La crisi del coronavirus deixa l'empresariat entre l'espasa i la paret. Fàbriques aturades, empreses i autònoms que no facturen, una allau d'expedients de regulació temporal de l'ocupació (ERTO), impostos per pagar i molta confusió per gran part de la societat. És en aquest context que entrevistem la consellera d'Empresa i Coneixement Àngels Chacón. Una entrevista per telèfon, de Barcelona a Igualada, on la consellera porta ja més de tres setmanes confinada i qui, assegura, "la situació és de molta preocupació, incertesa i patiment" per com quedarà el teixit empresarial català després de la pandèmia. 

angels chacon consellera empresa - CEDIDA

Foto: Departament d'Empresa - Cedida

Vostè està contínuament en converses amb empreses de tots els sectors. Quin ambient es respira entre l’empresariat?
La situació és de molta preocupació, incertesa i patiment. Patim molt per tot el que hi ha i el que vindrà. Primer vull deixar clares les característiques del nostre teixit empresarial, perquè la gent quan li parles d'empresa tendeix a pensar en grans multinacionals. A Catalunya el 94,6% de les nostres empreses tenen menys de 10 treballadors, i gairebé el 99% en tenen menys de 50. Gran part d'aquest empresariat ha vist aturada la seva activitat d'un dia per l'altre.

Quins són els sectors que estan patint més?
Sobretot estan patint molt el turisme i l'hostaleria, que a més ja venien de passar-ho malament amb el temporal Glòria. Els vols han baixat un 88% respecte el març anterior. Les reserves, en un 90%. És un sector que està en estat crític, s'han vist molt afectats per les cancel·lacions de la temporada de Setmana Santa i part de l'estiu... També està patint molt el comerç, que s'ha vist impossibilitat amb una immediatesa extraordinària. La resta d'empreses també es veuen afectades, perquè se'ls atura la facturació però continuen les despeses financeres, de personal, de tributs, etcètera.

Ha de ser una prioritat contemplar el dret dels treballadors, però sobretot ens interessa salvar empreses, perquè sinó aquests treballadors no tindran on anar a treballar després. No quedarà teixit empresarial com l'enteníem fins ara. Aquí ve la primera de les meves reflexions: primer pels treballadors, el cost que estan suportant, molts d'ells els ERTO fan que no tinguin prestacions fins d'aquí uns dies. Els empresaris, per la seva banda, ja sabem tot el que estan aguantant. La meva pregunta és: Govern espanyol, què estan aguantant vostès, què estan determinats a aportar pel nostre teixit productiu?

Diversos grans economistes i institucions com l’FMI consideren que tindrem una crisi igual o pitjor que la del 2008. Hi està d’acord?
Sí, serà diferent perquè aquella era una crisi de model que aquí vam viure amb més duresa que a altres països perquè la van maquillar una mica amb l'especulació immobiliària, però tampoc no s'havia cuidat l'economia productiva durant els anys previs a la crisi del 2008. Ara és una crisi que ens atura de cop, i això és un catalitzador per la transformació de molts hàbits de consum de models productius que teníem. Hem vist que hi ha coses que a partir d'ara s'accentuaran com la digitalització, el treball no presencial, etcètera. Hem tingut dues coses alhora: un aturador de l'economia i un accelerador dels canvis, tot això de manera global. És una combinació que no és gens fàcil. 

Que el govern espanyol es posi en la pell dels empresaris i expliqui com es fa el miracle de pagar sense facturar

Són suficients les mesures que ha proposat Pedro Sánchez per a les pimes i els autònoms? Ha dit diverses vegades que el teixit empresarial està en perill de desaparèixer. Què vol dir?
Sabem que la situació és crítica i que hem de prioritzar la salut dels ciutadans, però atenent el canvi de marc en què ens situem a nivell de comunitat europea -en què s'han flexibilitzat els objectius de dèficit-, m'agradaria que l'estat espanyol fos clar i digués de quants milions acabaran disposant i amb què els dedicaran. Crec que cal injectar diners, no només donar avals i prestacions als treballadors. El nostre teixit empresarial tal com està compost són els grans oblidats perquè no poden suportar totes aquestes càrregues.

