La fiscalitat i la necessitat que aquesta sigui "competitiva" ha estat el tema principal de les jornades sobre fiscalitat que s'ha celebrat avui a Foment del Treball, en què es demana la supressió d'alguns impostos -com el de patrimoni- i que s'homogeneïtzi el sistema a totes les comunitats autònomes, entenent la fiscalitat com a "eina per atraure talent".

La xerrada ha girat al voltant de "l'excessiu pes tributari que aguanten les nostres empreses", en què hi han participat el president de Foment, Josep Sánchez Llibre; el secretari general de la patronal, Salvador Guillermo; el president de la comissió d'economia i fiscalitat, Valentí Pich; el Director d'Economia i Fiscalitat de la CEOE, Gregorio Izquierdo i el secretari tècnic del Consell d'Economistes, Luis del Amo. 

Durant la jornada s'ha posat de manifest la fiscalitat com a eina fonamental per tal de generar un entorn competitiu i eficient, tant per a les empreses com per a la societat en general. Un model impositiu eficient és "una gran capacitat de captació de talent i inversions", asseguren des de la patronal, alhora que alerten que ciutats potents com Barcelona i Madrid no estan al capdavant de tots els rànquings en gran part per la fiscalitat, "que en res afavoreix l'atracció de talent". Alhora, "ens trobem en una economia globalitzada, on les decisions de caràcter impositiu, no poden ser alienes al que esdevé en el nostre entorn més immediat", ha assegurat Guillermo.

A més, Guillermo ha asseverat que el sistema fiscal és rellevant en la presa de decisions d’empreses i ciutadans i representa una palanca essencial que determina la competitivitat d’un territori. En definitiva, "no es tracta tant d’exigir majors càrregues fiscals als contribuents, ni de reduir els recursos públics de l’Administració per fer front als principals fonaments de l’Estat del Benestar -Sanitat i Educació-, sinó d’explorar i incentivar una activitat econòmica responsable que contribueixi fiscalment a les seves obligacions i que eviti un model impositiu dissuasiu per a ciutadans, empreses i talent internacional". Així, "Catalunya hauria de tenir i transmetre la idea de ser un territori atractiu a nivell fiscal".

En l'àmbit empresarial, el director d’Economia de la CEOE, Gregorio Izquierdo, ha assegurat que "la càrrega fiscal que suporten les nostres empreses és excessiva", i ha explicat que la proporció de recaptació a Espanya procedeix de les empreses i és considerablement superior a la mitjana europea, ja que els ingressos públics que aporten respecte del total –suma del Impost de Societats i Cotitzacions Socials-  és del 30,4% a Espanya, mentre que a l’Eurozona és del 26,2%. Alhora, Izquierdo també ha alertat de la despesa pública espanyola, en què diu que "s'hauria de retallar, ja que és del 41,4% a Espanya, molt per sobre del 32% que representa la mitjana mundial. 

L'economia submergida

La lluita contra el frau ha estat un altre dels punts candents de la jornada. A Espanya, entre els anys 1991-2015 l'economia submergida ha estat de mitjana el 25,2% del PIB, i és una de les economies de la OCDE amb els valors més alts de frau. Sánchez Llibre ha asseverat que "cal que es reconegui judicialment que una part important del PIB està dedicada a l’economia submergida, i des de Foment plantegem un mecanisme per tal que l’administració espanyola -en el plaç de 4 anys- pugui plantejar una estratègia per rebaixar en 10 punts el pes de l’economia submergida, que suposaria un increment anual de més de 40.000 milions d’euros a la societat". 

En aquest sentit, Izquierdo ha apuntat que "cal eficiència en funcionament, ja que l’economia submergida és un problema de país, no pot ser que sigui tant elevada perquè genera distorsions entre la gent: els que paguen i els que no paguen". 

Per últim, i com ja ha reiterat diverses vegades aquesta patronal, es reclama la supressió de l'Impost del Patrimoni. Segons Foment, "s’hauria d’abolir l’impost de patrimoni, que es va crear amb objectiu censal però ara ja no té sentit. Pel que fa als motius redistributius, el seu efecte redistributiu és manifestament nul; si ens fixem en els països nòrdics amb major nivell de benestar, fa anys que han eliminat aquest impost".