Més mals auguris per a l'economia espanyola. "La crisi econòmica provocada pel coronavirus va camí de produir la major recessió global en temps de pau. Sortir-ne amb el menor dany econòmic possible exigeix una reacció ràpida i contundent de totes les polítiques econòmiques", assevera el governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, arran de la publicació del darrer informe de la institució.

L'informe anual econòmic de l'any 2019 del Banc d'Espanya considera que la profunditat d'aquesta crisi "provocarà alguns danys persistents en el creixement potencial de l'economia espanyola", recordant que "ja era modest abans de la pandèmia". En paraules del governador, "en la fase actual de desescalada, cal seguir donant suport a la recuperació i, en paral·lel, facilitar l'ajustament de l'economia a l'escenari que emergirà després de la pandèmia", explica. Un escenari que, segons la institució, cal afrontar amb un augment d'impostos -"redefinir la cistella d'impostos"- i abaixar la despesa pública que "no sigui prioritària", alhora que aposta per la motxilla austríaca i que estar en ERTO sigui compatible amb tenir una altra feina. 

Redefinir la cistella impositiva

Així doncs, assegura que l'economia espanyola té "marge per redefinir la cistella d'impostos" amb l'objectiu d'afavorir en major mesura el creixement econòmic i la reducció del dèficit i el deute públic. En aquest sentit, l'entitat veu necessari un programa de consolidació fiscal per evitar que el deute públic sobrepassi el 110% del PIB el 2030, després de preveure que arribi al 119,3% aquest any per l'endeutament per la crisi del coronavirus. Segons el Banc, aquest endeutament portarà a la nostra economia a nivells històrics de deute que només podran reduir si s'estableix un programa de consolidació fiscal.

Tot i que des de l'entitat aclareixen que "en cap moment s'insta a apujar impostos ara mateix",  perquè a curt termini és "absolutament essencial mantenir l'impuls fiscal de suport" a rendes, empreses i llars més vulnerables, sí que s'esperen canvis impositius una vegada "estigui assentada la recuperació".

Dins l'apartat dels reptes als quals s'enfronta Espanya després de la crisi, l'autoritat monetària indica que la recaptació impositiva a Espanya, inclosos els ingressos per cotitzacions socials, és inferior a la de la mitjana de la zona euro en uns 2 punts percentuals de PIB, el que implica que podria recaptar més de 20.000 milions d'euros addicionals.

En concret, apunta que al voltant del 40% d'aquesta diferència s'explica pels menors ingressos de l'IVA a Espanya com a conseqüència del major percentatge de béns de consum taxats al tipus reduït o superreduït, mentre que la recaptació derivada de l'impost de societats i dels impostos especials representa, en ambdós casos, al voltant d'un 30% de diferència.

L'organisme posa també el focus en un "element distintiu" de la fiscalitat espanyola "susceptible de reconsideració", com és l'"elevat nivell de beneficis fiscals", derivats de la presència de nombroses exempcions, deduccions i tipus especials reduïts, "que generen amb freqüència pèrdues importants de recaptació i distorsionen l'eficiència i l'equitat de el sistema impositiu".

Les dones i els joves, els més afectats

En l'informe, el Banc d'Espanya també posa èmfasi en el fet que les dones i els menors de 35 anys són els que surten més perjudicats per la crisi del coronavirus, perquè són un col·lectiu "sobrerrepresentat en les indústries socials", com la hostaleria, comerç, educació, activitats artístiques i recreatives, que són les més afectades pel confinament.

Concretament, aquestes indústries ocupen al 44% de les dones i al 48% dels menors de 35 anys. A més, les llars dels treballadors més afectats tenen menys actius financers com a percentatge de la renda anual i una menor riquesa neta que la resta de llars, factors que poden haver intensificat la reducció de la despesa durant la pandèmia.