El debat sobre l'ús del català ha tornat a la primera de l'actualitat informativa en les últimes setmanes arran de la resolució del Tribunal Suprem que ratifica la imposició del 25% de classes en castellà del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Tot plegat, ha provocat les últimes polèmiques sobre l'escola de Canet de Mar i Cubelles, per exemple, o les polèmiques declaracions del líder del Partit Popular, Pablo Casado. 

Paral·lelament, una de les patronals catalanes, la Cecot, ha publicat recentment una guia de recomanacions i bones pràctiques per al foment de l’ús del català a les empreses de la mà del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquesta guia és una primera acció que dona resposta a les conclusions obtingudes mitjançant un sondeig sobre l’ús del català a empreses del Vallès Occidental dut a terme l’any 2020, segons informa la mateixa patronal.

D’entre totes les dades d'aquest sondeig, hi destacaven que en el 46% de les empreses consultades, l’ús del català en l’etiquetatge, les instruccions, els manuals d’ús, les garanties i embalatges dels productes de l’empresa és inferior al 25% de les comunicacions, una xifra francament baixa. En la mateixa línia, l’ús del català en documentació financera i etiquetatge és significativament més baix que no pas en les comunicacions interpersonals.

Prenent aquestes conclusions com a punt de partida, l’assessor en responsabilitat social de la Cecot, Pere Ejarque, considera que “des del compromís que tenim a la Cecot vers el foment del català a les empreses, era important impulsar l’ús de la llengua en aquest àmbit més de tipus documental, d’etiquetatge o d’atenció, tot traslladant l’escenari que viu la llengua en les comunicacions interpersonals també a l’àmbit de la gestió interna- impulsar un trànsit tan natural com sigui possible”, explica Ejarque. 

A més, Ejarque afegeix que “en segon terme, també perseguim normalitzar l’ús de la llengua en les comunicacions no orals entre empreses. Però no podem obviar que l’ús de les llengües a l’empresa depèn en qualsevol cas de la direcció de cada empresa i de com la integren el seu pla estratègic. Els resultats de l’informe Vallcat ens van traslladar que encara tenim molt camp per recórrer en l’àmbit empresarial. La guia vol donar eines a les empreses i convidar a la reflexió”.

Segons la mateixa Cecot, un dels objectius d'aquesta guia de bones pràctiques, és fomentar l’ús del català entorn de l’empresa, ja que un gran nombre de programes informàtics, sistemes d’informació, aplicacions de gestió i plataformes digitals desenvolupades únicament en castellà o en anglès. “En aquest sentit, l’oferta en català de programari de comptabilitat, administració, facturació, CRM, entre d’altres, és  minoritària, residual i voluntarista”, argumenta l’assessor en RS de la Cecot, “cal tenir-ho present a l’hora de plantejar campanyes per promoure el català al voltant de l’empresa”.

Què inclou la guia?

Centrem-nos en la guia. Concretament, es tracta d'una llista que conté un seguit de recomanacions estructurades els cinc àmbits que abasten la major part de les interaccions lingüístiques al si d’una empresa com els clients, els proveïdors, la comunicació interna, la gestió interna i la comunicació externa. Es manté així l’estructura de l’eina d’autodiagnosi que van utilitzar les empreses participants al projecte Vallcat.

Per exemplificar algunes de les recomanacions que contempla la guia, amb relació a la clientela o els proveïdors, es proposa a les empreses interpel·lar-los sempre primer en català i només canviant de llengua si així els ho demana el client o el proveïdor. També recomana mostrar la llengua catalana a clients de fora de Catalunya i distribuir la informació de manera bilingüe també per als clients de fora de Catalunya. Amb relació a la comunicació interna el foment del català pot venir de la mà de la política de qualitat de l’empresa, impulsant que la plantilla es formi en llengua catalana o també en els plans d’acollida.

En l’àmbit de la gestió interna, tenint en compte que el programari sovint s’usa en versió castellana o anglesa, les recomanacions es focalitzen en impulsar l’ús de la llengua en els processos de selecció, en els plans d’igualtat, d’acollida, d’emergència, entre altres. I, finalment, amb relació a la comunicació externa es recomana incrementar l’ús del català a les xarxes socials; adoptar un major compromís adquirint el .cat, aplicant el català a la retolació interna, productes de marxandatge, memòria d’activitats, etc.; aprofundir en la retolació i etiquetatge de productes en llengua catalana. 

Aquesta és la guia de bones pràctiques sobre l’ús del català a l’empresa: