La biblioteca de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Complutense de Madrid va acollir la presentació del llibre 'Energia i política, una història del petroli a Espanya', editat per l'Editorial Los Libros de la Catarata. L'acte va comptar amb la participació de dos dels autors de l'obra: Glòria Quiroga, professora d'Història Econòmica de la Universitat Complutense de Madrid: i Gabriel Tortella, catedràtic emèrit d'Història Econòmica a la Universitat d'Alcalá de Henares i Premi Rei Joan Carles I d'Economia; així com del degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Complutense de Madrid, Carlos Rivero; i del vicedegà d'Investigació, Doctorat i Biblioteca de la mateixa facultat, Rafael Fernández Sánchez.
El llibre, dirigit per la professora Glòria Quiroga, compta amb la participació de grans especialistes en Història Econòmica com són els professors Gabriel Tortella, Mercedes Cabrera, Francisco Contreras Pérez, Manuel Peña Díaz, Pablo Díaz Morlán, Manuel Bravo, Raúl Molina Recio i Eloy Álvarez Pelegry.
L'obra repassa la interessant història del desenvolupament de la indústria petroliera a Espanya, estretament lligada als canvis polítics, econòmics i socials que va travessar el país al llarg del segle XX. L'evolució d'aquesta indústria a Espanya cobra especial rellevància al nostre país en tractar-se d'un territori que, a començaments del segle passat, a més de no comptar amb reserves petrolíferes, realitzava un consum de petroli pràcticament testimonial.
Malgrat això, a partir de 1900 van sorgir a Espanya les primeres iniciatives coincidint amb l'arrencada econòmica del país i amb la preeminència del petroli com a recurs energètic mundial. D'una banda, de la mà del sector privat amb l'entrada de multinacionals com l'Estàndard Oil o la Royal Dutch-Shell, ben a través de filials (com la Vacuum Oil o la Societat Petrolífera Espanyola) o en col·laboració amb empreses espanyoles com Compraflet, Babel i Nervión; i per un altre, de les iniciatives nacionals, guiades pels empresaris Juan March, Horacio Echevarrieta i Demetrio Carceller Segura, figures que van apostar per un negoci en plena expansió que marcaria l'esdevenir de la indústria del segle XX.
"En un context com l'actual cobra més importància, si es pot, poder realitzar aquest repàs de l'apassionant trajectòria de la indústria petroliera a Espanya. En aquesta obra intentem comptar com Espanya, un país que no disposa de reserves petrolíferes, va passar de tenir un consum de petroli pràcticament inexistent el 1900 a què el 1970 el 70% de l'energia consumida provingués del petroli", va afirmar la professora Glòria Quiroga. "Energia i política, una història del petroli a Espanya pretén ajudar-nos a entendre com hem arribat fins aquí i per a això, és necessari analitzar els orígens d'aquest sector fins als nostres dies, passant per les primeres empreses que es van crear, així com per la irrupció de l'estat sent creat un monopoli que va durar gairebé 70 anys", va afegir.
Aquesta obra suposa una revisió dels estudis publicats fins al moment, oferint una exhaustiva anàlisi de l'evolució del sector petrolífer a Espanya des de la creació del monopoli que el 1927 el ministre d'Hisenda José Calvo Sotelo fixés per a la indústria petroliera, un monopoli fiscal pel qual l'Estat s'assegurava el proveïmentmitjançant el control total o parcial del sector.
Es va crear així el Monopoli de Petrolis, que va limitar a una única companyia, Campsa, la seva distribució i importació -amb l'excepció en territori canari de Cepsa, fundada el 1929 per Demetrio Carceller Segura- durant els gairebé setanta anys que va estar actiu fins a la seva completa desaparició coincidint amb l'entrada d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea.
"Molt aviat es va advertir que el concepte de monopoli del petroli que va idear Calvo Sotelo no anava a funcionar, en ser massa rígid i intervencionista. El mateix Calvo Sotelo va elogiar la creació de Cepsa, empresa privada que va servir de complement i va permetre suavitzar l'enorme rigidesa del monopoli. Cepsa va dur a terme la creació de la primera refineria a les Illes Canàries i, fins a 1947, des de l'esmentada refineria es va proporcionar a Campsa el petroli necessari, evitant així incórrer en els costos que hagués comportat instal·lar una refineria a la península. Sens dubte, Cepsa va exercir durant anys el paper que Calvo Sotelo hagués desitjat que realitzés Campsa tenint refineries pròpies", va comentar Gabriel Tortella.