El governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, ha avisat aquest dimarts que s'aprecien "danys estructurals" en l'economia i ha demanat no efectuar una retirada "prematura" dels estímuls fiscals, sinó estendre temporalment i recalibrar algunes mesures ja adoptades, com els ERTO per sectors o els avals públics.

Així mateix, aposta per implantar una estratègia a mig termini de consolidació fiscal una vegada es recuperi el creixement sostingut, així com una agenda de reformes estructurals "ambiciosa" que passi per introduir figures com contractes d'acomiadaments creixents, la motxilla austríaca o una revisió del sistema educatiu.

Aquestes han estat algunes de les directrius citades per Hernández de Cos durant la seva compareixença davant la Comissió Per la Reconstrucció Social i Econòmica al Congrés, en la que ha explicat que després de l'etapa d'hibernació, s'inicia una segona fase en què l'economia està començant a reactivar-se de forma gradual conforme a la desescalada, si bé la disrupció és "la més gran en temps de bonança".

Hernández de Cos ha mantingut les previsions d'una caiguda de l'economia d'entre el 16% i el 22% en el segon trimestre, amb una previsió d'un retrocés econòmic d'entre el 9% i el 15,1% aquest any, avisant a més que la crisi afecta "elements estructurals" .

Per això, ha demanat "unitat" entre els polítics i ha subratllat que el suport a la recuperació no aconsella efectuar una retirada "prematura" dels estímuls fiscals i les mesures de suport en general, ni monetàries, ja que augmentaria el risc de danys "més duradors" en l'economia.

A curt termini, creu que cal estendre "temporalment" i "recalibrar" algunes mesures ja adoptades, com mantenir les relatives al suport a les rendes de llars i col·lectius vulnerables, però "refocalitzant" amb un disseny que no distorsioni les decisions de participació laboral.

En concret, ha citat l'extensió dels ERTO a alguns sectors o empreses que seguiran "molt afectats" en els propers mesos i assegurar mecanismes de flexibilitat a les empreses.

També ha indicat la necessitat de mantenir les línies de suport públic a la liquiditat, ja que les dades d'abril mostren un repunt del 90% del flux de nou crèdit d'entitats bancàries a empreses i les dades preliminars de maig apunten en la mateixa direcció, tanmateix depenent de l'evolució econòmica, les empreses més afectades "podrien trobar dificultats per accedir al finançament" en els propers mesos.

També ha demanat que hi hagi "noves mesures" que passen per les polítiques actives d'ocupació i la formació dels treballadors suspesos temporalment per mantenir la seva ocupabilitat, mentre ha insistit en la necessitat de reforçar el sistema educatiu i revisar els processos de reestructuració i insolvència.

En aquest sentit, ha demanat l'accés a un marc de reestructuració preventiva que els permeti continuar amb l'activitat quan es tracti d'empreses viables.

En paral·lel, ha reclamat una estratègia "ambiciosa, primerenca, integral, permanent i avaluable de reformes estructurals i de consolidació fiscal", citant diverses mitjanes en diferents àmbit com el laboral i explorant figures com la de contractes amb costos d'acomiadament creixents, que pot constituir "un bon punt de partida en la discussió sobre el disseny d'un nou marc regulatori".

També advoca per estudiar models mixtos que combinin la possibilitat d'acumular per endavant una part dels costos d'acomiadament en un fons (com la "motxilla austríaca") mentre el treballador manté l'ocupació, amb una indemnització en cas de comiat de quantia creixent segons l'experiència acumulada.

El governador del Banc d'Espanya ha incidit en la necessitat del disseny d'una estratègia de consolidació fiscal i la seva implementació a mig termini quan es recuperi el creixement sostingut, amb una revisió "exhaustiva" dels objectius pressupostaris i els terminis i una revisió "integral" del sistema impositiu per millorar la capacitat recaptatòria", davant de la previsió d'un deute públic que podria assolir el 120% del PIB.