Catalunya no ha estat capaç de traduir el progrés econòmic del país en benestar social per a la seva població. Aquesta és la conclusió que s’extreu del sistema d’Indicadors de Progrés i Benestar (IPB) elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona, ideat per tenir una visió completa de la realitat multidimensional del país. De fet, durant la seva intervenció, la presidenta de la Cambra, Mònica Roca, ha assegurat que aquests nous indicadors presentats han de servir per fer crítica constructiva sobre el que s'ha fet malament els últims anys a Catalunya i mirar així d'avançar i créixer de manera sostenible.

Alhora, aquesta no traducció de progrés econòmic en benestar també es tradueix en un estancament del consum provat i dels salaris reals de la població des de fa 20 anys. Per arribar fins aquí la Cambra, concretament el Gabinet d'Estudis econòmics s'ha fixat en quatre grans indicadors, progrés, benestar, sostenibilitat i qualitat del creixement, i cadascun d'aquests indicadors s’analitza des d’una doble vessant: comparativa amb els cinc principals països fundadors de la Unió Europea (Alemanya, França, Itàlia, Països Baixos i Bèlgica), on s’utilitzen dades amb periodicitat anual, i valorativa de l’evolució històrica de la variable al mateix país, amb periodicitat trimestral sempre que ho permeten les dades.

Monica Roca Cambra de Barcelona Llotja de Mar IPB indicadores progreso y Bienestar   Sergi Alcazar

La presidenta de la Cambra, Mònica Roca, durant la seva intervenció - Sergi Alcàzar

A l'acte també ha participat Lluís Juncà, director general d'Innovació i Emprenedoria del Govern, que ha constatat que Catalunya necessita un altre mètode per mesurar el progrés, ja que el PIB no mesura el benestar de les persones. És per això que ha assegurat que s'ha de canviar el model i que els indicadors presentats per la Cambra són un exemple d'aquest canvi de paradigma.

Alhora, Juncà ha admès que els indicadors fan aflorar les vergonyes dels governs de les últimes dècades perquè mostren allò que no s'ha fet bé des de les administracions, per això ha assegurat que a partir d'ara repensaran com s'han de fer les coses. 

DAvid Juncà director genera empreneduria  Cambra Barcelona IPB - Sergi Alcàzar

Lluís Juncà durant la seva intervenció - Sergi Alcàzar

Progrés de Catalunya els últims 20 anys

Per mesurar el progrés de Catalunya els últims anys, la Cambra s'ha fixat en tres grans aspectes, el progrés econòmic, el social i el tecnològic. Pel que fa a l'econòmic, representat pel PIB per càpita, veiem com a Catalunya s'ha estancat, de fet avui dia representa un 92,8% del nivell assolit per les cinc principals economies europees i és gairebé el mateix percentatge observat l’any 2000 (93,6%). Ara bé, si mirem l’evolució trimestral del PIB per càpita català descomptant la inflació, veiem com el 2019 es registrava un augment acumulat del 15,1% en comparació amb el segon trimestre de 2000, per tant podem dir que sí que hi ha hagut progrés econòmic a Catalunya els últims anys.

En l'apartat del nivell de formació dels habitants d’un país, el progrés social, Catalunya té un elevat pes dels actius poc qualificats a Catalunya en comparació amb la UE i això explica, en part, el diferencial en termes de PIB per càpita. Tot i això, la distància s’ha reduït de 20 a 13 punts, que suposo un progrés continuat pel que fa a la qualificació dels ciutadans.

Cambra de Barcelona Llotja de Mar IPB indicadores progreso y Bienestar   Sergi Alcazar

Pla general de la presentació dels IPB - Sergi Alcàzar

Pel que fa al progrés tecnològic, Catalunya sí que ha disminuït la ràtio R+D/PIB des del 2009, mentre que a la UE-5 ha augmentat, que es tradueix en una manca de progrés i de convergència en capacitat per generar tecnologia.

Benestar a Catalunya

Ara bé, el progrés dels últims anys, no s'ha acabat de traduir en benestar pels ciutadans del país. Per analitzar el benestar, la Cambra s'ha centrat en tres categories, el benestar físic, el social i l'econòmic. El benestar físic, associat amb l’estat de salut, mostra com Catalunya té una major esperança de vida, la despesa en salut per habitant, encara és un 40% inferior a UE. Així doncs, el baix nivell de la despesa sanitària tensa en excés el sistema de salut durant episodis singulars com la pandèmia i també ho farà a llarg termini, per fer front a les conseqüències de l’envelliment progressiu.

