L'aeroport del Prat no s'ampliarà, però està clar que ha remogut les coses dins del sistema aeroportuari català. Arran d'això, una de les institucions més actives al respecte ha estat la Cambra de Barcelona, que aquest dimecres ha fet una crida a encetar un "debat ampli, transparent i integrador" sobre, precisament, el model aeroportuari, que inclogui tots els agents del territori i amb l’objectiu d’aconseguir un consens previ, per determinar el model aeroportuari que es vol per a Catalunya i Barcelona.

En aquest mateix debat, i arran d'aquesta primera gran qüestió, la Cambra crida a identificar les necessitats que planteja aquest potencial nou model i les diferents alternatives per resoldre-les per, finalment, consensuar el corresponent projecte. En aquest sentit, l'ens cameral reclama tant al Govern com al govern espanyol "la voluntat i compromís" per tal d'arribar a un consens i posterior acord, ja que són els que tenen les principals competències sobre el sistema aeroportuari.

Perdre 5 anys

Amb relació a la no introducció de l’ampliació de l’aeroport al DORA II, la Cambra recorda que no només suposa perdre la inversió corresponent per a la nova terminal satèl·lit, la connexió entre aquesta i la T1 i l’allargament de la tercera pista, que representava una bona part dels 1.700 milions d’euros previstos, sinó que també provoca que es perden els cinc anys que s’haurien d’haver dedicat a la redacció del pla director i la corresponent declaració d’impacte ambiental.

Aquest és el marc dins el qual s’esperava conèixer el projecte proposat per Aena, per tractar-lo sobre una taula de treball tècnica, per analitzar-lo i avaluar-lo, juntament amb possibles alternatives, i sota el consens territorial.

Per tant, des de la Cambra veuen "fonamental" portar a terme, abans de la tramitació del pròxim DORA, el debat i posterior consens que aquesta infraestructura, l'aeroport del Prat, requereix. En cas contrari, des de la institució asseguren que es perdria molt més que la suposada inversió de 1.700 milions, atès que Catalunya perdria "l’oportunitat de posar l’Aeroport de Barcelona en el lloc que li pertoca, com a porta d’entrada i sortida de Catalunya amb la resta del món".

Estudiar les alternatives per a una nova etapa

Actualment, apunta la Cambra, l'aeroport es troba en un punt clau que requereix un canvi qualitatiu del model, en el qual les connexions intercontinentals són essencials. De fet, una reclamació de fa temps de la Cambra és que un aeroport amb un component intercontinental més gran és una plataforma clau per al desenvolupament d’una nova economia per al país, amb vocació global i basada en el coneixement, la tecnologia, el talent, la qualitat de vida i la generació d’oportunitats.

En aquest sentit, la Cambra considera crucial dotar l’aeroport de les condicions necessàries, tant pel que fa a capacitat i operabilitat per desenvolupar el tràfic intercontinental. Aquestes actuacions s'haurien de basar en dos grans factors: augmentar el nombre de terminals, especialment per donar servei a avions de grans dimensions, i incrementar la capacitat operativa pel que fa a pistes, actualment restringida per una configuració operativa que no correspon a l’originalment establerta.

La terminal satèl·lit, necessària

Pel que fa a l'apartat de l'augment del nombre de terminals, des de la Cambra apunten que amb la terminal satèl·lit quedaria resolt, però que ha quedat fora del DORA II, tot i que hauria suposat una millora pel que fa a les operacions de moviments d’aeronaus entre terminals i pistes, amb el consegüent estalvi de combustible i emissions.

L'altre vector, la capacitat operativa de les pistes, és el que més controvèrsia va generar i el punt clau perquè el govern espanyol retirés les inversions per a l'ampliació, concretament pel trinxament de les zones protegides per la xarxa Natura 2000, on es troba la Ricarda. De fet, com a conclusió, la Cambra considera que el debat públic es va produir "sobre un terreny estèril, amb poc rigor i sense conèixer realment el projecte en un mínim detall que permetés avaluar l’impacte real ni les alternatives".

És per això que des de l'entitat recorden que hi ha altres solucions al projecte d’allargament de pista que s’haurien d’analitzar en detall, com ara el funcionament de les pistes actuals de forma independent, és a dir, enlairaments i aterratges simultanis en les dues pistes tal com es va establir en un principi.

En definitiva, la Cambra assegura que cal posar sobre totes les possibles solucions sobre la taula, per tal de poder-les analitzar en profunditat i valorar i comparar els seus beneficis i impactes, amb una visió temporal adequada i tenint en compte l’evolució de la societat i del sector aeri.

Aeroports de Reus i Girona

Tot i que el Prat és el principal aeroport del país, i la seva ampliació és molt important, des de la Cambra recorden que el canvi de model que busquen és impossible si no es tenen en compte els altres aeroports del país, si es vol arribar a un sistema multiaeroportuari. Per tant, recorden que per això els aeroports de Reus i Girona han de jugar un paper important de complementarietat i equilibri territorial, canalitzant aquell tràfic aeri que Barcelona no podrà assumir en desenvolupar-se les noves connexions intercontinentals.

I per aconseguir que aquest sistema funcioni perfectament, la Cambra reclama, igual que va fer el Govern en el seu dia, el desenvolupament d'una infraestructura ferroviària que connecti les terminals amb el centre de la ciutat de Barcelona, en aquest cas la bona notícia en aquest aspecte és que el govern espanyol manté el compromís per portar a terme les estacions que hauran de donar servei als aeroports de Girona i Reus.

Ara bé, com amb quasi tots els projectes d'infraestructures a Catalunya, les estacions de Reus i Girona han patit una successió de retards i no es poden permetre més endarreriments. Per això, la Cambra assegura que és fonamental que des de Madrid s’accelerin els estudis i projectes corresponents, tenint molt en compte els requeriments de les persones usuàries del transport aeri.

Paper important per al territori català

Per tot plegat, i recordant que són necessàries tant la voluntat com les accions per executar un canvi de model aeroportuari, la Cambra reclama que es faci sota criteris d’equilibri territorial. Des d’aquesta perspectiva, es fa més necessari que mai examinar el context de governança actual, segons el qual la proposta i aprovació dels plans d’inversió per als aeroports de Barcelona, Reus i Girona està subjecta a una combinació de criteris d’ens gestor privat i públic que no estan guiats per una visió del territori i del model econòmic que volem per al nostre país.

En definitiva, des de la Cambra reclamen que els planejaments estratègics, econòmics i de desenvolupament dels aeroports de Barcelona, Reus i Girona, així com la capacitat de decisió sobre la fórmula per la seva gestió, s’han de definir i executar des d’aquells organismes i institucions més propers als teixits socials i econòmics del territori.