L'economia col·laborativa és una oportunitat de negoci però també un repte a nivell legislatiu. La Generalitat n'és plenament conscient i malgrat que ha decidit de moment no crear cap regulació específica, ja ha donat un primer pas en ferm que passa per modificar les diferents normatives sectorials que s'hagin vist afectades pels agents col·laboratius que presten aquest tipus de serveis.  Així s'ha posat de manifest durant la primera reunió de la Comissió Interdepartamental de Desenvolupament de l'economia col·laborativa.

"Volem donar resposta a una realitat existent i de futur" ha assegurat el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget que ha posat com exemple el nou decret sobre establiments turístics que es presentarà abans de l'agost. I més enllà del turisme i el transport, l'economia col·laborativa anirà irrompent en la resta de sectors. Per això, l'objectiu de la Generalitat és garantir que aquest nou model econòmic respecti la igualtat d'oportunitats entre els agents implicats, evitant qualsevol mena de competència deslleial i assegurant una correcta tributació d'aquest tipus d'activitat. 

Definir l'economia col·laborativa

L'economia col·laborativa es va integrar a la societat abans que els consumidors sabessin quin era el seu significat. Wallapop, Airbnb o Uber són empreses mundialment conegudes i utilitzades a l'espera de seguir creixent fins que algú decideixi aturar-les o deixar-les passar. Però al cap i a la fi, pràcticament tothom les coneix i sap utilitzar-les encara que això no impliqui necessàriament saber què vol dir l'economia col·laborativa. I cada país ho entén i ho debat a la seva manera mentre Brussel·les ho supervisa mitjançant recomanacions de laissez faire, laissez passer.  Les prohibicions absolutes com a mesura d'última instància. 

La definició suposa ja de per sí un problema que segons Baiget, s'abordarà al llarg de l'any per tal de poder diferenciar entre l'activitat econòmica i l'ús particular d'un actiu. La Comissió ja està en marxa i pretén explorar també vies de col·laboració amb plataformes que facilitin la transparència de l'activitat i fixin un codi de bones pràctiques. I respecte la fiscalitat? S'està estudiant: temps i igualtat d'oportunitats.  

"Normalment, la legislació va endarrerida respecte a la realitat. Aquells que es queixen de la manca de regulació, tenen raó. Ara bé, no s’ha de regular posant portes al camp sinó intentant rebaixar les barreres d’entrada perquè tothom competeixi en igualtat de condicions" explicava el president de l'Associació Espanyola d'Empreses de Branding (AERBRAND) i assessor de Barcelona Activa, Conrad Llorens en una entrevista a El Nacional.

Un informe pel Parlament

La comissió presidida pel secretari d'Empresa i Competitivitat, Joan Aregio analitzarà la irrupció de l'economia col·laborativa en l'allotjament turístic, el transport i la mobilitat, la normativa fiscal i laboral així com també les bones pràctiques i acords amb plataformes. Un cop realitzat, l'informe es presentarà en el termini d'un any al Parlament i es sotmetrà a debat.

A més, la comissió que està formada per representants de diverses conselleries con són el secretari general d'Empresa i Coneixement, Xavier Gibert; la directora general de Turisme, Marian Muro i els secretaris d'Economia, Pere Aragonès, i Hisenda, Lluis Salvadó, entre d'altres, convocarà taules sectorials per abordar l'economia col·laborativa amb representants d'usuaris, plataformes, nous models de negoci i oferta tradicional, experts i les administracions competents. 

Ara fa uns dies, la CNMC va realitzar una consulta pública sobre els nous models de prestació de serveis i economia col·laborativa i els resultats van revelar que de forma generalitzada, els reguladors, consumidors i universitats ho percebien com "una oportunitat per la millora del benestar social, la regulació i la competència" mentre que els sindicats i agrupacions de treballadors acostumen a valorar l'economia col·laborativa negativament ja que no asseguren el correcte pagament d'impostos. Entre dues aigües, un nou model econòmic ha arribat per quedar-se com a oportunitat però també, com a repte.