La bretxa salarial que pateixen els joves és cada cop més elevada. Així es desprèn dels Indicadors de Progrés i Benestar (IPB) de la Cambra de Comerç de Barcelona que mostren que les persones d'entre 16 i 34 anys de Catalunya no s'han recuperat des de la crisi immobiliària del 2008. Els IPB són un recull d'indicadors sobre l'evolució de l'economia catalana que permeten obtenir una visió completa del progrés econòmic i social del territori. En aquesta línia, l'informe assenyala que la bretxa salarial juvenil es va ampliar a partir de l'any 2009 i no s'ha retornat als nivells previs a la crisi immobiliària. Segons la Cambra de Barcelona, els joves ja cobren de mitjana la meitat que els seus pares.
Bretxa salarial
La bretxa salarial total dels joves catalans d'entre 25 i 34 anys va augmentar dels 9,4 punts percentuals el 2004 fins als 26 punts el 2013, una tendència que no s'ha revertit de forma significativa perquè el 2020 estava en 21,3 punts, segons l'indicador. Des de la Cambra de Comerç han assenyalat el factor principal que explica la pèrdua relativa de poder adquisitiu dels joves és la precarització de les condicions laborals, que "castiguen amb major intensitat els treballadors que s'incorporen al mercat laboral". En aquesta línia, han indicat que els joves d'entre 16 i 29 anys "tenen més probabilitats d'estar a l'atur". De la mateixa manera, la institució afirma que la bretxa entre el percentatge d'assalariats a temps parcial joves i adults s'ha ampliat de forma sistemàtica i molt destacada. "Això contribueix a la reducció del grau d'activitat laboral dels joves en relació amb els adults, ampliant encara més la bretxa salarial juvenil", han destacat durant la presentació de l'informe.
La taxa d'ocupació femenina a Catalunya va créixer el 2021, mantenint una diferencial positiva amb el nucli europeu. La bretxa salarial de gènere va augmentar lleugerament a Catalunya i Espanya el 2020, contràriament a la tendència decreixent del període de recuperació (2013-2019). Els catalans d'entre 26 i 45 anys registren una taxa de sobrequalificació del 32,2%, respecte al 26,5% dels d'entre 46 i 64 anys. Al conjunt d'Espanya, la taxa de sobrequalificació juvenil amb estudis terciaris se situa en el 35,3%, en enfront del 23,9% de la UE-5.
Accés a l'habitatge
Les conseqüències econòmiques i socials de l'augment de la bretxa dels joves són diverses, aclareixen des de la Cambra, ja que "afecten aspectes vitals com la maternitat i paternitat, l'accés a l'habitatge, la carència material de béns o la sostenibilitat d'un sistema eficient de pensions". De fet, el grau d'esforç que suposa per als joves llogar un habitatge és superior a la dels adults. A més, des del 2014 l'increment del preu mitjà del lloguer ha estat molt més elevat que el dels salaris. Aquesta dinàmica "castiga especialment als joves, que són els que dediquen un major percentatge del seu sou a pagar el lloguer", han criticat.
Més enllà del preu de l'habitatge, una altra conseqüència de la precarietat laboral és que els salaris dels joves han crescut a un ritme més moderat que les pensions de la jubilació tant a Catalunya com a Espanya. "Aquesta realitat tensa la sostenibilitat del sistema de pensions i provoca un augment de la desigualtat dels ingressos entre generacions". Paral·lelament, en països com Alemanya, Itàlia o França no s'observa aquesta tendència, ja que mostren una pauta de creixement més equilibrada entre la pensió de jubilació mitjana i el salari mitjà dels joves.
Mercat laboral
El poder adquisitiu dels treballadors va caure significativament entre el 2010 i el 2018 a causa del procés "lent i dolorós de la devaluació interna". Davant d'aquesta situació, la Cambra de Barcelona ha reclamat "polítiques per millorar l'accés dels joves al mercat laboral i identificar els sectors que tenen dificultats per trobar mà d'obra qualificada. De fet, la presidenta de la institució, Mònica Roca, ha afirmat que la reforma laboral és un primer pas, tot i que ha assegurat que és "aviat" per veure el seu efecte. En aquesta línia, ha advertit que les dades demostren que la transferència de coneixement "no arriba prou de pressa al món laboral".