El Reial Cercle Artístic de Barcelona, institució dedicada des de 1881 a la difusió i promoció de la cultura, inaugura aquesta setmana una exposició de fotografies de Jacques Léonard que tenen com a protagonista al genial artista de Port Lligat. Salvador Dalí apareix en la majoria d'elles amb una actitud natural i quotidiana inèdita i molt allunyada de la gestualitat i teatralitat que s'associa al pintor.

L'exposició, comissariada per Santiago Léonard, fill del fotògraf i el millor coneixedor de la seva obra, consta de 36 còpies analògiques produïdes a partir dels negatius de l'autor entre els quals s'ha efectuat la selecció. Podrà veure's del 23 de maig a l'1 de setembre.

Jacques Léonard (París, 1909 – l'Escala, 1994) és ben conegut per l'importantíssim arxiu dedicat a la cultura gitana. Després d'una llarga experiència com a productor i muntador per als estudis cinematogràfics Gaumont de París i d'haver treballat amb els millors directors del moment, Abel Gance entre ells, i d'haver viatjat per tot el món, va recalar a Barcelona i es va casar amb Rosario Amaya, gitana de l'emblemàtic barri de Montjuïc. El seu casament amb Rosario, el va convertir en un membre més de la comunitat i li va permetre documentar la vida dels gitanos des d'una posició privilegiada i mai vista fins aleshores.

A més del valuós arxiu sobre la comunitat gitana, Léonard va desenvolupar diverses temàtiques fotogràfiques per a diferents mitjans i en el seu estudi de fotografia publicitària ubicat al barri de Gràcia. Destaca entre elles la important sèrie dedicada a Salvador Dalí, qui d'altra banda, tenia estrets llaços d'unió covaria famílies gianas de Cadaques.

La relació de Jacques Léonard amb Salvador Dalí es remunta a inicis dels anys cinquanta quan el fotògraf va ser presentat al pintor per Alberto Puig Palau, industrial tèxtil de la burgesia catalana, amic i protector d'artistes que els gitanos anomenaven 'Oncle Alberto', protagonista de la famosa cançó de Joan Manuel Serrat.

En aquell moment Jacques Léonard no s'havia casat encara amb Rosario Amaya qui Salvador Dalí havia demanat que posés per a ell, proposta que Rosario va rebutjar. Des d'aleshores es coneix, a través dels negatius que conserva la família Léonard, que va realitzar tres reportatges amb el pintor com a protagonista. El primer, el 1955 per a la publicació 'Revista', precisament propietat d'Alberto Puig Palau: el segon, el 1957, per a 'La Gaseta Il·lustrada', i el tercer, el 1963. Es desconeix si aquest últim arribo a publicar-se.

En aquestes fotografies s'aprecia l'habilitat del fotògraf per retratar a Dalí com a bon actor que era representant el personatge que el mateix havia creat però també, i aquesta és una de les peculiaritats que presenta aquesta exposició, a l'artista en la seva intimitat i amb una actitud molt allunyada del gest artificiós i que posa de manifest la complicitat existent entre el fotògraf i el pintor.