"El cooperativisme és la base que justifica la nostra raó de ser" ha assegurat el president de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, Perfecto Alonso durant l'acte central del Dia Internacional de les Cooperatives que té lloc el primer dissabte de cada mes de juliol. Tota una declaració d'intencions que més enllà de l'existencialisme recurrent, pretén desvelar sota el lema de la sostenibilitat "una manera de relacionar-se amb les persones, els mitjans i l'ambient." I és que el cooperativisme ja és molt més que un ideal anhelat, s'ha convertit en una realitat avalada pels serveis bàsics, el respecte ambiental, l'estat del benestar, el desenvolupament econòmic i el compromís amb la comunitat.

Però per si les paraules se les endugués el vent, quedem-nos amb les xifres: 4.572 milions d'euros del PIB, 43.236 llocs de treball, al voltant de 50.000 contractes d'auto abastiment de serveis bàsics, 89 escoles cooperatives o 25.000 habitatges cooperatius construïts en 25 anys, entre moltes altres. I per si això no fos prou motiu per justificar la seva raó de ser, la consellera de Treball Social i Família, Dolors Bassa ha avançat que "el cooperativisme ha d'anar a molt més, és prioritari pel nou país i per la república que volem."

El cooperativisme és part de la història viva de Catalunya. Una espurna que va prendre el 1842 quan un grup d'obrers va anar a l'Ajuntament com a signe de rebuig a la maquinització i en defensa del treball digne  però que al no ser correspost, va fundar una cooperativa amb 200 euros. Una anècdota que lluny de perdre's en el temps, sap cap on va i com hi va.

Navegar amb vents favorables

Parafrassejant Sèneca, Bassa ha recordat que les cooperatives saben cap on naveguen i això fa que els vents els hi siguin favorables de cara als valors de les persones al centre de l'economia. A tall d'exemple, un 71% dels ciutadans de Catalunya es mostren disposats a pagar un preu més elevat del producte que adquireixen sempre i quan aquest producte aporti un valor afegit. Més desenvolupament sostenible, més ocupació estable i més igualtat d'oportunitats, tant per riquesa com per gènere.

I malgrat que els pressupostos del 2016 no han pogut enlairar el vol a favor de les cooperatives ni de la despesa social, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona aposten per la construcció pionera i la consolidació del procés de cooperativisme. Més qualitat de vida i més qualitat del medi en un context de millor gestió democràtica. 

Objectius lluny del mil·lenni

Els objectius del mil·leni cauen lluny i vistos amb retrospectiva, saben a poc. Sempre es pot aspirar a més i és per això que les Nacions Unides han aprovat un conjunt d'objectius "transversals i globalitzats" que passen per eradicar la pobresa, protegir el planeta, fomentar el benestar i assegurar la prosperitat per a tots com a part d'una nova agenda de desenvolupament sostenible.

Però per a tot plegat, es necessita "una cooperació inclusiva dels actors que formen la realitat", segons ha assegurat el president de l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya, Eduard Sagarra. Una actitud globalitzada per un repte global que repercuteix a tothom i del qual tothom n'és corresponsable.