El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, ha anunciat que el Consell de Govern prendrà a l'octubre les decisions sobre la retirada dels estímuls monetaris, malgrat l'apreciació de l'euro, encara que ha deixat moltes portes obertes. Prèviament el BCE ha mantingut la seva taxa d'interès rectora en el mínim històric del 0% i s'ha mostrat disposat a augmentar més les compres mensuals de deute públic i privat a la zona de l'euro, que són ara de 60.000 milions d'euros, si la situació empitjora.

El BCE adquirirà mensualment fins a finals de desembre bons per aquesta quantitat. Després de la reunió del Consell de Govern, Draghi ha defensat "que la recent volatilitat en els tipus de canvi és una font d'incertesa per aconseguir l'objectiu d'estabilitat de preus a mitjà termini", la qual cosa defineix una inflació algo per sota del 2%. L'euro ha pujat i ha superat els 1,20 dòlars després que Draghi fes aquestes declaracions.

L'auge de l'euro -que equival a un enduriment de les condicions financeres- és un argument perquè el banc central aferri a la seva política monetària acomodatícia durant algun temps, segons el director Global de Renda Fixa d'Allianz Global Investors, Franck Dixmier. Draghi ha reconegut que "les condicions financeres s'han endurit, però encara donen suport al creixement econòmic".

Creixement, a l'alça

El BCE és més optimista i ha revisat a l'alça tres dècimes les previsions de creixement per a aquest any, fins al 2,2% i una mica a la baixa les d'inflació per al proper any i el 2019, en aquest cas "reflectint principalment la recent apreciació del tipus de canvi de l'euro", que abarateix les importacions del petroli. Les decisions sobre la reducció dels estímuls monetaris "es prendran a l'octubre", ha dit Draghi, sense donar molts més detalls, només especificant que decidiran "sobre la durada i la mida" del programa d'expansió quantitativa i que discutiran diferents escenaris.

"En la reunió d'avui, el BCE ha deixat tot obert respecte a la reducció de les seves compres de bons. Ha promès una decisió en la seva reunió d'octubre", comenta l'economista cap del Commerzbank, Jörg Krämer. Preveu que el BCE redueixi les compres de forma gradual però, si l'euro s'aprecia més, el procés de retirada dels estímuls monetaris podria alentir-se. El Riksbank (banc central de Suècia) ha deixat avui la taxa d'interès sense canvis en el -0,50%, i normalitzarà la seva política monetària molt a poc a poc, per evitar l'apreciació de la corona sueca.

El president del BCE assegura que el Consell de Govern no ha discutit la seqüència sobre com es produirà la retirada dels estímuls monetaris i la pujada dels tipus d'interès. De moment, el BCE continua cobrant als bancs un 0,40% per l'excés de les seves reserves. S'ha especulat en els últims mesos si el BCE comença a apujar la taxa als dipòsits bancaris, que està en negatiu, abans de concloure les compres de deute públic i privat de la zona de l'euro.

Tipus baixos

Amb les compres de deute públic i privat de la zona de l'euro, el BCE vol que els tipus d'interès a llarg termini es mantinguin baixos, per la qual cosa no sembla que tingui molt sentit començar a apujar les taxes abans de deixar de comprar deute. També ha afirmat que no veuen riscos sistèmics de bombolles, només una mica en aquesta direcció al mercat immobiliari residencial, on els preus han pujat en algunes ciutats de països de la zona de l'euro.

El conseller delegat de Deutsche Bank, John Cryan, es va queixar ahir i va demanar que acabi l'època dels diners barats "malgrat la fortalesa de l'euro" i va assenyalar que observen que "hi ha bombolles en algunes parts del mercat de capital". "No veiem l'altre component que acompanya a les bombolles, que és l'increment de l'endeutament", com va ocórrer en altres països, ha dit el president del BCE. I ha recomanat polítiques de prudència macroeconòmica per fer front a aquestes pujades de preus i no canvis en la política monetària, com també van fer altres presidents del BCE fa anys, quan els tipus d'interès eren molt alts per a països com Espanya.