El president de PwC Espanya, Gonzalo Sánchez, va manifestar que "els resultats del sector financer són una notícia positiva per a la societat en el seu conjunt: enforteixen la capacitat de donar crèdit a empreses i particulars perquè puguin fer les seves inversions i emprendre els seus projectes, contribueixen a la creació d'ocupació de qualitat, impulsen el creixement econòmic i fomenten el progrés social".

Ho va dir durant la presentació de l'informe 'Unió Bancària, retorn a la rendibilitat?' elaborat per PwC, i que ha comptat amb la presència de Carlos Cuerpo, ministre d'Economia, Comerç i Empresa. El president de PwC Espanya considera que fa molts anys les entitats financeres que fa els seus deures i respon com la societat i les empreses esperen d'elles, i és moment de posar-les en valor". Els bancs han complert la seva funció en el cicle COVID i en tots aquests anys de baixos tipus d'interès", ha assegurat.

Sánchez ha fet balanç també de l'evolució de l'economia espanyola i europea el 2023. "Ha estat un any millor de l'esperat, on els principals països de la Unió Europea han mostrat la seva capacitat de resiliència. Espanya ha sorprès amb un creixement del 2,5%, palanquejat en el consum públic i privat, i malgrat els efectes que ha tingut la inflació en el poder adquisitiu de les famílies", va indicar.

De cara als propers mesos, el president de PwC estima que "continuarem immersos en una fase d'aterratge suau després del pic d'inflació posterior a la pandèmia i com a conseqüència de l'enorme injecció monetària que hi va haver en el sistema".

Per a 2024, acaba el màxim responsable de PwC Espanya, "pensem que el creixement serà més moderat, la inversió més ajustada i les despeses financeres allunyades ja dels diners sense cost de fa tan sols un parell d'anys. En aquest marc, Espanya continua tenint assignatures pendents com la millora de la productivitat, la consolidació fiscal o la sostenibilitat del seu creixement per al repagament del deute acumulat. En aquest entorn estabilitzat, però en aterratge i amb grans reptes, continuarà sent crític assegurar el flux financer al sistema. Els bancs realitzen una funció essencial per a l'economia i la societat, que és la canalització de l'estalvi a la inversió."

L'informe 'Unió Bancària, retorn a la rendibilitat?', és l'onzè d'una sèrie sobre la nova regulació del sector financer que elabora PwC des de 2014. Precisament, el proper mes de novembre es complirà el desè aniversari de la posada en marxa de la Unió Bancària, que dona un resultat obertament positiu per al sector financer: les entitats han millorat substancialment tant la qualitat dels seus balanços i com els seus indicadors de capital.

Tanmateix, l'estudi recull alguns dels principals desafiaments als que s'enfronten la banca espanyola i europea, que tenen a veure amb l'augment de la pressió supervisora, i la necessitat de posar el focus en el risc de crèdit i en els riscos no financers, especialment, els relacionats amb el canvi climàtic, la ciberseguretat i la intel·ligència artificial.

L'estudi entra a fons en les preocupacions actuals de les entitats financeres que estan relacionades amb l'augment de la pressió supervisora a diferents fronts. El més evident és el dels resultats de l'examen anual (SREP, per les seves sigles en anglès) que el Mecanisme Únic de Supervisió (MUS) posa als bancs europeus, i que el 2023 es va saldar amb un augment dels requeriments mínims de capital, per l'aplicació de matalassos anticíclics en alguns països.

Però, a més, assenyala que el supervisor està endurint la seva estratègia de pressió i, a partir d'ara, les sancions poden a jugar un paper rellevant. El cap de pont d'aquest enfocament més agressiu és la política de sostenibilitat. El MUS està insatisfet amb el ritme de compliment de les entitats en matèria de valoració del risc climàtic. Aquesta estratègia punitiva es pot estendre a altres àrees, com la governança, el reporting o la sostenibilitat del model de negoci, on també s'han detectat debilitats.

Diu que de forma més subtil, però també significativa, l'autoritat supervisora està així mateix apressant les entitats financeres perquè extremin la vigilància sobre el risc de crèdit. Encara que les taxes de morositat estan contingudes, tant a Espanya com a la Unió Europea, el MUS ha incrementat la seva pressió per ajustar la política de les entitats a través de diferents vies. Un altre front que les entitats financeres han d'atendre és el dels canvis en la regulació i la supervisió relacionats amb les tensions en els tipus d'interès i la liquiditat, dos dels principals riscos estructurals a què s'exposen les institucions de crèdit.

Riscos no financers

Indica que el sistema financer té davant de si desafiaments ("nous i no tan nous") que són aliens en principi a la pròpia essència del seu negoci d'intermediació financera, però que determinen el seu desenvolupament i viabilitat en el futur.

De la política de sostenibilitat i els riscos mediambientals apunta que ocupen un any més un lloc elevat de la seva llista de prioritats, i no només perquè el supervisor hagi amenaçat amb multes diàries a les entitats que incompleixin el seu pla de reducció d'emissions. A més, està en marxa un test d'estrès climàtic, en el qual els bancs han de despullar l'exposició de clients i sectors, i ja està en vigor la nova directiva europea sobre informació corporativa de sostenibilitat (CSRD, per les seves sigles en anglès), que també suposarà un esforç considerable de transparència.

Sobre els delictes contra la seguretat cibernètica exposa que les incidències són cada vegada més freqüents i la ciberseguretat s'ha convertit en una preocupació de primer nivell per a reguladors i supervisors, així com per a les pròpies entitats. "La resposta normativa és DAURA, un reglament que serà aplicable des de principis de 2025, i que pretén garantir la capacitat del sector financer per fer front als riscos tecnològics i de seguretat de la informació. L'adaptació no serà gens senzilla, perquè DAURA inclou nombroses obligacions en matèria de governança, gestió del risc, notificacions i intercanvi d'informació," agrega.

En relació amb la intel·ligència artificial generativa rela que "aquesta amalgama de riscos financers i no financers" s'ha unit en els últims temps l'explosió de la intel·ligència artificial (IA), el desenvolupament de la qual té un impacte potencial de transformació o ruptura dels models de gestió, en especial en termes de productivitat.

"L'IA no és un concepte nou per als bancs. El que sí que és nou és l'eclosió de la intel·ligència artificial generativa, els models de la qual poden comunicar-se com un ésser humà, la qual cosa els permet abordar una gran quantitat de tasques fins ara reservades a les persones. Però les immenses possibilitats que obre l'IA generen també incerteses sobre la manera eficient d'utilitzar-la, on cal invertir i quines són les seves contraindicacions en aspectes com la governança, l'ètica o la privacitat," indica.

Finalment, l'informe també posa sobre la taula el debat sobre la rendibilitat de la banca, que dona títol a l'estudi. La millora del compte de resultats dels bancs ha estat provocada, fonamentalment, per la pujada dels tipus d'interès oficials, que ha facilitat l'augment dels marges, i ha portat a moltes entitats, sobretot a Espanya, a obtenir beneficis rècord el 2023, amb el consegüent efecte negatiu en part de l'opinió pública, que considera que la rendibilitat de la banca és excessiva.

Diu que el sector bancari arrossega des de la crisi financera de 2008 ("i el seu corol·lari, el rescat de moltes entitats, en la seva gran majoria caixes d'estalvi)" un problema de reputació, que només es va poder mitigar en part amb la seva gestió solidària de la pandèmia de coronavirus. El fort augment dels beneficis el 2023 (un 26,8% per a les cinc entitats més grans) no ha fet més que ressuscitar la controvèrsia, alimentada també en part per la suposada justificació que els esmentats resultats suposen per al manteniment de l'impost especial sobre la banca.

Davant aquest corrent d'opinió, assegura que els inversors creuen que la rendibilitat de la banca no és suficient. "Almenys, això es dedueix del fet que el preu de l'acció de la major part dels bancs espanyols i europeus segueix per sota del seu valor en llibres, la qual cosa és un símptoma de falta de confiança en la capacitat del sector per continuar generant beneficis en el futur. Malgrat que el 2023 la cotització de les accions dels principals bancs espanyols va pujar més d'un 25%, només una tenia a començaments de 2024 un preu per sobre del seu valor en llibres, mentre una altra se situava molt a prop de l'equilibri. La resta estava per sota. A Europa, la situació era encara pitjor", conclou.