El Parlament de Catalunya ja no vol que les empreses catalanes realitzin operacions financeres a Andorra. Aquest és un dels missatges principals que es desprèn d'una resolució presentada per la CUP i aprovada durant el debat de política general del passat 6 d'octubre, en què es demana al Govern que exigeixi a licitadors, adjudicataris i subcontractistes que no realitzin operacions financeres "en països que no tenen normes sobre control de capitals i són considerats paradisos fiscals per la Unió Europea, a Andorra o a Mònaco."

Una resolució que ha sorprès i molt al Principat pirinenc, des d'on reivindiquen que ja no formen part de la llista de paradisos fiscals. Més concretament, el ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, ha assegurat que està d'acord amb el rerefons de la resolució, ja que coincideix amb el fet que les empreses han de complir amb les obligacions tributàries però matisa que considerar Andorra com a hipotètic paradís fiscal "no respon a la realitat i als esforços que està fent el país per avançar en la línia de la transparència i la cooperació fiscal".

En els darrers anys, Andorra ha procurat reinventar el seu model per avançar en processos de transparència i evitar ser considerat un paradís fiscal sense perdre, però, el seu notable atractiu per a les inversions estrangeres. I és que més enllà d'uns impostos tradicionalment baixos, el Govern andorrà ha creat un sistema tributari relativament similar al de la UE alhora que ha intentat col·laborar en processos judicials com el cas Pujol. 

Un dossier i sense guardons

Com a prova de tot plegat, el Govern andorrà ha anunciat que farà arribar un dossier al Parlament de Catalunya per explicar la legalitat vigent així com els reconeixements explícits tant per part de la UE, com l'OCDE i Espanya, "amb qui hem signat un conveni per evitar la doble imposició". En aquest sentit, el president de la comissió Legislativa de Política Exterior, Carles Ensenyat, ha recordat que en cas que la resolució es faci finalment efectiva, es donaria una situació en què les empreses andorranes no podrien treballar per a les administracions públiques de Catalunya i en canvi les catalanes sí que ho podrien fer a Andorra. 

Al mateix temps, Andorra és protagonista d'una segona resolució també aprovada durant el debat d'orientació política del Parlament. En aquest cas, es prohibeix l'entrega de guardons i distincions esportives i culturals a persones que tinguin la seva activitat empresarial a Catalunya però que tinguin el domicili fiscal a "països considerats paradisos fiscals per la Unió Europea". Diferent resolució, i els mateixos exemples: "A Andorra o a Mònaco". Per la qual cosa Ensenyat ha alertat que això pot afectar escriptors andorrans que publiquen la seva obra a Barcelona.   

Tant per una resolució com per l'altra, Cinca considera que "del que es tracta és que tothom compleixi amb les seves obligacions tant empreses andorranes que vulguin treballar amb l'administració catalana com les catalanes que vulguin treballar amb Andorra... El que compta és que compleixen amb les seves obligacions fiscals tant amb Andorra com amb el seu país de residència fiscal".  I en aquest sentit, l'objectiu principal del govern encapçalat per Antoni Martí és perdre "l'esment explícit d'Andorra" en les dues resolucions del Parlament.