El president de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), José Luis Escrivá, ha posat en dubte que la Seguretat Social sigui capaç d'assolir l'objectiu de dèficit de l'1,4% fixat per a aquest exercici, i creu que si no es pren cap mesura, el desequilibri es situarà en l'1,7%, el mateix amb el què previsiblement es tancarà el 2016. Així ho ha assenyalat durant la seva compareixença davant la Comissió de Seguiment del Pacte de Toledo en el Congrés, on ha avançat algunes de les conclusions preliminars de l'informe que el seu organisme està realitzant en relació amb les pensions.

Escrivá ha indicat que els comptes de la Seguretat Social van tancar l'any 2016 amb un desfasament de l'1,7% i considera que, a partir d'aquest punt, assolir l'1,4% previst per a aquest exercici "no és assequible" a cap dels escenaris probables. "Aquest dèficit és resultat, fonamentalment, d'un salt considerable de la despesa en pensions en els últims anys", ha assegurat el president de l'Autoritat, recordant que en els últims dos anys han recomanat a la Seguretat Social que faci previsions d'ingressos "més realistes" perquè els objectius d'estabilitat no siguin tan "extraordinàriament exigents" com fins ara.

A mig termini i "en absència de mesures addicionals", l'AIReF considera que el dèficit de la Seguretat Social es "tancarà molt poc", fins i tot encara que el PIB i la inflació es situïn en l'entorn del 2% com està previst. A nivell general, "persistirà un desequilibri estructural" del 2,5% en les administracions públiques, més de la meitat del qual serà responsabilitat de la Seguretat Social (1,5%), mentre que l'Estat tindrà mig punt de dèficit, el mateix que les comunitats i els ajuntaments

Estabilitzar la despesa en pensions

Tanmateix, el Govern preveu que el 2019 el dèficit estigui en l'1,6%, repartit entre el 0,9% de l'Estat, el 0,7% de la Seguretat Social i el 0% de comunitats autònomes i ajuntaments. Això implica que les pensions només es revaloritzaran pel mínim previst en la llei del 0,25% anual durant el pròxim lustre aproximadament, el que "estabilitzarà" la despesa en pensions al voltant del 10,5% del PIB actual però reduirà en set punts el poder adquisitiu dels jubilats en una dècada.

Una situació que només podria modificar-se si s'aportés a les arques de la Seguretat Social -via Pressupostos, augment de cotitzacions o reducció de la despesa- un punt i mig del PIB cada any. Amb aquests nous ingressos, les pensions podrien revaloritzar-se per sobre del mínim legalment exigit.

En qualsevol cas, Escrivá ha reclamat que les previsions d'ingressos i despeses que la Seguretat Social utilitza per calcular la taxa d'actualització de les pensions siguin públiques i en això, l'organisme ja "s'ha compromès".