els altres empleats. També s'enfronten a algunes de les condicions de treball més dures. Guanyen el 56% del salari mitjà mensual de la mitjana i tenen més probabilitats que altres treballadors de treballar durant moltes o molt poques hores. També són vulnerables a la violència i l'assetjament, i a les restriccions a la llibertat de moviment. Els treballadors domèstics informals són especialment vulnerables. La informalitat en el treball domèstic pot atribuir-se en part a les llacunes a les lleis de treball i de seguretat social, i en part a les llacunes en la seva aplicació.

Multes de més de 6.000 euros

Per això, la legislació espanyola ha endurit la normativa amb l'objectiu de fomentar la contractació. Alguns dels aspectes més rellevants són aquests:

- Si els serveis duren més de quatre setmanes, has de reflectir les condicions laborals en un contracte escrit i signat. Si no, tret que puguis demostrar el contrari, es considera que el contracte és per temps indefinit i jornada completa. S'ha de conservar una còpia signada per les dues parts.

- Quan una persona empleada realitza una activitat a canvi d'un salari, és obligatori que estigui d'alta a la Seguretat Social. Si la persona no està donada d'alta, es considera una falta greu, de la qual és responsable l'ocupador i es pot sancionar per la Inspecció de Treball i Seguretat Social. En aquests casos, la multa pot variar entre 626 i 6.250 euros.

- Tots els ocupadors han de tramitar la teva alta a l'ocupació de la llar amb independència del nombre d'hores que treballin. La treballadora podrà gestionar l'alta sempre que s'acordi amb l'ocupador i vagi a treballar a casa menys de 60 hores al mes. En aquest cas, serà la responsable d'ingressar a la Seguretat Social les quotes que corresponen a les dues parts. L'ocupador haurà de lliurar la seva aportació perquè, juntament amb la de la treballadora, ingressi l'import total de la quota.

- En el cas que la treballadora sigui una persona estrangera, cal adquirir la Targeta d'Identificació Estrangera (TIE) per poder saber si pertany o no a un país de la Unió Europea i els permisos que necessita. Si és de l'Espai Econòmic Europeu o Suïssa, podrà treballar sempre que tingui el Número d'Identificació d'Estranger (NIE). Si no té NIE ho ha de sol·licitar prèviament. En qualsevol altre cas, necessitarà una autorització temporal de residència amb permís de treball en vigor o una autorització de residència de llarga durada.