ÚLTIMA HORA | Segueix el minut a minut del conflicte Rússia - Ucraïna.
El Fons Monetari Internacional encén les alarmes. En el dinovè dia del conflicte bèl·lic a Ucraïna, desencadenat per la invasió perpetrada per Rússia, l'FMI ha explicat les previsions que té de les conseqüències que patirà l'economia ucraïnesa i l'impacte que tindrà en el seu Producte Interior Brut (PIB). La primera xifra que ofereixen és que la contracció del PIB serà d'un 10% si hi ha "una resolució ràpida" de la guerra i es manté el suport dels països que estan ajudant Ucraïna. L'organisme sosté que "s'espera una profunda recessió i grans costos de reconstrucció, en el context d'una crisi humanitària". La intensitat del conflicte, apunta l'FMI, està causant una "destrucció generalitzada" de la capacitat productiva del país i això fa que les seves perspectives empitjorin. També apunten com una de les causes d'aquest retrocés econòmic la migració massiva. Tant és així que, si la guerra s'allarga, temen que l'economia ucraïnesa es pugui desplomar fins a un 35%.
En relació amb el pitjor escenari econòmic, des del Fons Monetari Internacional recorden la gran contracció que van patir l'Iraq, el Líban, Síria o Iemen per les guerres i per això indiquen que el descens de la producció anual d'Ucraïna podria oscil·lar entre el 25 i el 35%. De fet, assenyalen que la caiguda del PIB ucraïnès ja va ser del 6,6% l'any 2014 i del 9,8% el 2015 pel conflicte a Crimea. Amb la situació actual, l'FMI preveu que les necessitats brutes de finançament extern pugen a gairebé 4.400 milions d'euros. Es detalla que aquestes urgències es cobriran amb el finançament oficial del Fons, el Banc Mundial, la Unió Europea i socis del G7. Ara bé, l'organisme augura que, quan la guerra acabi, serà quan es podrà fer una "estimació adequada de les necessitats financeres totals" i que possiblement serien "significativament més altes".
Per a l'FMI, "una creixent pèrdua de capital físic i una migració massiva podria resultar en una contracció encara més significativa, amb un col·lapse dels fluxos comercials, una disminució més pronunciada de la capacitat de recaptació d'impostos i un major deteriorament de la seva posició social i externa". A tots aquests factors, sumen una caiguda important de la demanda i l'alteració de les cadenes de subministrament. La setmana anterior, el Fons Monetari Internacional va aprovar un fons d'emergència dotat amb 1.400 milions d'euros destinats a Ucraïna, una quantia que havia sol·licitat l'executiu ucraïnès.
2,8 milions de refugiats
L'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) calcula que, des de l'inici de la guerra, els ciutadans que han marxat d'Ucraïna ja arriben a 2,8 milions de persones. En paral·lel, més de la meitat —1,7 milions— d'aquestes persones que s'han hagut de refugiar són a Polònia. Unes altres 255.000 han arribat a Hongria i unes altres 204.000, a Eslovàquia. Per poder accelerar la seva arribada i garantir la seva seguretat jurídica, els 27 països de la Unió Europea van aprovar una directiva per dotar-los del dret a residir a la UE, accés a treball, habitatge, assistència social i sanitària i al sistema educatiu.