Més enllà d'això, en el fons això no és una injecció directa, l'Estat està fent d'avalador. Però quines prestacions directes hi ha per a la ciutadania i per al teixit empresarial? Aquestes encara no les hem vist, o les hem vist de manera molt superficial. Jo demano que el govern espanyol es posi en la pell d'un empresari que té menys de 10 treballadors, que ha de fer front als pagaments de la Seguretat Social, IS, hipoteques, etcètera, i que expliqui com es fa el miracle de no tenir facturació i haver de fer front als pagaments. Com es quadra aquesta equació? No es pot. Quines mesures hi ha efectives? Demanem que aportin liquiditat i a partir d'aquí refinançar els seus deutes. Cal ser una mica més exigents i demanar que aquests mesos hi hagi rebaixes o suspensions dels tributs, i no parlem ja dels autònoms. D'acord, hi ha una moratòria, però potser per tres o quatre mesos caldria una condonació. Tal com ho estan fent, estan carregant als negocis i als autònoms amb deutes pels quals no hi ha cap mena d'ajuda. 

Des del Govern han demanat diverses vegades una moratòria del pagament de la quota d’autònoms. Per què creu que Sánchez és tan reticent a fer-ho?
Doncs no ho sé. Catalunya té 540.000 autònoms. Les seves quotes durant un mes representen per a l'estat espanyol 185 milions d'euros aproximadament. No perdonar aquesta xifra implica que després tota aquesta gent ha d'estar en precari, perquè la moratòria de Sánchez el que fa és prorrogar el pagament, però no el redueix. Sense ingressos, aquests autònoms tenen la mateixa despesa, i això penso que és no voler veure el problema. 

Estan carregant als negocis i als autònoms amb deutes pels quals no hi ha cap mena d'ajuda

Fa uns dies el president Torra acceptava errors en la gestió i deia que des del Govern no s’havia comunicat bé la realitat de les residències. A nivell del seu departament, vostè faria autocrítica?
Crec que des de l'inici hem defensat el nostre teixit productiu, hem reclamat mesures i he estat sempre clara i contundent. Sempre he dit que el nostre teixit productiu és la garantia per la creació de riquesa i llocs de treball, si no el cuidem estarem davant d'una crisi que ara és sanitària, després serà econòmica i més tard social, si és que no ho és ja. Ara cal prioritzar les vides, però no s'ha d'oblidar que també és ara quan s'han d'adoptar aquestes mesures per les empreses perquè sinó d'aquí uns mesos estarem fent debats sobre com salvar la nostra economia. Malauradament, des de la Generalitat no disposem de la capacitat de recaptar els tributs que voldríem, ens agradaria tenir recursos i mesures directes. Aquesta recentralització que ha volgut fer el govern espanyol a l'hora de gestionar la crisi és molt allunyada del que entenem nosaltres d'un sistema de gestió del segle XXI basat en la col·laboració en xarxa. Nosaltres tenim molt identificat el context global: som una economia exportadora, molt diversificada, molt innovador i oberta al món. La coneixem bé, i ens agradaria poder tenir més competències i gestionar-ho d'una manera més directa. 

Per tant, què es pot fer des de Catalunya per evitar aquest tancament d'empreses més enllà d'intentar pressionar el govern espanyol?
Des de la Conselleria estem llançant ajuts per sectors. En el sector del comerç donem ajuts per valor de 9 milions i de 13 milions d'euros, alguns directes i altres indirectes. Hem adoptat mesures d'ajuts directes més sectorials com ara suspendre les quotes a totes les entitats vinculades a l'Agència Catalana de Turisme. En turisme, per exemple, teníem un pla estratègic de turisme amb un pla de màrqueting i ja començàvem a tenir resultats, però ara això ha canviat i no en queda res. Per tant, hem d'actuar rapidíssimament perquè quan es comenci a poder viatjar, hem de promoure el turisme domèstic, interior, etcètera. Aquest és només un exemple, però és molt representatiu perquè demostra com teníem una estratègia definida i consensuada que anava molt bé, amb rècord històric d'ingressos, i tot això se'n va a fer punyetes de la nit al dia. I el sector desesperat.

