"No es rescata un banc, se'n rescaten els dipositaris" ha assegurat el president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, en el cicle de diàlegs "Empresa i Societat" organitzat pel Cercle de Economia. El directiu, que s'ha autodefinit com a "liberal econòmic", ha volgut matisar el que significa rescatar un banc, explicant que no es tracta de rescatar els accionistes o els banquers ni tan sols els treballadors sinó, al cap i a la fi, els dipositaris.

En aquest sentit, Goirigolzarri ha explicat que el cost públic de deixar a la seva sort les entitats financeres hauria obligat, en el cas de Bankia, a destinar 60.000 milions i no els 22.000 euros que finalment l'Estat espanyol va destinar a rescatar l'entitat bancària. I després d'això, a l'actualitat, "el banc pot tornar aquests ajuts, assegura 13.000 llocs de treball i pot competir", ha reiterat el president de Bankia. Precisament, la reputació de la banca juntament amb la rendibilitat han estat dos dels temes estrella de la seva conversa amb el president del Cercle, Antón Costas.

A les males praxis, menys remuneració

Segons Goirigolzarri, "la societat està enfadada amb els banquers ja que la gent pensa que ells són els culpables que hagi disminuït el seu nivell de vida". Però, novament, el directiu que ha reconegut haver assumit la presidència de Bankia per "responsabilitat social corporativa" i "deure ciutadà", ha volgut diferenciar entre banquers. Des d'excel·lents gestors que han mantingut les seves entitats ben gestionades fins a d'altres que "no s'han comportat correctament".

D'aquesta forma, ha reconegut en referència a la multa dels Estats Units al Deutsche Bank per manipular els tipus d'interès, ha defensat que si un banc és multat per males praxis és "lògic" que els seus gestors pateixin "un impacte en la seva remuneració". "Han pagat justos per pecadors", ha assegurat Goirigolzarri. Però abans que qualsevol altra cosa, un missatge d'esperança: "Les pràctiques del passat no tenen res a veure amb les actuals."

Més enllà de l'abisme, un futur "boníssim"

Davant la pregunta de Costas sobre com veu el futur de Bankia, Goirigolzarri ha respost de forma contundent i més enllà de la falca publicitària: "Boníssim". En paraules del seu president, l'entitat bancària és "la més eficient de la gran banca espanyola", amb la rendibilitat de fons propis més gran i amb el nivell de capitalització més elevat. El secret per sortir del "gran abisme" del 2012 ha estat la "transformació anímica" de Bankia. I és que l'important no és el nom sinó la seva reputació que, segons Goirigolzarri, ha estat dotada de "valors", per la qual cosa cal "continuar fent tenint en compte que a més de pregar cal treballar".

Més concretament, el banquer basc, que s'ha declarat seguidor del Athletic de Bilbao, s'ha mostrat partidari del lideratge compartit. "La companyia la salven totes i cadascuna de les persones que treballen a l'empresa", ha assegurat. Fer partícips els treballadors i escoltar els clients és la seva recepta per assolir "un model híbrid" i afrontar un altre gran repte com és el de la digitalització. En la seva anàlisi sobre la banca espanyola i europea, Goirigolzarri ha assenyalat tres reptes: regulació creixent, tipus d'interès baixos i tensions estratègiques, cosa que inclou canvi d'hàbits dels clients i la revolució tecnològica.

Finalment, el president de Bankia ha explicat que la seva quota a Catalunya està augmentant en dipòsits i crèdits però encara és inferior a la mitjana espanyola. Fidel als seus principis de lideratge compartit, Goirigolzarri s'ha mostrat confiat amb el seu equip per endinsar-se al "mercat important" de Catalunya.