El dèficit d’inversió d’infraestructures a Catalunya sempre ha estat un dels punts de màxima queixa des del Govern i els agents socials catalans, fins al punt que ja fa anys que s'ha convertit en una reclamació històrica. A tall d'exemple, en els últims dos anys (2019-20), aquest dèficit s'ha incrementat en 7.000 milions d’euros. Així es desprèn de l’anàlisi de les dades sobre l’evolució de la inversió pública de l’Estat a Catalunya i que demostra que en dotze anys (2009-2020) s’acumula ja un dèficit de 35.000 milions d'euros en infraestructures. Aquesta és una de les conclusions més destacades que inclou l’informe elaborat per la Comissió d’Infraestructures de Foment del Treball, presentat aquest dilluns pel seu president, Josep Sánchez Llibre, el vicepresident, Joaquim Llansó, i la presidenta de la comissió, Anna Cornadó. L’informe ha actualitzat les dades que s’havien estudiat en el període 2009-2018 i que estimaven en 10 anys un dèficit de 28.000 milions d'euros. A més a més, l’informe apunta també que, pel que fa al seguiment pressupostari d'algunes de les obres més significatives, els pressupostos anoten any rere any inversions que no s’executen, sigui per diverses raons que les dificulten o alenteixen, de manera que es van repetint en els successius pressupostos. Així, el volum pressupostat, reiteradament, és molt superior al finalment executat. Aquesta repetició de les obres en els pressupostos, per manca d'execució, els altera i distorsiona, es reflecteixen volums d'inversió molt superiors als reals i fa que la seva credibilitat quedi en dubte en el conjunt de les administracions públiques.

 

Execució pressupostària a Catalunya

En els pressupostos generals de l'Estat per al 2022, la dotació pressupostada per a inversions a Catalunya és de 2.230,74 milions d’euros, el 17,2% del total de les inversions que es poden regionalitzar. Aquesta xifra suposa un increment de l’11,6% respecte als pressupostos del 2021 i situa Catalunya com a segona comunitat amb més pes sobre el total d’inversions pressupostades, just per darrere d’Andalusia. No obstant això, les xifres encara se situen per sota del pes econòmic de Catalunya en el PIB de l’Estat (19%), indicador de referència que es contempla a la disposició addicional tercera de l’Estatut d’Autonomia i que tenia com a objectiu corregir el dèficit d’infraestructures a Catalunya. A més, com s’analitza en l’informe, la inversió finalment executada resta lluny de la inicialment pressupostada. Des del 2013 al 2020, l’execució pressupostària de l’Estat a Catalunya ha estat del 67,1%, amb la qual cosa s'acumula un dèficit aproximat de 3.070 milions d’euros entre inversió pressupostada i inversió finalment liquidada.

Per al 2021, el pressupost d’inversions reals per a Catalunya per part l’Estat era de 2.068,1 milions d’euros en obligacions inicials. Amb dades oficials de la Intervenció General de l’Estat, l’execució pressupostària va ser del 13,3% en finalitzar el primer semestre, una xifra que, previsiblement, fa impossible que l’Estat compleixi amb Catalunya el 100% d’execució pressupostària per al 2021. D’altra banda, si s’analitzen només les inversions realitzades del Grup MITMA (abans Grup Foment

) a Catalunya, és a dir, del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i de les seves entitats adscrites, l’execució pressupostària 2013-2020 cau al 61,6% i la inversió regionalitzable se situa en el 12,2% de mitjana per al període esmentat.

Execució pressupostària de la Generalitat

Segons les dades disponibles, des del 2013 fins al 2020, l’execució pressupostària de la Generalitat ha estat aproximadament del 77,1%. El dèficit acumulat de la Generalitat entre les xifres pressupostades i les executades és de 2.280 milions d’euros per al període 2013-2020. Històricament, l’execució pressupostària de la Generalitat ha estat del 86,1%. Només ha assolit o superat tres vegades la inversió pressupostada des de 1982 (2008, 2009 i 2011). En els pressupostos de la Generalitat de Catalunya d’enguany, la inversió pública assoleix la xifra de 3.951 milions d’euros, aquesta xifra suposa un increment del 96,4% respecte al pressupost del 2021. Les polítiques d’habitatge i actuacions urbanes (529 milions), carreteres (265 milions) i infraestructures ferroviàries (223 milions) se situen entre les partides de més esforç inversor. 

Per equiparar la inversió als indicadors europeus es recomana aconseguir una licitació d'obres del 2,2% del PIB català (aproximadament 5.000 milions d'euros), de manera sostinguda i recurrent, per al conjunt de totes les administracions i per a totes les infraestructures que al llarg del temps siguin fonamentals per a Catalunya. El 2020, per exemple, la licitació de totes les administracions públiques a Catalunya va ser tan sols del 0,7% del PIB, una licitació que es troba sota mínims des de l’any 2011.

La manca d'una decidida aposta per la inversió, especialment a Catalunya, que se situa en l'actualitat molt per sota de la mitjana d'altres països del nostre entorn, suposa una clara pèrdua d'oportunitats i de qualitat de vida dels ciutadans, perquè la inversió pública actua, a més de l’efecte directe que produeix la mateixa inversió, com a catalitzador de la inversió privada, ambdues generadores de llocs de treball i riquesa. La inversió pública representa una part molt important del PIB de cada país. A Espanya, aquesta va constituir, l’any 2020, el 2,57% del PIB (28.200 milions d’euros). La inversió pública del conjunt de la UE va ser del 3,3% del PIB i la de l’euroàrea, el 3,1%. Pel que fa a Catalunya, encara no disposem d’aquesta dada tan rellevant. 

Des del 2004, l’evolució de la inversió pública ha estat ben diferent si comparem les xifres d’Espanya respecte a la resta de socis de la UE. Mentre que Espanya presenta grans diferències entre el període anterior a la crisi del 2008 i el posterior, amb nivells d’inversions entre el 4% i el 5% per al període 2000-2009 i d’entre l'1,9% i el 2,6% per al període 2013-2020, a l’àrea Euro la inversió pública ha estat de mitjana molt més estable, oscil·lant sempre entre el 2,5% i el 3,5%. La disminució de la inversió pública a Espanya en aquest període ha estat tan intensa que no arriba a cobrir la depreciació de l’estoc de capital públic i, per tant, aquesta circumstància està generant un dèficit d’inversió i manteniment alarmant, a diferència del que succeeix al conjunt de l’euroàrea (12 països). S’estima que per a Espanya aquest estoc de capital va davallar en més de 32.400 milions, del 2012 al 2020. Segons les previsions de la Comissió Europea, aquesta pèrdua d’estoc continuarà en un futur immediat.