Més endavant, caldrà un acompanyament molt intens per adaptar les empreses a aquesta nova realitat, tant a nivell tecnològic com a nivell de dinàmica i tornar a recordar que ara més que mai la nostra economia ha de seguir internacionalitzada, innovadora, sostenible i oberta al món. Aquest sacseig ens fa recomençar d'una manera molt sobtada. 

Tenim alguna bona notícia?
Sí, n'hi ha una. El 85% dels congressos i fires de negocis s'han salvat i ajornat per després de l'estiu, no s'han suspès definitivament. 

Mobile World Congress ambient 2019 Sergi Alcàzar

Foto: Sergi Alcàzar

Ahir van sortir les dades de l’atur. Com valora l’augment del 5,5% a Catalunya?
Previsible. Si les empreses no poden seguir, els treballadors no tenen llocs de treball. 

Els ERTO a Catalunya superen els 80.000 i deixen temporalment a l'atur més de 600.000 treballadors. Està d’acord en què els ERTO són la millor eina que tenim, com s'ha dit de diverses posicions?
Els ERTO són una solució temporal que tracten el símptoma però no la causa. Jo crec que els símptomes està bé tractar-los, però si no ens focalitzem en la causa tindrem ERTOs permanents o acomiadaments definitius. La pregunta que em faig és: les empreses que ara han hagut de fer ERTO, aquestes empreses que durant mesos hauran quedat descapitalitzades perquè no hauran tingut cap tipus d'ajut, després podran continuar pagant els sous d'aquests treballadors si no tenen un augment de la facturació? Si no tens ingressos pots dilatar deutes però hi ha un marge en el qual ja no pots continuar. Recordo que parlo d'una tipologia d'empresariat que no li agrada haver d'acomiadar a cap treballador i que s'hi juga el patrimoni. S'estan tractant símptomes i no causes. 

Creu que seguirà creixent d'aquesta manera tan violenta el nombre d'ERTO? 
Potser no continuen augmentant a aquest ritme tan pronunciat, però sí que creixeran més si no donem suport a les empreses. 

Aquí no acabem d'entendre quina és l'aposta del govern espanyol per salvar la seva economia

Com podem garantir que després dels ERTOs no es facin EROs?
És això. Algú es pensa que les empreses podran continuar suportant aquest nivell de despeses si no tenen ingressos? Que podran garantir els llocs de treball si els seus deutes han estat molt superiors a molts mesos de facturació? Mirem el que han fet a altres països on l'aposta per l'empresariat és clara, com França, Dinamarca... Aquí no acabem d'entendre quina és l'aposta del govern espanyol per salvar la seva economia. 

El confinament total que es va posar en marxa diumenge passat és viable a nivell econòmic? Hi ha una certa esquizofrènia entre confinament total i el que realment es pot fer. La cadena de producció ho permet?
Si volem abastir els productes essencials, la cadena de subministrament ha de ser molt més llarga. Hi ha molta ignorància amb els processos industrials. La gent es pensa que anirem al supermercat i caurà tot del cel... No és així. Un exemple: l'alimentació. Hi ha el sector primari però s'ha de tenir en compte des dels productes de llavor, els fertilitzants, la veterinària animal, els pinsos, els escorxadors, els colorants, els conservants, l'empaquetatge, el tractament de residus dels productes alimentaris, etcètera. La cadena és molt llarga, i com més s'allarga el temps de confinament, més llarga es fa la cadena de valor i més elements necessitem. Que no vol dir amb la mateixa intensitat, però cal uns mínims. 

Coronavirus mascareta comerç carnisseria botiga gracia - Sergi Alcàzar

Foto: Sergi Alcàzar

Quant de temps més de confinament pot suportar el teixit productiu?
Jo crec que la durada del confinament ens l'han de marcar les autoritats sanitàries perquè es basa en criteris de salut. Evidentment si fos pels criteris econòmics seria d'una altra manera. Precisament perquè preveiem que hi haurà moltes empreses molt perjudicades que hauran de començar de zero, calen les mesures que comentava abans, però realment ara ja hi ha moltes empreses que estan molt tocades. Que ningú es pensi que estem intentant transmetre un missatge de prioritzar l'economia per damunt de la salut, en cap cas. Però justament a mi no m'agrada haver d'escollir entre una o l'altra perquè no cal escollir; el que s'ha de fer és salvar vides -com fem amb el confinament- i també salvar empreses, i això passa per unes altres mesures que es basin en reduir les seves despeses i incrementar la seva liquiditat. 

