Si Catalunya vol cobrar els diners del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) per a aquest 2016, haurà de complir al peu de la lletra les reformes estructurals imposades pel Ministeri d'Hisenda en un pla d'ajust que incorpora 15 mesures i 12 compromisos. Malgrat que la condició estrella és l'ampliació o flexibilització dels horaris comercials per aconseguir "un augment dels festius d'obertura i d'hores setmanals d'obertura per a tots els establiments", n'hi ha d'altres que també portaran cua en aquest nou intent per part del ministre d'Hisenda en funcions, Cristóbal Montoro, de collar una mica més les decisions del Govern català.  

Dins el mateix paquet de reformes estructurals amb què es pretén que Catalunya fomenti "el creixement econòmic i la creació d'ocupació", hi ha mesures força concretes però també d'altres molt generalistes. Des de "la promoció de l'activitat econòmica", "la reducció de càrregues administratives" o "la regulació del règim laboral i retributiu de les empreses públiques" fins a "la centralització de compres de medicaments i productes sanitaris destinats a hospitals" o "la limitació de salaris en els contractes mercantils o d'alta direcció". També destaca "el reconeixement exprés" de la llei d'unitat del mercat espanyol per tal que altres comunitats puguin realitzar activitats de serveis a Catalunya sense que la Generalitat tingui competències per regular-ne determinats usos. I a tot plegat, encara hi ha l'apartat d'"altres compromisos".

Més compromisos per blindar el FLA

Més concretament, aquest seguit de compromisos reclamen a Catalunya que estigui "al corrent amb l'Agència Estatal de l'Administració Tributària i la Seguretat Social", que "es comprometi a adoptar mesures de bones pràctiques en gestió econòmica i pressupostària" o que "es comprometi a permetre l'accés o remetre tota la informació" que el Ministeri d'Hisenda consideri "necessària" per al compliment del pla d'ajust o de l'estabilitat pressupostària, els límits del deute públic i les obligacions de pagament a proveïdors.

A primera vista, es tracta de blindar el FLA a capa i espasa i garantir que cap euro procedent del fons de liquiditat s'acabi invertint en polítiques de tall sobiranista. I de retruc, encaminar-se vers un nou conflicte de competències entre la Generalitat i l'Estat i, segons com, dividir també els partits catalans en el debat de la liberalització dels horaris comercials. 

En aquest sentit, l'exconseller d'Economia, Andreu Mas-Colell advertia en una entrevista a El Nacional que el principal problema del FLA és "la relació política i econòmica entre Catalunya i Espanya. Més concretament, el problema és la política del Partit Popular (PP) que fa servir la necessitat de consolidació fiscal provocada per la crisi per intentar tornar al model d'un Estat unitari". I és que al cap i a la fi, tot plegat acaba responent a un nou interès del Govern espanyol de condicionar, més enllà de la pròpia legislació, la política de les diferents comunitats autònomes. Per això, ara sense ajustos tampoc hi haurà FLA.