En un escenari que el ritme de creixement de l'economia mundial i europea encara un refredament en els propers mesos, gràcies a la solidesa de la banca, amb fortes ràtios de solvència i de liquiditat, el sector serà un garant de l'estabilitat econòmica davant de possibles turbulències, segons apunten diversos experts consultats.

Fonts del sector apunten a la necessitat de reforçar els nivells de liquiditat de la banca, un indicador fonamental per mesurar la fortalesa del sistema que ajudi a esmorteir possibles tensions financeres. De fet, entre la gran banca europea, CaixaBank va liderar en el primer trimestre els nivells de cobertura de liquiditat (LCR), amb un índex del 192% (ara augmenta fins al|fins i tot 207), superant en el mateix període a entitats com Société Générale (171), UniCredit (163), Crédit Agricole (162), Deutsche Bank (143), BNP Paribas (139) o ING (132).

Es tracta d'un element indispensable, així com les ràtios de solvència que han permès enfortir els balanços dels bancs i ara en el cas de la banca espanyola, després de superar el procés de reestructuració, els nivells han assolit coeficients més que suficients, segons indica en aquest cas Enrique Feás, investigador principal del Reial Institut Elcano. Assegura que el context és molt millor i que "la banca espanyola està perfectament preparada, fins i tot pot estar per sobre de la mitjana europea, amb una capacitat d'aguantar tensions molt elevades per a condicions de risc de crèdit i risc ordinari relacionat amb l'activitat".

De fet, les deu entitats financeres espanyoles que han estat avaluades per l'Autoritat Bancària Europea (EBA) per mesurar els nivells de capital (CET1), acaben d'aprovar els test d'estrès que realitza aquest organisme, amb KutxaBank al capdavant. A més, totes elles han millorat els objectius marcats pel Banc Central Europeu per resistir davant d'un possible escenari advers.

Per la seva part, el també investigador principal del Reial Institut Elcano en l'àrea d'economia internacional, Federico Steinberg, assenyala que malgrat la desacceleració que es pronostica tant a nivell mundial com a europeu, marcada pel manteniment de la pujada de tipus actuals i l'alta inflació, l'economia està aguantant i afirma que "el sistema bancari europeu és bastant sòlid, més que l'americà", per la qual cosa no hi ha risc que hi hagi una crisi financera com la qual hi va haver el 2008. A més, indica que la banca "s'ha comportat d'una manera bastant exemplar en la pandèmia, sent una font de crèdit i d'estabilitat. La notícia bona és que els bancs a Europa i a Espanya sembla que estan bastant sanejats i sòlids, no com passa amb alguns bancs als EUA," remarca.

Ambdós experts econòmics subratllen que la banca europea ha sortit enfortida per afrontar possibles turbulències en un context en el qual aquest any el sector s'ha vist acovardit per la compra de Crédit Suisse per part d'UBS i les fallides de diversos bancs nord-americans. Assenyalen que part de la clau perquè la banca en general no s'hagi encomanat a Europa ha estat la supervisió dels reguladors, ja que aquesta és millor a Europa que als EUA, segons indiquen, encara que assenyalen que el control hauria d'incloure tota mena de bancs, tant grans com petits, i que la consolidació bancària hauria de continuar avançant.

En uns anys en què els efectes de la pandèmia s'han fet notar en l'economia europea, unit als estralls de la guerra a Ucraïna, en paraules d'Enrique Feás, la banca ara "ha estat part de la solució", quan durant l'anterior crisi financera de l'euro, "la banca era part del problema". Hi ha hagut "un aprenentatge dels errors de la passada crisi", assenyala, ja que ara el sector està "més capitalitzat a tot Europa, molt més sòlid, amb més capacitat de resistència amb un suport a la política monetària del BCE que ha permès incrementar l'estabilitat".

En la mateixa línia, Federico Steinberg ressalta la fortalesa de la banca i adverteix que amb uns tipus d'interès al 4% o 5% podrien frenar l'economia impactant en un augment del cost de les hipoteques i una contracció del consum per la qual cosa en Espanya podria mantenir-se una baixada en la firma d'hipoteques per la pujada de l'euríbor, moderant la concessió del crèdit.