Com valora el permís retribuït temporal? 
És un pedaç, també. Perquè les empreses paguen per avançat, però després els treballadors ho hauran de compensar. Però tornem al mateix: encara no hem vist què hi posa aquí l'Estat. No és una solució que ajudi a les empreses a mantenir la seva activitat. 

I la renda mínima garantida seria una bona solució?
Seria una solució temporal. Però si no garantim la continuïtat dels negocis, quan temps l'haurem de mantenir? És qüestió de lògica: o injectem en el teixit productiu o els llocs de treball no hi seran. No confonguem, repeteixo, amb el gran capital; aquest és el que està menys en risc i és el que sí que ha rebut ajuda del govern espanyol. Aquí sí que hem vist un gest. Però repetim: Estat, fins a on t'has implicat? Quan parlem d'ajudar l'economia productiva no és ajudar l'especulativa o explotadora. Hem de tenir en compte que nosaltres som molt diferents d'altres llocs de l'estat espanyol on hi domina més una indústria molt més concentrada, o a Madrid, que hi ha el sector financer, els serveis, les assegurances... en canvi aquí som empresa petita, som tallers, comerç...

 Ens en sortirem, i tant. No hi ha la opció de no sortir-nos-en

Una de les poques coses boniques que s'ha vist aquests dies és la solidaritat tant del teixit empresarial com de particulars. 
Sí, hem d'estar molt agraïts del teixit productiu que tenim, que sovint ha estat molt menystingut i molt estigmatitzat. És una mostra de com és la nostra societat: Catalunya és un país solidari, implicat, i la manera com vam pensar que era millor articular tota aquesta generositat és a través del marketplace d'ACCIÓ perquè allà és on tenim totes les xarxes d'oficines internacionals i el sistema de política de clusters. D'aquesta manera hem recollit totes les ofertes solidàries, que en tenim ja més de 1.300 en una setmana, i interconnectem les empreses perquè juntes puguin aportar de manera eficient.  

Hi ha hagut una polèmica amb la lentitud dels protocols i les homologacions per part del ministeri de Sanitat per donar el vistiplau a aquestes iniciatives, com el cas dels respiradors de la Seat. En teniu constància?
Sí. Nosaltres posem en contacte moltes d'aquestes empreses que fan projectes. Ara a Catalunya n'hi ha onze vinculats a respiradors, i molts d'ells estan pluriparticipats, i la nostra part acaba posant-los en contacte entre ells. A partir d'aquí, ens agradaria tenir els competències per homologar aquests respiradors, però no les tenim i per tant han de passar aquest tràmit. Sobre la lentitud podríem demanar més celeritat; sobre els criteris no tinc els coneixements i crec que s'ha de ser prudent perquè és un tema de salut i de responsabilitat. Que m'agradaria que hi hagués a Catalunya una agència d'homologació sí; que aniria més ràpid, seguríssim. Però les competències són les que són... 

S’ha parlat molt de les polítiques que s’estan duent a terme en altres països com ara França amb la suspensió de les factures dels subministraments, o bé l’acord social pels ERTO al que s’ha arribat a Dinamarca. Considera que s’està fent millor a fora?
En matèria de defensa de l'economia productiva sí, perquè alguns governs han tingut molt clar que si no hi ha empreses, no hi ha riquesa ni llocs de treball. 

Però ens en sortirem?
I tant. No hi ha la opció de no sortir-nos-en. No la contemplo. Primer perquè a Catalunya estem acostumats a sobreposar-nos, tenim una actitud de manca de resignació, i després tenim els elements per seguir sent competitius en aquest nou context i adaptar-nos. Crec molt en les possibilitats que tenim. 

angels chacon consellera empresa CEDIDA

Foto: Departament d'Empresa - Cedida

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat