El Tribunal de Justícia Europeu (TJUE) ha emès una sentència que posa fre a les estratègies d'alguns països per imposar de forma gradual l'ús de mitjans de pagament privats en detriment de l'ús dels diners en efectiu.

La sentència, feta pública el passat 26 de gener amb la referència C-422/19 i C-423/19, assenyala que una normativa nacional no pot excloure la possibilitat d'utilitzar bitllets denominats en euros, ni contenir mesures que condueixin de fet o de dret a la supressió dels esmentats bitllets.

El Tribunal estableix que, ja que la Unió disposa de competència exclusiva en l'àmbit de la política monetària dels Estats membres la moneda dels quals és l'euro, i que tal competència inclou una dimensió normativa dirigida a garantir l'estatut de l'euro com a moneda única, aquesta situació "s'oposa que un Estat membre adopti una disposició que determini el règim jurídic del curs legal dels bitllets denominats en euros".

El TJUE assenyala que "per regla general, ha de ser possible complir una obligació pecuniària mitjançant aquest pagament en efectiu". Tanmateix, la competència exclusiva de la Unió no impedeix a un Estat membre d'adoptar una mesura que obligui a l'esmentada Administració a acceptar pagaments en efectiu per part dels administrats", o que aquesta pugui introduir una excepció a aquesta obligació només quan sigui d'interès públic, proporcionada, i a més no afecti a persones amb dificultat d'accés a altres mitjans de pagaments alternatius als diners en efectiu.

Un règim d'excepcionalitat que porta al TJUE a establir que "correspondrà als òrgans jurisdiccionals comprovar si tal limitació és proporcionada a aquest objectiu, en particular tenint en compte que els mitjans legals alternatius de pagament podrien no ser assequibles fàcilment per a tots, que suposaria que s'hagués de preveure una possibilitat de pagament en efectiu per a les persones que no tinguessin accés a aquests mitjans".

Igualment, la sentència empara l'estratègia de la Unió Europea i alguns Estats membres de protecció dels consumidors més vulnerables; això coincideix amb el ferm rebuig del Banc Central Europeu a diferents iniciatives nacionals que pretenen limitar de manera desproporcionada l'ús dels diners en efectiu, discordants amb la seva estratègia basada en els dos pilars de disponibilitat d'un euro físic i un euro digital.

Més democràtic, accessible i universal

La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea recolza amb aquest plantejament les veus que s'alcen cada vegada més en favor del caràcter integrador dels diners en efectiu i de la necessitat de la seva protecció i defensa, especialment per garantir els drets d'igualtat en l'àmbit de l'accés als mitjans de pagament.

I és que, segons les dades de l'última enquesta sobre ús dels mètodes de pagament publicada pel Banc d'Espanya es continua confirmant que l'efectiu és el mètode preferit pel 53% dels espanyols, arribant fins al 74% i 82% en el cas dels majors de 64 anys o els menors de 24, respectivament.

Segons les dades de desembre de 2020 del Banc Central Europeu, els diners en efectiu continuen protagonitzant a Espanya fins al 83% de les transaccions comercials. Amb motiu de la presentació dels resultats d'aquest estudi, Fabio Panetta, membre del Comitè Executiu de l'entitat, va assenyalar que "la llibertat dels consumidors per triar el seu mètode de pagament és primordial per a nosaltres. Per això provem d'assegurar que l'efectiu sigui acceptat, i estigui disponible, en qualsevol lloc de la zona de l'euro."

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat