El Banc d'Espanya ha advertit que les dificultats per abaixar els salaris podrien perjudicar la consolidació dels guanys de competitivitat obtinguts en els últims anys, per la qual cosa ha advocat per potenciar la contractació indefinida evitant la seva "excessiva" protecció per no desincentivar la creació de llocs de treball estables. Així queda recollit al seu Informe Anual 2015 vinculat als Comptes Anuals del mateix any, en el qual assenyala que el mercat de treball espanyol s'enfronta al repte de reduir l'"elevat" atur per evitar que una part "considerable" d'aquest es converteixi en estructural així, com també per afavorir un comportament més dinàmic de la productivitat.

L'organisme supervisor ha valorat positivament la baixada de la taxa d'atur, però ha subratllat que segueix "molt per sobre" de l'observada en altres països, un fet que explica l'increment de la desigualtat de la renda a Espanya i afirma que aquesta reducció no s'ha traslladat amb una intensitat suficient als col·lectius que porten més temps aturats. En aquesta mateixa línia, s'ha apuntat que existeix un augment "significatiu" de les conversions de contractes temporals en indefinits, que "havien mostrat una tendència clarament descendent des de l'inici de la crisi i que, en el període més recent, es mantenen en nivells reduïts".

De forma contrària, el Banc d'Espanya ha detectat un millor comportament dels fluxos de destrucció d'ocupació indefinida, que s'haurien moderat el 2015 fins a assolir nivells similars als observats abans de la crisi, si bé la destrucció d'ocupació temporal "encara manté cotes elevades". Així mateix, s'ha indicat que els aturats més joves i els de més edat, aquells amb menor nivell de formació i, sobretot, aquells que acumulen més temps a l'atur, mostren una probabilitat "significativament més reduïda" de trobar una feina, amb un "deteriorament acusat" de les oportunitats d'ocupació dels aturats de llarga durada.

Més flexibilitat interna

L'organisme supervisor liderat per Luis María Linde considera que la reducció de l'atur exigeix actuacions addicionals que permetin a les empreses optar per una "adequació" de les condicions laborals a la seva situació específica i reforcin la seva flexibilitat interna, en línia amb les institucions del mercat de treball existents en altres països europeus. També ha assenyalat que les polítiques actives haurien de contribuir a augmentar l'ocupabilitat dels aturats de llarga durada que presenten nivells de qualificació baixos, per la qual cosa veu "crucial" millorar la vinculació entre polítiques actives i passives.

Més concretament, la seva aposta passa per modernitzar els serveis públics d'ocupació i incrementar els recursos disponibles en les polítiques actives per aturat, sent "desitjable" rellançar les activitats de formació i orientació, que "en comparació amb altres països europeus, són relativament escasses a Espanya", davant un pes "elevat" dels incentius a la contractació, l'efectivitat de la qual sol ser "limitada".

Adequació de salaris

En referència als salaris, el Banc d'Espanya apunta que la pauta de contenció salarial es va mantenir el 2015, si bé, en un entorn d'inflació negativa, els salaris reals van augmentar un 0,5% al sector privat, en part per l'abaratiment del petroli. En un context de baixa inflació generalitzada en l'àrea de l'euro i creixements modestos de la productivitat, com el que es projecta per a l'economia espanyola en els pròxims trimestres, adverteix que "un excés de rigidesa a la baixa dels salaris nominals podria dificultar la consolidació dels guanys de competitivitat obtinguts en els últims anys".

I pel que fa a les reformes laborals aprovades en els últims anys, especialment la de 2012, el Banc d'Espanya ha explicat que han facilitat la moderació salarial, a l'afavorir una adequació més gran de les condicions laborals a un entorn caracteritzat per la debilitat de la demanda i l'elevat atur, que ha resultat "crucial" per a la recuperació de la competitivitat de l'economia espanyola i de l'ocupació.