El president de PwC Espanya, Gonzalo Sánchez, llança un missatge contundent davant dels moments d'incertesa que s'han viscut en els últims dies i diu que "tenim plena confiança en la solidesa del sistema financer espanyol".

"El sector financer ha de continuar sent un dels principals catalitzadors del creixement econòmic i de la inversió del nostre país, i la seva salut i estabilitat són claus per a aquesta finalitat", emfatitza. Gonzalo Sánchez ha fet aquest diagnòstic durant la presentació de l'informe 'Unió Bancària un desafiament entre crisis superposades', elaborat per PwC, que ha comptat amb la presència de la subgovernadora del Banc d'Espanya, Margarita Delgado.

Per al president de PwC Espanya, "hem de posar de manifest que la situació de liquiditat i solvència dels nostres bancs és avui molt més robusta que fa anys, estant a més àmpliament controlada dins del marc de supervisió del BCE i el Banc d'Espanya".

"D'altra banda, la reacció de la Reserva Federal també ha estat l'adequada protegint els dipòsits i controlant el contagi", insisteix.

Gonzalo Sánchez considera que "és una obligació unir-nos al missatge de tranquil·litat per als inversors dels nostres bancs espanyols perquè els seus fonaments són molt diferents".

"La majoria dels indicadors que reflecteixen la robustesa de la seva posició (de solvència, de qualitat d'actius, de liquiditat o de rendibilitat) mostren nivells iguals o superiors als de l'etapa prepandèmica", assegura.

Gonzalo Sánchez insisteix en la importància de la transformació del sector financer per encarar el futur: "Els nostres bancs es troben avui amb una solidesa més gran, però amb igual o major necessitat de mantenir la prudència i vigilància davant de les amenaces de l'entorn actual, que són també amenaces per al sector. La gestió dels riscos del negoci, i la transformació contínua d'aquest, continuen sent crítiques en un marc global de màxima incertesa i inestabilitat, i ajuden a desacoblar els nostres bancs de possibles contagis futurs per episodis com els que estem vivint en els últims dies".

Resposta de la banca

L'informe d'Unió Bancària que elabora PwC, que compleix una dècada, destaca que l'economia i el sector financer han encadenat, en els últims anys, tres crisis consecutives (la pandèmia, els problemes a les cadenes de subministrament i la guerra d'Ucraïna), que han creat un remolí d'efectes inesperats, entre els que la inflació és el més destacat.

Tanmateix, l'estudi també posa de manifest com la banca europea i espanyola ha sabut respondre amb solidesa i es troba en millor situació que mai, en termes de solvència, de qualitat dels seus actius, de liquiditat i de rendibilitat, per afrontar la situació actual dels mercats.

L'informe considera que darrere d'aquesta fortalesa es troben els fonaments posats per la Unió Bancària, que al llarg dels últims anys ha propiciat millors en àrees crítiques com el capital, la morositat o la governança. Per exemple, la ràtio de capital de més qualitat de la banca europea, conegut tècnicament com a CET1 fully Loaded, ha passat del 12,5% el desembre de 2014 al 14,7% el setembre de 2022.

Un altre indicador que ha evolucionat positivament i que cobra especial interès és el de la ràtio de cobertura de liquiditat, que reflecteix les capacitats del sector financer europeu per complir les seves obligacions a curt termini: en el tercer trimestre de l'any passat es va situar en el 162%, vint punts més que a finals de 2016.

Però on la millora que reflecteix ha estat més significativa és en la qualitat dels actius dels bancs europeus. Entre juny de 2015 i setembre de 2022, l'índex de préstecs dubtosos (conegut com a NPLs), va caure del 7,5% a l'1,8%.

A més, els instruments aprovats pels diferents governs europeus per contrarestar l'impacte econòmic de la pandèmia (en el cas d'Espanya els préstecs bonificats en el pagament de crèdits d'empreses avalats per l'Institut de Crèdit Oficial), s'estan saldat amb nivells d'impagament relativament moderats: del 5,9% a Espanya i del 4,2% a Europa.

El canvi de cicle en la política monetària és un altre dels factors que està permetent a les entitats europees recuperar certa normalitat als seus indicadors de rendibilitat, després de molts anys.

En el tercer trimestre del 2022, les entitats supervisades directament pel Banc Central Europeu van registrar un retorn sobre el capital (ROE, per les seves sigles en anglès) del 7,55%, el segon més alt des de 2007.

En el cas de la banca espanyola, el ROE se situa en el 10,5%, clarament per sobre dels altres tres grans països de l'eurozona (Alemanya, 5,2%, França, 6,2% i Itàlia, 9%).

Incerteses

L'anàlisi indica que malgrat que "aquesta radiografia tan positiva, tanmateix, no hauríem de precipitar-nos a l'hora de treure conclusions i pensar que el camí és net. Una bona prova d'això són els episodis esdevinguts aquests últims dies als Estats Units i la seva repercussió als mercats financers internacionals".

"En efecte, si ens aïllem d'aquests esdeveniments, l'escenari seria relativament favorable per al sector financer, i és probable que aquest context positiu es mantingui al llarg de 2023, però existeixen incerteses en el curt i a mitjà termini, i els bancs europeus encara tenen algunes qüestions pendents per aclarir el futur i guanyar-se la confiança dels inversors", afegeix. "Prova d'això és que la relació entre el preu i el valor en llibres de la indústria financera europea se situa entre les més baixes de tots els sectors econòmics", indica.

La principal incògnita és què passarà amb la renda disponible de les famílies, en especial amb les que tenen una hipoteca d'habitatge. "Si ens centrem en Espanya, on la major part dels préstecs hipotecaris ho són a tipus variable, la pujada del preu dels diners està tenint un impacte considerable a les butxaques dels ciutadans, que alhora estan perdent poder adquisitiu com a conseqüència de la inflació i els ingressos de les quals estan amenaçats pel virtual estancament de l'economia".

Segons ell, aquest quadre clínic constitueix un gran repte per a les entitats financeres. Per a totes en general, davant de la potencial amenaça d'un deteriorament dels seus actius. Però sobretot per a aquelles que estan més exposades a segments particularment fets malbé per la pujada dels tipus d'interès o la inflació, com el sector immobiliari, els préstecs al consum, el finançament alçapremat o les corporacions intensives en energia.

Altres condicionants adversos que esmenta són l'impost sobre la banca (en el cas d'Espanya) i les necessitats de finançament que sobrevenen amb el gir en la política monetària i que podrien acabar derivant en una guerra per la captació de passiu. I conclou que la crisi per la fallida de Silicon Valley Bank posa en relleu, en aquest sentit, la importància de diversificar les vies de finançament i reforçar les ràtios de liquiditat.