La Comissió Europea proposa als estats destinar "almenys" 22.000 milions d'euros de fons europeus a ocupació per a joves per evitar "una nova crisi" en ocupació juvenil com a conseqüència de l'impacte del coronavirus. En la seva recomanació per afavorir l'ocupació entre els joves, l'executiu europeu planteja ampliar el programa Garantia Juvenil, que té l'objectiu de facilitar la formació i l'ocupació entre els joves, fins als 29 anys.

La majoria d'estats ja havien ampliat la franja d'edat de les persones que es podien acollir al programa, però l'edat oficial aprovada el 2013 per la Unió Europea seguia sent 25 anys. A Catalunya, per exemple, la Garantia Juvenil ja era fins a menors de 30 anys.

El document proposat per la Comissió també alerta de la desprotecció social dels joves que encara no han trobat una primera feina o que "sovint treballen en economia informal o no estàndard". També avisa que els sectors en què generalment treballen més joves, per exemple el turisme, són els més afectats per la pandèmia.

Amb un atur juvenil del 15,4% a l'abril –set punts superior al general-, la proposta de la Comissió vol evitar que la xifra s'enfili a nivells com els registrats durant els anys posteriors a la crisi financera. El pic va ser el 2013, any en què l'atur juvenil va arribar al 24,4%. Estats com Grècia i Espanya segueixen registrant xifres semblants a aquesta en atur juvenil en l'actualitat.

Pel que fa al "reforç" del programa de Garantia Juvenil, l'executiu europeu també proposa fer-lo "més inclusiu", especialment pel que fa a col·lectius vulnerables, i "reforçar la dimensió de gènere". També proposa "vincular" les formacions a les necessitats de les empreses i potenciar les que fan referència a la transició verda i digital.

Dels "almenys" 22.000 milions d'euros de fons europeus que la Comissió demana als estats que destinin a ocupació juvenil, l'executiu europeu planteja que els fons vagin a parar a ajudes i préstecs a joves per impulsar els seus negocis, a pimes perquè contractin aprenents, a formar joves en habilitats que demana el mercat laboral o a incrementar la capacitat dels serveis públics d'ocupació.

Nova agenda europea de capacitats

D'altra banda, la Comissió Europea ha presentat la nova Agenda Europa de Capacitats en la qual s'estableixen "ambiciosos" objectius quantitatius per millorar les habilitats actuals de la població europea i fomentar el reciclatge professional durant un horitzó de cinc anys.

Aquests objectius estan basats en els indicadors que ja existeixen en el cas de la transició digital, però Brussel·les haurà de desenvolupar nous indicadors que serveixin per supervisar els avenços aconseguits en l'àmbit de la transició climàtica.

Entre els indicadors que ja existeixen, les autoritats europees pretenen augmentar la participació d'adults d'entre 25 i 64 anys en activitats de formació durant un període de 12 mesos de el 38% de 2016 al 50% el 2025. També volen elevar al 30% la participació dins d'adults dins de la mateixa franja d'edat amb baixa qualificació en programes de formació.

Un altre dels objectius que marca l'Agenda és incrementar el percentatge d'adults amb una activitat de formació recent de l'11% registrat l'any passat al 20% d'aquí a cinc anys. Finalment, la Comissió Europea es marca l'objectiu d'elevar del 56% al 70% el percentatge d'adults d'entre 16 i 74 anys amb capacitats digitals bàsiques.

Segons les estimacions de Brussel·les, per aconseguir aquests objectius s'haurien de realitzar 540 milions d'activitats de formació en els propers cinc anys, 60 milions destinades a adults poc qualificats. A més, el nombre d'europeus adults amb capacitats digitals bàsiques hauria d'ascendir a 230 milions.