La recuperació econòmica no va tan bé com sembla, o com a mínim no va al ritme que es va preveure que aniria. En les últimes setmanes i mesos ja són diverses les institucions nacionals i supranacionals les que van avisant que el PIB, tant el català com l'espanyol, serà menor del que es preveia per aquest 2021. L'últim en sumar-se a les previsions pessimistes, o no tan optimistes, ha estat BBVA Research, el servei d'anàlisi econòmica del banc, que, efectivament, ha revisat a la baixa la previsió de creixement del PIB català considerant que tancarà el 2021 amb un increment del 5,3%, quan l'última previsió era del 6,6% estimat al juliol, i que el 2022 repuntarà un 5,6%, enfront del 7,2% de la previsió anterior.

En una roda de premsa telemàtica, l'economista en cap per a Espanya del BBVA Research, Miguel Cardoso, ha justificat la retallada de les estimacions per la millor embranzida de l'economia catalana especialment en el segon trimestre de l'any i per la incertesa entorn de la crisi global de subministraments, que sembla que no es resoldrà fins "al segon o tercer trimestre del 2022", ha dit.

Amb tot, Cardoso ha ressaltat que l'economia catalana està recuperant-se millor que el conjunt de l'economia espanyola i que Catalunya generarà, en mitjana anual, unes 215.000 ocupacions entre el 2020 i el 2022, amb el que serà la comunitat que més contribueixi a la generació d'ocupació, estima el BBVA. "Hi ha indicadors que apunten que el pitjor de la crisi ja ha quedat enrere", ha explicat, i ha afegit que tot i que el PIB encara no s'ha recuperat, altres indicadors com l'afiliació a la Seguretat Social, l'ocupació i la producció industrial sí que han tornat als nivells de 2019. A més, ha augurat que 2022 la recuperació continuarà i s'accelerarà gràcies al fet que "les llars han acumulat riquesa que encara no han usat".

El camí no serà fàcil

Cardoso ha alertat, no obstant això, que les previsions de creixement per a Catalunya es poden veure afectades per diferents incerteses i ha posat l'accent en increment de preus de l'energia i els combustibles, els problemes en les cadenes de subministraments globals i la "baixa execució" dels fons Next Generation.

Ha lamentat que existeix "un retard en l'execució" dels fons europeus, que haurien d'haver aconseguit el 50% del que es preveu aquest 2021 i que es quedaran bastant per sota, segons l'economista. "En la mesura que s'allargui aquesta situació, podria coincidir la desacceleració de la despesa privada amb la falta d'execució de fons públics i portar a un entorn de menor creixement", ha avisat.

La inflació pot ser un factor clau

Cardoso ha assegurat que l'economia no tornarà a les taxes d'inflació prepandèmia, quan se situava per sota de l'1%, per les polítiques monetàries expansives i una política fiscal que ha qualificat d'ambiciosa. Ha explicat que una part de l'actual inflació és estructural i ha augurat que se situarà entre l’1,5% i el 2,5% en els pròxims anys.

No obstant això, ha assenyalat el risc que les empreses estan absorbint l'augment de preus de l'energia en els seus marges i que en el moment en el qual percebin que l'increment és estructural el repercutiran en els preus i això pot provocar "una espiral inflacionista que afecti l'economia catalana".

Ha apuntat que si ocorre això pot passar que els preus creixin i això alenteixi la despesa i posi fre a l'activitat, o que les empreses mantinguin la política actual a canvi que es vegin afectats els nivells d'inversió i contractació. "Un nivell d'inflació per sobre del 2% és un mal senyal per a l'economia catalana", ha conclòs Cardoso.