Les sis de les més grans constructores d'Espanya van alterar la competència del sector des de 1992 fins al 2017 i per això la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) les ha multat amb un total de 203,6 milions d'euros, per, precisament, haver alterat durant més de 25 anys la competència en les licitacions de construcció d'infraestructures. Concretament, aquestes sis empreses sancionades són Acciona Construcción (29,4 milions d'euros), Dragados, propietat d'ACS, (57,1 milions), FCC Construcción (40,4 milions), Ferrovial Construcción (38,5 milions), Obrascón Huarte Lain (OHL) (21,5 milions) i Sacyr Construcción, per contra, les actuacions contra Lantania finalment s'han arxivat, segons ha anunciat aquest dijous la CNMC.

El comunicat de la CNMC assegura que des de 1992, aquestes sis companyies "es reunien setmanalment i decidien els contractes públics en què anaven a compartir treballs tècnics de les seves ofertes" a més, Competència assegura que durant la seva investigació ha observat que "també intercanviaven informació sobre la seva estratègia de presentació" en diferents convocatòries per a licitar hospitals, ports, aeroports i carreteres, entre altres infraestructures d'interès general.

Per tot això, l'organisme regulador, considera que tals pràctiques són una "infracció molt greu" de la Llei de Defensa de la Competència i el Tractat de Funcionament de la Unió europea i assenyala que durant 25 anys les principals constructores espanyoles han "alterat milers de licitacions públiques destinades a l'edificació i obra civil d'infraestructures". "En aquest cas, es tracta de pràctiques els efectes de les quals han estat especialment nocius per a la societat, ja que van afectar milers de concursos convocats per administracions públiques espanyoles per a la construcció i edificació d'infraestructures com a hospitals, ports i aeroports, carreteres, etc.", subratlla la CNMC en el seu comunicat. Entre les administracions afectades figuren fonamentalment les pertanyents a l'àmbit de les infraestructures, inclòs el Ministeri de Foment (actual Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana), juntament amb els seus organismes i entitats públiques empresarials dependents.

Com s'ho feien aquestes empreses?

Ara bé, sabem que aquestes empreses van alterar els concursos públics per embutxacar-se encara més diners i guanyar els concursos de manera fraudulenta, però com ho feien? Doncs la CNMC explica que el 'modus operandi' de les constructores des de 1992 era reunir-se setmanalment per a analitzar les licitacions d'obra pública que s'havien publicat en diferents plataformes de contractació de l'Estat. En aquestes trobades, les empreses decidien els concursos en què anaven a compartir una part o la totalitat dels treballs que compondrien les ofertes tècniques de les licitacions i els treballs s'encarregaven conjuntament a empreses externes.

Un cop acordat qui feia que, les empreses no podien modificar els treballs generats en conjunt per a presentar-los en les seves ofertes sense el coneixement i l'aprovació de la resta de membres del grup. L'única personalització admesa era la inclusió de 'logos' i denominacions de cada empresa en el document conjunt per a donar a les administracions una aparença d'independència en la presentació de les ofertes. Davant d'això, la CNMC ha constatat que les constructores "van desenvolupar unes complexes normes de funcionament que van anar evolucionant durant el temps que va durar la conducta". A més, també puntualitza que en les trobades setmanals, intercanviaven informació comercial sensible, per exemple, la seva intenció de concórrer o no a licitacions, o la intenció de formar UTE (Unió Temporal d'Empreses) i els membres que les integrarien.

Acord a tots els nivells

En el cas dels contractes d'edificació i obra civil d'infraestructures d'interès general, com hospitals, carreteres o aeroports, durant el període investigat l'oferta tècnica era en moltes ocasions la variable competitiva amb major importància. Aquesta arribava a aconseguir el 70% de la puntuació del concurs, enfront del 30% corresponent a la puntuació econòmica. Els treballs que compartien les constructores eren sempre objecte de puntuació per l'administració com a part de l'oferta tècnica i en alguns casos, entorn del 5%, les empreses van arribar a compartir el projecte de licitació que anaven a presentar a l'administració. El fet de compartir les ofertes tècniques i els intercanvis d'informació entre licitadors incompleixen els deures de proposició única i de secret de les proposicions i eliminen la independència exigida a les empreses en els procediments de contractació pública. Les empreses van dissoldre el grup l'any 2017 i van manifestar expressament que aquests acords podien ser contraris a les normes de defensa de la competència.

Finalment, la CNMC considera que els acords sancionats han derivat en una menor varietat i qualitat de les ofertes tècniques presentades i que les empreses competidores van concórrer als contractes públics en desavantatge competitiu, ja que van haver d'escometre un major cost per a la preparació de les proposicions tècniques. A més, al no disposar de la mateixa informació estratègica que les empreses d'aquest grup, es van alterar els termes de competència lleial entre tots els oferents. El regulador recalca a més l'"efecte agregat" d'aquestes pràctiques, a causa del gran nombre d'obres, l'elevat import i la prolongada durada en el temps. La CNMC recorda que contra aquestes resolucions podrà interposar-se directament recurs contenciós administratiu davant l'Audiència Nacional en el termini de dos mesos a partir de l'endemà de la seva notificació.