 

Pel que fa al benestar social, representat per la despesa en sanitat, educació i serveis socials. Ara bé, comparat amb la UE, seguim estant molt lluny dels nivells europeus,encara que termes absoluts la millora de Catalunya és notable, ja que la despesa en serveis públics bàsics ha augmentat un 70%.  Per tant, el nivell de benestar social a Catalunya ha augmentat tendencialment en termes absoluts.

Per últim, el benestar econòmic, si es mesura pel consum en béns i serveis privats per habitant s’observa un diferencial persistent amb el nucli europeu i superior al diferencial en PIB per càpita, ben mirat, observem com, en termes absoluts, s’aprecia més clarament el desajust entre PIB i benestar efectiu que es tradueix en un estancament del consum privat en els últims anys. 

Sostenibilitat

Un factor molt important dels IPB de la Cambra, que a partir d'ara es presentaran trimestralment, és la sostenibilitat. I és que en mig d'una crisi climàtica com l'actual, la corporació opta per créixer de forma sostenible afectant el mínim el medi ambient. Per mesurar el factor sostenibilitat, la Cambra s'ha fixat en l'ambiental i la social. 

Des del punt de vista de la sostenibilitat ambiental, Catalunya afronta la tercera dècada del segle XXI amb un gran dèficit , ja que el pes de les renovables en la producció elèctrica està estancat a Catalunya (a prop del 20%); i el pes de les fonts més contaminants tampoc s'ha reduït en els últims 10 anys, ara bé tot i això segueix sent inferior a la UE a causa del pes de la nuclear.

Monica Roca Cambra de Barcelona Llotja de Mar IPB indicadores progreso y Bienestar   Sergi Alcazar

La presidenta de la Cambra, Mònica Roca / Sergi Alcàzar

La sostenibilitat social, per la seva part, requereix contenir els nivells de desigualtat dins de certs límits. Catalunya té un nivell de desigualtat de renda superior a la UE i molt sensible a les variacions en la taxa d’atur. Amb la recuperació a partir de 2014 va disminuir, però ha tornat a augmentar notablement amb la crisi de 2020. 

Des de la perspectiva generacional, l’atur juvenil mostra una elevada volatilitat i supera en molt els valors mitjans a la UE. En conseqüència, la bretxa salarial dels joves mostra un augment tendencial des del 2005 i es manté en nivells relativament elevats des del 2013. Així doncs, Catalunya té plantejat un greu problema d’equitat generacional.

Qualitat del creixement a Catalunya

Finalment, hi ha factors transversals, associats amb el marc institucional i el context polític i social d’un país, que determinen la qualitat del creixement, representada per l’equitat en la distribució, l’eficiència en la producció i la resiliència que aporta l’equilibri entre aquestes dues variables.

Pel que fa a l’equitat en la distribució, Catalunya mostra una bretxa salarial creixent respecte a la UE, que supera en molt el diferencial en PIB per càpita. Això ajuda a explicar per què el progrés econòmic no s’ha traduït en benestar efectiu i planteja interrogants sobre la qualitat del model de creixement.

Joan Ramón Rovira Cambra de Barcelona Llotja de Mar IPB indicadores progreso y Bienestar   Sergi Alcazar

El cap d'estudis de la Cambra, Joan Ramon Rovira / Sergi Alcàzar

El poder adquisitiu dels treballadors el 2019, per la seva part, es troba estancat al mateix nivell del 2000, amb fortes oscil·lacions entre aquestes dues dates. Això denota patró de creixement desequilibrat en perjudici dels treballadors més vulnerables. 

La bretxa salarial també es correspon amb una bretxa de productivitat en termes relatius amb el nucli europeu, per això, la Cambra avisa que és important recordar que per convergir en salaris cal convergir també en productivitat. En termes absoluts, i a diferència dels salaris reals, la productivitat del treball sí que ha augmentat, però la millora es concentra en el període de crisi 2009–2014. Per això, podem dir que a Catalunya la productivitat augmenta principalment via “destrucció creativa” (crisis i reestructuracions) i difusió de les noves tecnologies generades a l’exterior; no via progrés tècnic endogen i autosostingut.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat